Malgrat que no han fet cap mobilització emmarcada en un Primer de Maig que tornen a reivindicar que sigui festiu, representants de diversos sindicats del Principat (USd’A i SAT amb vocació més generalista, però també els que aglutinen el personal de l’administració general -Sipaag-, els qui congreguen els funcionaris dels comuns d’Andorra la Vella -Sitca- i Escaldes -Ustcee- i el Col·lectiu de Funcionaris de Policia -CFPA-) han presentat aquest dimarts els textos de les dues iniciatives legislatives populars que pretenen portar al Consell General.
La voluntat és recollir en un parell o tres de mesos més de cinc mil signatures que serveixin per donar cobertura a les dues propostes de llei i aquestes puguin ser tramitades a la cambra parlamentària. Ben aviat, els textos que han estat treballats des de mitjan març seran exposats als grups parlamentaris que, al cap i a la fi, hauran de ser els encarregats de vetllar-ne per la tramitació una vegada arribin a tenir les signatures necessàries i es presentin al Consell. Les ILP ja van ser algunes de les propostes sindicals sorgides de la pluja d’idees conseqüent amb el malestar per les modificacions tant de la llei de la Funció Pública com del cos normatiu laboral que afecta el sector privat.
Col·lectius com l’USd’A, el SAT, el CFPA i el Sipaag, l’Ustcee i el Sitca tornen a reivindicar que el Primer de Maig es declari formalment com a dia festiu a tots els efectes
D’una banda, la voluntat de les iniciatives legislatives seria reduir el pes que té el territori en les eleccions tant generals com comunals. D’aquesta manera, es pretén que amb la modificació de la llei de règim electoral i els canvis que en consonància s’hagin de fer a la Constitució el sistema d’elecció de consellers generals i comunals sigui més proporcional. Tant el segon escó sorgit de la circumscripció territorial com el conjunt total de consellers comunals haurien de sorgir d’una tria proporcional en funció dels vots obtinguts per cada candidatura que concorregués als comicis.
Alhora, els sindicats també volen foragitar els polítics dels col·legis electorals. No serien els electes comunals els qui controlarien la jornada electoral si no que les meses estarien formades per ciutadans amb dret a vot que sortissin d’un sorteig públic. Evidentment, aquelles persones que formin part de les llistes electorals no podrien integrar la mesa, que la ILP preveu formada per un president i quatre vocals. També es preveu que hi hagi almenys dos col·legis electorals per parròquia. I que cada col·legi no pugui superar els dos mil electors.
Quant a la responsabilitat política, la iniciativa legislativa proposada el que pretén és lligar més en curt els polítics. Així, es voldria que cada any es passin comptes respecte dels programes electorals presentats, un exercici que també caldria fer al final de cada legislatura o mandat. Alhora, per a les adjudicacions de 100.000 euros o més, caldria haver de fer un procés de justificació molt més acurat que l’actual. Finalment, es reclamen inhabilitacions molt més dures del que es preveu actualment per aquells càrrecs públics, per aquells polítics, que cometin els delictes de corrupció, tràfic d’influències o sostracció de béns públics.