Clients d’una agència de viatges d’Escaldes tancada lluiten per recuperar diners que havien avançat

El titular del negoci es va llevar la vida a mitjan novembre per problemes econòmics quan ja alguns compradors li havien reclamat vols que no havia tramitat i ara altres consumidors estan fent accions legals per evitar que la societat es liquidi i el cas s’investigui

L'agència de viatges fa dos mesos llargs que està tancada.

El sobtat tancament d’una agència de viatges del carrer Ciutat de Sabadell d’Escaldes amaga un drama, una tragèdia i, alhora, el que podria haver estat una estafa o una suposada administració deslleial. Dues coses són clares: el titular del negoci es va llevar la vida a mitjan novembre passat i ara diversos dels clients d’aquell establiment maniobren per mirar de recuperar els diners que van avançar per reservar o pagar viatges que o no van poder fer al seu moment o saben ara que no podran realitzar. 

Alguns d’aquests clients -hi ha qui hi va deixar mil euros, tres mil… en qualitat de paga i senyal o del pagament íntegre d’un viatge o d’uns bitllets segons les necessitats- han mirat de buscar altres responsables de l’agència però no han trobat cap resposta o, en tot cas, una negativa al retorn de cap cèntim d’euro. Hi ha qui ja s’ha mogut perquè el cas s’investigui i d’altres que estan preparant accions legals per intentar evitar que la societat propietària del comerç es liquidi. I aquest procés ja s’ha començat a fer sense cap cessació de pagaments ni fallida prèvia, el que vol dir que des de la societat no es reconeix cap deute. 

De clients de l’agència afectats n’hi ha tant a Andorra com a la Seu, on era nascut l’administrador i titular del negoci, on vivia amb la seva parella i els seus fills, i on es va llevar la vida el 13 de novembre

De fet, aquesta és una de les maniobres que els afectats -i en són uns quants- primer han d’evitar si volen intentar recuperar alguns dels diners avançats: que no només es tanqui la botiga, que ja ha passat, sinó que jurídicament, mercantilment, també es tanqui la societat. Llavors ja no hi hauria on reclamar res. I el que està clar és que si el difunt va cometre algun delicte a títol personal, ni ell ni l’altra sòcia de la societat -i administradora solidària- no han de respondre penalment. Una altra cosa és que per la via civil es puguin fer algunes reclamacions. És a dir, que la societat o els seus socis hagin de respondre pel deute que eventualment tingui.

De clients de l’agència afectats n’hi ha tant a Andorra com a la Seu, on era nascut l’administrador i titular del negoci, on vivia amb la seva parella i els seus fills, i on es va llevar la vida el 13 de novembre previ avís a algunes de les persones del seu entorn més proper. Abans d’aquest malaurat fet, que va commocionar la capital urgellenca segons que ha pogut saber ara l’Altaveu, ja hi havia clients de l’agència que s’havien trobat amb problemes. I que havien reclamat al gestor de l’establiment que els retornés els diners que havien pagat per viatges que en algun cas no van poder ser realitat. 

De fet, i malauradament, aquest passat mes de desembre, quan el propietari de l’agència ja feia un mes, setmana amunt, setmana avall, que era mort, alguns clients que pretenien viatjar gràcies a les gestions fetes per l’agència escaldenca, es van trobar essent ja a l’aeroport que els suposats vols que tenien contractats no existien. O bé, que els vols que se suposa que tenien contractats realment no havien estat abonats. Amb l’establiment tancat, ja era difícil reclamar. Ara, una vegada ha transcendit que la societat, andorrana, està en liquidació, encara han saltat més les alarmes.

CONEGUDÍSSIM 

El titular de l’agència de viatges escaldenca era un especialista en aquest món. Durant anys havia treballat en una altra agència a tocar de la que obriria després de la pandèmia, quan es va quedar sense feina. Segurament, la davallada del negoci producte de l’atur que va generar el coronavirus hi va tenir molt a veure. Però, en tot cas, això no té rellevància per al fet que ara es pretén que s’investigui. El gestor de viatges en qüestió -40 anys quan va morir- era prou conegut pel barri. És a dir, per la zona d’Escaldes on tants anys va treballar. I encara més conegut era a la Seu.

Hi va haver viatgers que el desembre, ja amb el negoci tancat, es van trobar a l’aeroport pensant de volar i comprovar que els seus bitllets totalment pagats no s’havien realment tramitat mai

Les diverses fonts consultades han assegurat que el jove, involucrat en algunes associacions i entitats a la capital urgellenca, era molt apreciat a la Seu. Però va sorprendre fa un temps quan va començar a demanar diners a alguns coneguts i familiars. Ningú no s’explica el rerefons de tot plegat -les travesses són diverses, cap de confirmada oficialment- però és evident que la situació va deteriorar la seva persona, les seves relacions afectives i la seva economia. I pel mig hi va involucrar, és clar, el negoci que en aquell moment era seu -l’altra sòcia empresarial era la seva parella- i que era és l’objecte dels maldecaps d’uns quants clients.

Justament, els problemes econòmics van portar-lo a adoptar una decisió absolutament radical: el suïcidi. I aparentment, hauria deixat moltes coses, com a mínim, relativament empantanegades. Ara, aquells clients que havien confiat en els seus coneixements viatgers i que es van trobar o s’han trobat penjats i sense els diners avançats, miren de fer mans i mànigues legals per intentar recuperar el que era seu.