La sala d’actes del centre de congressos d’Ordino ha acollit aquest dimecres a la nit una reunió informativa sobre el projecte que ha de desenvolupar una societat que constituiran el Govern a través d’ACTUA Empresa i Grifols. Amb una assistència presencial d’una seixantena de persones i amb seguiment telemàtic per part d’una part de la població, sobretot el cap de Govern, Xavier Espot, i l’esmentat Daniel Fleta han ofert diverses explicacions entorn al futur centre de recerca en immunologia que s’ha de construir al Prat de la Farga i que hauria d’estar operatiu durant el 2023.
En essència, no s’han explicat grans novetats del que ja s’havia anunciat fins ara malgrat que Espot ha acabat les dues llargues i mitja de compareixença pública amb la sensació d’haver pogut resoldre molts dubtes després de preguntes incòmodes. “Hi ha hagut peguntes sense embuts”, ha afirmat el mandatari executiu, acompanyat del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i amb l’aportació explicativa, també, del cònsol d’Ordino, Josep Àngel Mortés. Per part de Grifols també ha intervingut gairebé a títol institucional el director d’Innovació Científica, Albert Grifols Coma-Cros.
Certament, algunes de les qüestions que s’han plantejat -l’excònsol i conseller de comú Enric Dolsa ha estat dels més actius- han fet veure més ombres que llum durant una bona part de la reunió. De les coses que al final de la trobada han quedat més clares és que no es parla de nivell de risc sinó de nivell de garantia de seguretat, i que aquest serà molt elevat, que hi haurà experimentació amb rosegadors però de manera molt puntual i quan no hi hagi més alternativa o que el projecte de Grifols, més enllà de les modificacions legals que ja ha obligat a fer, comportarà que s’hagi de promoure “una llei molt avançada de recerca biomèdica” que garanteixi “un marc legal segur i homologable al de qualsevol país de la UE” segons Martínez Benazet, que igual que Fleta, han deixat clar que al centre que es projecta a Ordino no es tractarà amb bacteris ni virus. Que es farà virologia de forma molt puntual i que sempre tractant amb patògens coneguts. També ha quedat clar durant la reunió que el denominat conveni (internacional) d’Oviedo que fa temps que es vol signar i ratificar però continua en un calaix ara, sí o sí, s’haurà d’assumir de totes totes.
Sense consulta
Molt abans d’entrar en detalls econòmics, científics, de seguretat o arquitectònics, i pràcticament a mode de presentació, el cap de Govern, Xavier Espot, ha deixat clar que no es planteja cap consulta per validar o no la construcció d’un laboratori d’investigació immunològica de la farmacèutica Grífols a Ordino. El mandatari ha defensat un projecte que, ha afirmat, s’emmarca en els objectius de diversificació econòmica marcats en el full de ruta de l’executiu. Ha assegurat que hi haurà “transparència” però ha apuntat que no es tracta d’una iniciativa que s’hagi de sotmetre a un procés de participació ciutadana. Espot ha admès que, durant molt temps, les negociacions amb Grífols es van portar amb una “discreció” obligada. “Fins que no vam tenir el convenciment que el projecte estava prou madur, no ens vam veure amb cor d’explicar-lo”, ha apuntat. També, ha indicat, perquè “molts altres llocs voldrien acollir-lo”.
I, un cop encarrilat tot plegat, el Govern no té cap intenció que pugui descarrilar. I menys per la possibilitat que una hipotètica consulta pogués resultar desfavorable. Per això, ha quedat clar en la reunió, no es farà, malgrat que “aquest executiu sempre fa gala de transparència i de fomentar la participació ciutadana”. Aquesta, ha remarcat Espot, “s’ha de vehicular convenientment i escollir quins projectes han de ser-ne objecte”. I el de Grífols no ho serà pas. El cap de Govern ha argumentat que “si cada projecte o cada dinamitzador econòmic que podem tenir necessita que es faci una consulta, la gestió pública esdevindrà molt complicada”. A banda, ha recordat que altres infraestructures com en el seu dia l’hospital o actualment el centre per a joves amb problemes d’addiccions a l’antiga residència Solà d’Enclar s’han tirat endavant sense cap procés d’aquest tipus als veïns.
