Feia temps que la joieria Cellini per passava per serioses dificultats. Ja ho sabia la Batllia que ha hagut de subhastar alguna que altra peça embargada a petició d’algun proveïdor que estava fart d’esperar factures impagades. I que resolia -o intentava resoldre la situació- d’una manera més complexa i alhora expeditiva. Sempre pels canals legals, és clar. Els darrers temps s’han anat liquidant peces, materials. Abans de la pandèmia, la situació ja era complexa. Ja llavors el denominat ‘turisme financer’ havia patit un retrocés molt important.
En efecte, des del moment que la plaça financera, que els bancs, van començar a notar les dificultats que van començar a tenir a final de la primera dècada d’aquest segle i que es van agreujar després amb la crisi de BPA, aquest fet va tenir impacte en altres sectors. I la joieria va ser un dels que ho va notar. Efectivament, recorden fonts del sector, que era habitual que grans fortunes establertes dineràriament al país, quan venien a fer alguna operació o, sobretot, acudien al Principat a cobrar els rèdits, o a actualitzar-los, aprofitaven en no pocs casos per fer passar algun caprici.
I el caprici no era pas en poques ocasions en forma de pedra preciosa o de rellotge d’altíssima gamma. Això era, exactament, el ‘turisme financer’ que Andorra ha deixat de tenir a mesura que grans capitals que des de molts anys havien tingut dipòsits al Principat van començar a traslladar-se en altres jurisdiccions o van sortir d’Andorra pel simple fet que els seus titulars tenien problemes de liquiditat en els seus llocs d’origen i havien de recuperar certs diners per poder continuar operant.
I si el país ha perdut el ‘turisme financer’ i, també, com tot el món, ha patit les conseqüències de la pandèmia, difícil de remuntar. Seria una mica el cas de Cellini, que els darrers tres anys, asseguren les fonts, ha anat una mica a la deriva. Com tants altres negocis, de vegades costa adaptar-se als canvis. I és molt diferent, asseguren les fonts, despatxar joies que intentar vendre-les. Són dues coses distintes encara que no ho sembli. En fi, que després de temps i temps de tremolors, Cellini ha abaixat la persiana.
LA DECISIÓ
Formalment, l’acord fet públic aquest dimecres via BOPA es va notificar a través d’un aute a mitjan juny. Llavors es va acordar transformar el procediment d’arranjament judicial del titular del negoci en fallida, mantenint com a administrador judicial un dels saigs del país i fixant com a controladora judicial la cap del gabinet jurídic de la CASS, en representació d’aquest organisme com a instigador, en certa manera, de la fallida.
També s’acorda l’embargament de tots els béns i drets dels quals sigui titular o beneficiari el propietari del negoci, així com s’acorda lliurar la possessió del local comercial del negoci Joieria Cellini i de tots els béns en ell contingut a l’administrador judicial, a efectes de garantir-ne la seva integritat. Alhora es requereix a l’administrador judicial als efectes de què en el termini més breu possible, elabori l’actualització de l’inventari aportat l’octubre del 2023, quan els problemes eren més que evidents, dels béns que conformen l’actiu del deutor.