Tant el director de la Confederació Empresarial, Iago Andreu-Sotelo, com fonts de la Cambra de Comerç, han assegurat que el fet que es plantegi que només les empreses hagin de fer-se càrrec de sancions suposa un greuge en el cas que un empleat, per ell mateix, estigui incomplint per acció o omissió el que dicta la llei. En aquest sentit, les fonts consultades han explicat que no hi hauria d’haver responsabilitat empresarial quan l’establiment hagi assumit la formació necessària o el personal hagi acreditat pel seu compte el coneixement mínim que se li exigeixi de la llengua oficial i després, aquest no compleixi amb l’atenció en català.
“És normal que davant d’un incompliment de la llei del català en un establiment de cara al públic, l’empresa respongui econòmicament per una sanció, però també entenem que si aquest incompliment és responsabilitat del treballador, s’hauria de considerar una falta a nivell laboral”, ha manifestat Andreu-Sotelo. De fet, des de la Cambra s’ha arribat a demanar que aquest supòsit es pugui introduir amb un canvi en el Codi de Relacions Laborals. En el cas de la CEA, el seu director ha deixat clar que tot i no estar en disposició de confirmar si aquesta és la via correcta, “si calgués, seríem partidaris de fer-ho”. La finalitat última és que quan la responsabilitat per incompliment de la llei sigui de la persona treballadora, “l’empresa pugui traslladar part d’aquesta càrrega de responsabilitat cap a la persona treballadora”.
S’ha posat sobre la taula la necessitat (o no) d’haver de modificar la normativa en matèria de relacions laborals per tal que desobeir la llei del català comporti una falta en l’àmbit laboral i, per tant, tingui conseqüències per a l’assalariat
D’altra banda i en relació amb el fet que per ara no es demani un coneixement mínim de la llengua oficial als temporers, el director de la CEA reconeix que “a llarg termini, en una situació ideal no hauria de ser així”. És a dir, si bé veu raonable que en la primera temporada que un treballador estacional arriba al país no se li exigeixi un nivell mínim de català, la situació hauria de canviar quan repeteix una segona o tercera vegada. “En algun moment és cert que s’hauria d’exigir aquest requisit”, ha afirmat.
Amb tot, admet que la ministra tampoc ha tancat la porta a aquesta opció i per tant, considera que caldria planificar de quina manera aplicar la mesura “perquè entenem que és una casuística diferent”. Iago Andreu-Sotelo ha remarcat que la qüestió del català s’ha discutit en diverses reunions de la junta de la CEA i “hi ha una consciència que s’ha de fer un pas endavant, per tant, ningú nega la major”. Això no treu, però, que s’hagin generat dubtes en l’aplicació concreta: d’una banda el tema de les sancions a empresa i treballador i de l’altra “com es verifica que la llei s’està complint”.
Finalment, la patronal ha demanat que igual que es preveuen campanyes per conscienciar a qui treballa de cara al públic que cal atendre en català i que cal potenciar l’ús de l’idioma oficial en el si de l’empresa, “també calen campanyes de conscienciació cap als clients”. El director de la CEA creu que els clients han d’entendre que sovint, el treballador que hi ha al Principat “no és catalanoparlant d’origen i que està fent un esforç”.
Comentaris (24)