Els assessors jurídics de l’USdA estan acabant de preparar la demanda col·lectiva però alhora individualitzada que es vol presentar davant la secció civil-laboral de la Batllia tan aviat estigui a punt i que s’espera que no vagi més enllà de final d’aquest mes. L’assemblea de treballadors va donar llum verd el 30 de maig a la demanda i ara s’estan rebent adhesions a l’acció judicial. El fet que l’aportació econòmica que ha de fer cada treballador sigui sensiblement inferior si s’està afiliat a la branca sanitària de l’USdA que si no ho està, hauria contribuït a incrementar el nombre d’afiliats, segons que han reconegut fonts consultades, que han explicat que “quan passen coses com aquestes, la gent busca reforços, i l’opció del sindicat n’és una”.
Ja hi ha més de 120 persones adherides a la demanda, que pretén reunir-ne tantes com sigui possible, si s’arriba a tres-centes millor, tot sabent que si la sentència és positiva per al personal, al final, d’una manera o altra, tothom podrà reclamar
En tot cas, hores d’ara ja se superen els 120 inscrits per donar suport a la demanda. L’èxit de la demanda “és molt viable”, segons que ha exposat el portaveu de l’USdA sanitària Jordi Samsó. Samsó, com han explicat també altres fonts consultades, ha recordat que abans de decidir portar a l’assemblea de treballadors la proposta de demanda judicial es va mirar de fer un acostament amb el ministeri de Salut i amb la direcció general del SAAS. Les respostes tant d’Helena Mas com de Meritxell Cosan no haurien estat convincents ni per als integrants de la majoria del comitè d’empresa ni per als sindicalistes.
De fet, altres fonts han recordat que fins i tot abans de l’assemblea de fa tot just deu dies es va acudir a inspecció de Treball per demanar quina interpretació feia aquest departament de la situació legal creada per dues disposicions concretes. I que estan en la base de la decisió de demandar, perquè consideren els assessors legals de la branca sanitària de l’USdA que des del 2022 la prima per objectius (DPO) s’hauria d’haver recuperat. I no ha estat així i ni tan sols es preveu per aquest exercici. Potser se’n parlaria en vista a la renegociació del conveni col·lectiu el 2025. Treball no ha respost tampoc. Almenys, de moment.
L’ORIGEN DEL ‘CONFLICTE’
La base de tot plegat cal cercar-la, primer, en l’article 9.2 de la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal que establia que a partir de l’entrada en vigor de la norma, el 30 de març del 2012, se suprimia el sistema de gestió per objectius (DPO) i qualsevol retribució per objectius pactada entre el SAAS i els seus professionals. També quedava en suspens la progressió en el pla de carrera del SAAS per nivells superiors al nivell A (nivells B al D). Aquestes dues decisions es contenien en els apartats A i B de l’esmentat precepte.
Més recentment, en la llei del pressupost per a l’exercici del 2022 aprovada el 31 de gener, es va incloure una disposició derogatòria que literalment contenia el següent redactat: “Es deroguen els apartats a i b de l’article 9.2 de la Llei 2/2012 del 15 de març de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal”, amb la qual cosa ni els sindicalistes ni els seus assessors legals no tenen cap dubte que des d’aquella data calia restablir les primes per objectius, situació que encara ara no s’ha donat. I com que en matèria laboral només es pot reclamar amb un any de retroacció, la demanda planteja, reclama, la prima del 2023 i la d’aquest 2024.
Arran de la darrera assemblea, força massiva, el comitè d’empresa encara té més color de l’USdA, atès que una de les poques representants no adscrit al sindicat ha plegat en desacord amb la situació
Les fonts consultades han explicat que a manca d’acabar de fer els càlculs, dita prima equivaldria, més o menys, a un salari base per a cadascun dels anys reclamats. “Si la sentència és favorable, en principi tindrà efectes amb la gent que s’hagi inclòs en la demanda”, exposa Samsó, que reconeix que certament, amb posterioritat, i vista la decisió, tota la resta de treballadors que ho demanin hauran de passar pel mateix.
Cadascú haurà d’instar el procés judicial escaient, encara que, certament, el SAAS, si hi ha una decisió judicial en ferm que l’obliga al pagament de les primes, podria acabar abonant la totalitat a tot el personal, circumstància que porta a un càlcul, segons el sindicat, d’uns sis milions d’euros. En l’assemblea força massiva vistes altres reunions hi va haver un clar suport a la demanda. Excepte una de les integrants del comitè d’empresa, no alineada en les tesis de l’USdA, que hauria reclamat seny.
Samsó és del parer que aquesta representant dels treballadors, que ja ha renunciat al seu lloc al comitè, “pretenia rebentar l’assemblea”. Però no se’n va sortir. (Hi havia 133 persones de manera presencial i 295 per vot delegat, i la interposició de la demanda va tenir el suport de 380 vots). Cert és, han assegurat altres fonts, que hi ha una part també notable però poc sorollosa dels professionals de l’hospital que consideren massa radicalitzada les posicions de la branca sanitària de l’USdA. Ara bé, també admeten que si se n’acaben sortint amb la demanda de la remuneració extra pels objectius, aquesta ‘recuperació’ de la prima s’hauria de fer extensiu a tot el personal.
I aquí és quan fonts sindicals lamenten que es titlli l’acció de l’USdA o el comitè de radical o fora de mida, però, en canvi, es pretengui rebre també els beneficis que pugui donar aquestes actuacions més contundents que ha iniciat el comitè i la branca sindical.