A inicis d’agost, la Batllia va decretar que el desallotjament de l’edifici i del terreny s’havia d’haver completat el 30 de novembre. Donava, doncs, quatre mesos perquè la família Cachafeiro, propietaris de Punt de Trobada retornessin la parcel·la a la propietat, fet que havia de permetre el començament del nou projecte empresarial que des del grup Pyréneés es vol bastir a l’espai. Aquest termini quedava molt lluny de les pretensions dels gestors de l’actual centre comercial, que havien arribat a demanar fins a dinou mesos.
Es posa en relleu que el fons de reserva que es tenia al desembre ha perdut tres quartes parts per culpa de la crisi del coronavirus
La defensa dels Cachafeiro vol aconseguir que el temps s’ampliï i ho han fet a través de dues vies. Una, la mateixa Batllia. L’altre, el Superior, tot i que són conscients que aquesta darrera, pels terminis habituals d’un recurs a l’òrgan judicial, pot acabar finalitzant massa tard. Consideren que la data marcada per l’abandonament del terreny no dona prou temps per poder liquidar l’important estoc de productes que encara té el centre comercial.
Així, per una banda, i aprofitant el primer dels informes que mensualment han de presentar davant la justícia sobre l’evolució de les tasques de desallotjament, la defensa de les societats explotadores del Punt de Trobada ha presentat un escrit on demanen a la batlle que es canviï la seva decisió inicial. En concret, sol·liciten que aprofiti la possibilitat que li atorga el decret dels veguers al màxim. És a dir: que s’ampliï fins a sis mesos el termini. Fins a finals de febrer.
Fonts consultades properes a la societat lamenten que en l’aute on es fixava el desallotjament pel 30 de novembre es critiqués per no disposar d’un fons de reserva per afrontar la liquidació i els pagaments finals. En aquest sentit, recorden que aquest sí que existia a finals de l’any passat, però que s’ha vist sensiblement reduït (fins a tres quartes parts) a conseqüència dels efectes de la crisi del coronavirus: setmanes tancats havent de pagar un part dels salaris sense tenir ingressos i davallada important de vendes posterior.
Això també ha afectat la liquidació d’un estoc molt important. Està calculat en 15 milions d’euros i s’avisa que si cal marxar al novembre hi haurà una part enorme que no es podrà vendre. Alerten que gairebé suposaria una fallida provocada. També s’ha volgut remarcar que, en cap cas, això afectaria els treballadors. Des de la defensa de la societat s’assegura que els 350 empleats cobraran passi el que passi les indemnitzacions que els pertoquin.
La defensa assegura que, passi el que passi, la voluntat és pagar les indemnitzacions corresponents a tots els treballadors
En l’escrit presentat davant la batlle, es donen diferents arguments per fonamentar la petició d’allargament del termini. En primer lloc, que en quatre mesos –ara tres- és inviable fer la liquidació de tot l’estoc, entre altres coses perquè s’impedeix que es pugui aprofitar un període clau com és el Nadal. En canvi, si es completa la sortida el 30 de novembre, el futur gestor de l’espai, Pyrénées tampoc podria aprofitar aquestes dates. És a dir, argumenten, hi hauria un greu perjudici per l’actual empresa i, en canvi, no suposaria cap a benefici pels futurs explotadors.
També remarquen que pels treballadors actuals del centre comercial l’endarreriment de la data límit de desallotjament també suposaria unes millors condicions. En lloc de quedar-se sense feina just abans de Nadal, l’atur no els arribaria fins passades festes.
L’escrit fet davant la Batllia és paral·lel al recurs davant el Superior que ja es va presentar fa dies en contra de l’aute que fixava el dia de sortida. En aquest cas, es té clar que els terminis propis d’aquest òrgan judicial farien que difícilment qualsevol resolució, sigui favorable o no, arribés abans del 30 de novembre.