També durant les exposició gairebé inicials, i en una cançó que Espot, però especialment el cònsol Mortés han reiterat durant tota la nit, s’ha intentat fer passar el missatge que un centre com el que finançarà Grifols -25 milions d’inversió inicial aproximat damunt un terreny de titularitat pública l’ús del qual se cedirà durant 25 anys a la farmacèutica- “encaixa perfectament” en la declaració de Reserva de la Biosfera que té emesa la Unesco en relació a Ordino. És més, com ha recordat el cap de Govern, la Unesco també vetlla per la ciència i ciència és el que farà Grifols en un centre composat fonamentalment per dos edificis connectats per un mòdul semisoterrat que s’ha d’integrar en l’entorn i que disposarà d’un aparcament cobert.
Josep Àngel Mortés ha deslligat del projecte del Prat de la Farga el futur de l’Hotel Casamanya tot i deixar clar que una de les qüestions que amb Espot i Martínez Benazet, i també amb els responsables del quart d’Ordino, s’ha tractat. La possibilitat que l’antic hotel esdevingui una futura residència per als investigadors que treballin al centre de recerca. No hi ha res decidit i hi ha altres propostes sobre la taula. El que està clar és que el centre, que serà el tretzè que tindrà Grifols (el 12+1 per als supersticiosos), ocuparà mig centenar d’investigadors més una quinzena d’altres treballadors, entre personal d’administració, gestió o manteniment.
Hi haurà una cinquantena d’investigadors, s’experimentarà amb rosegadors en casos extrems i puntuals, es preveu una inversió inicial de 25 milions aportats per la farmacèutica i l’edifici hauria de quedar plenament integrat en l’entorn sense afectar la declaració de Reserva de la Biosfera
Grifols preveu invertir entre set i vuit milions anuals en recerca i Daniel Fleta ha deixat clar que l’operació es planteja a curt termini com una inversió, perquè si s’hagués de veure com un negoci, donaria números vermells. L’executiu de la multinacional, que ha assegurat que es compliran escrupolosament i fins i tot amb escreix les normatives andorranes en tots els àmbits que es posin damunt la taula, s’ha molestat amb Dolsa quan aquest ha demanat d’on sortirien els 25 milions inicials per posar en marxa l’equipament. “No ve al cas si els aportem de recursos propis o amb finançament extern. Grifols els aportarà d’allà on sigui”, ha dit Fleta mentre Espot recordava que el projecte, des del moment que hi intervé l’administració, no es pot imputar com d’inversió estrangera.
Això sí, el mandatari governamental està convençut que el centre de recerca de Grifols -ha quedat clar que encara hi ha molts detalls urbanístics i societaris per acabar d’aclarir o perfilar- serà “la clau de volta” per aconseguir dotar Andorra del pas necessari per afrontar una real diversificació econòmica. I que l’aterratge de la multinacional d’origen català amb implantació en 30 països diferents dels cinc continents i que dóna servei a un centenar de països serà un esquer per a d’altres iniciatives. Un “pol d’atracció”. De fet, Espot en connivència amb el titular de Salut, ha vingut a dir que ja hi ha altres cants de sirenes. Però no ha donat més pistes.
Grifols i el seus executius sí que han donat pistes d’un cert enfadament amb algunes de les preguntes -i la resposta de Fleta, llavors, en relació amb la seguretat, ha estat més que vehement, amb paraules clarament estudiades i amb un to de veu i un ritme prou alt i alhora pausat com perquè quedés clar- i han intentat deixar clar que pretenen desenvolupar un projecte seriós, fiable i segur. Amb uns estàndards legals i ètics d’allò més exigents a nivell internacional. I seguint els protocols que s’imposen en la matèria. Arreu. El temps dirà. A la sala, divisió d’opinions.