La representació lletrada dels Cachafeiro va presentar el 2 de juliol una ampliació de la seva proposta de pla de desallotjament del centre comercial per raó del desnonament dictat per les autoritats judicials en què annexa un dictamen pericial elaborat per un economista censor de comptes en què avalua diferents escenaris sobre una possible liquidació. En tots els casos es parteix de la base que, el temps que sigui, però el Punt de Trobada ha de poder operar amb normalitat, això és, podent disposar d’articles d’alta rotació o de primera necessitat dels quals l’empresa haurà de poder anar abastint-se perquè serveixin d’esquer per poder vendre altres productes menys necessaris però dels quals els magatzems del Punt de Trobada n’estan plens o gairebé i, per això, cal liquidar-los. Sense poder continuar adquirint per després vendre els productes bàsics els Cachafeiro ja avisen que l’operació sortida és “inviable” i aboca la companyia directament a la bancarrota.
El dictamen signat per l’expert Antoni Clapés analitza quatre possibles alternatives durant les quals dur a terme la liquidació. Un escenari amb un període de liquidació de sis mesos amb la hipòtesi de vendes derivades de la Covid-19. Un escenari amb un període de liquidació de sis mesos amb la hipòtesi de vendes normal, sense l’efecte nociu que ha tingut el coronavirus. Un tercer escenari de liquidació de 17 mesos amb la hipòtesi de vendes restringida per la repercussió de la pandèmia i quart escenari idèntic al tercer però amb un temps reduït a 12 mesos, que és el que inicialment van sol·licitar els Cachafeiro per liquidar més dos mesos posteriors per desmuntar l’immoble en allò que calgués.
El termini inicial sol·licitat per poder abandonar l'immoble i retornar-ne la possessió als Mallol, que era de dotze mesos més dos més per desmuntar, esdevenen ara dinou mesos (disset de liquidació i els dos de desmuntatge)
Doncs bé, l’expert considera que l’escenari primer, els sis mesos amb vendes reduïdes per la Covid, abocarien l’empresa a la fallida “i la incapacitat financera de pagar proveïdors i empleats”. Si les vendes poguessin ser les que hi havia abans de la crisi sanitària, en mig any “no s’arribaria a la situació de fallida, però es perdrien bona part dels fons propis de l’empresa. Seria una liquidació molt forçada en què quedaria una part rellevant de les mercaderies per vendre”. Si s’optés per una liquidació de dotze mesos, “es perden la totalitat dels fons propis de l’empresa” i seria una liquidació forçada amb bona part de les mercaderies sense poder ser col·locades. S’arribaria a la fallida “tot i que abans pot liquidar la major part dels seus compromisos amb tercers”.
Finalment, o òbviament, els Cachafeiro defensen l’escenari proposat per l’economista català triar per a l’anàlisi independent. Els 17 mesos. “Aquest és l’escenari que més encaixa en la descripció de viable i ordenat. En el període de liquidació de 17 mesos és possible liquidar la major part de les mercaderies, si bé queda un petit estoc final associat als articles obsolets durant el període de liquidació”. Segons el dictamen, “en aquest escenari l’empresa no entra en fallida i així pot liquidar tots els seus compromisos amb tercers: empleats, proveïdors i d’altres”. Alhora, i en “no ser una liquidació forçada es minimitza l’efecte sobre el mercat interior andorrà”.
Per tot plegat, i “ateses les consideracions que figuren (al dictamen) en base a dades bjectives de caràcter econòmic i financer”, la representació lletrada dels Cachafeiro demana ara -el 2 de juliol, deu dies després de la presentació del pla formal de desallotjament- que la Batllia vulgui “concedir un termini de 17 mesos a partir de l’aute per procedir a la liquidació, més altres dos mesos un cop acabada la mateixa per procedir a la retirada del parament, mobiliari i elements que no formen part de l’immoble”.
Comentaris (4)