La primera sentència data del 2019. En ella es declarava nul el contracte d’adquisició de bons i s’obligava a Andbank a pagar al client els 50.000 euros desemborsats el 2013 per adquirir els títols i, també, a compensar qualsevol altra comissió derivada de l’operació. Bàsicament s’entenia que l’entitat no havia comunicat correctament “les característiques i els riscos” que tenia el producte i que se li havia facilitat informació “escassa” i, fins i tot, falsa. En concret, eren títols emesos per finançar la multinacional Abengoa.
El demandant denunciava que l’operació se li va plantejar com a una “inversió temporal sense risc i amb disponibilitat total del capital invertit”. A l’hora de la veritat no va ser pas així i, per això, l’home va recórrer a la justícia. El 2019, un jutge li va donar la raó. Llavors, Andbank va presentar una apel·lació davant l’Audiència Provincial, una acció que ha tornat a perdre.
La resolució, però, estava redactada en català. Es podria pensar que una entitat andorrana no hauria de tenir cap problema amb aquest fet -poc habitual, per cert, a Catalunya-. En canvi, ha presentat una sol·licitud perquè la sentència li sigui traduïda al castellà. Així, en l’escrit de petició, al qual ha tingut accés Altaveu, es reclama que “a fi de garantir plenament el dret de defensa i evitar indefensió d’aquesta part, que es proporcioni a aquesta part traducció de la sentència en tant que els lletrats d’aquesta part els hi manquen coneixements en llengua catalana i tenen residència professional a una altra comunitat autònoma en la qual el català no és llengua oficial”. Argumenten que això els genera “absoluta indefensió i conculcació de la tutela judicial efectiva”.
I en la segona part de la petició es remarca que, mentre els arriba la traducció, s’acordi “la suspensió del termini per a la interposició del recurs extraordinari per infracció processal o recurs de cassació”. És a dir, que fins no disposar de la resolució en castellà, no comenci a comptar el temps per presentar la nova apel·lació. Curiós, si més no, tractant-se d’una entitat que té la seu principal a un país com a Andorra on l’idioma oficial és el català.
La petició ha generat un important malestar en la part, fins ara, guanyadora del procés. “És un banc andorrà i tenen prou mitjans i coneixements perquè algú els hi faci entendre una sentència escrita en català per molts que els advocats siguin de Madrid”, lamenta l’afectat. Al seu entendre, tot plegat no és més que un intent de dilatar el procés i trigar encara més a pagar els diners que les resolucions judicials estableixen.
Comentaris (2)