La ministra en funcions de Funció Pública, Eva Descarrega, ha convocat per aquest divendres un seguit de trobades de mitja hora per exposar, juntament amb els assessors de Deloitte contractats, com es preveu la regulació de la carrera professional horitzontal per tal de determinar o avançar en el model d’avaluació de l’acompliment. És en aquest marc que SEP i Sipaag exigeixen que l’executiu en funcions no avanci més. “Per diversos motius: perquè estem a les portes d’un procés electoral, però també perquè fins a sis consellers generals van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra aquest text el 7 de març passat.”
SEP i Sipaag van fer la seva petició abans que se sabés que el TC ha admès a tràmit la demanda d’inconstitucionalitat plantejada per socialdemòcrates i liberals. Després d’aquesta admissió, la petició encara és més insistent. “Ja comencen a ser nombroses les sentències que han declarat contraris a la Constitució diversos articles de lleis que habilitaven el Govern a fixar mitjançant reglament matèries que estan reservades a establir-se per llei, és a dir, un reglament pot concretar i precisar aspectes regulats en una llei, però el que no pot fer és ‘innovar’, no pot decidir el que s'ha de fixar per llei”, mantenen els sindicats en un comunicat.
Per aquest motiu, pensen que la llei “de la Funció Pública en serà un exemple més. Per això demanem al Govern que sigui prudent i esperi abans de continuar fent una despesa econòmica important quan encara no sabem si tota la feina que s’està fent podrà prosperar o es quedarà en un calaix, com ha passat amb molts altres projectes”. Els sindicats remarquen que “justament qüestions sobre la carrera professional horitzontal i l’avaluació de l’acompliment, que s’haurien d’haver definit més clarament a la Llei, són les que s’estan treballant ara amb Deloitte”.
I és que en el comunicat, Sipaag i SEP recorden que “els parlamentaris que van formular el recurs creuen que la Llei de la funció pública, i en particular els articles 11, 22, 47, 72, 73, 77 i 87.4, són contraris a la Constitució, perquè vulneren diversos articles i principis constitucionals, i també el dret a la llibertat sindical. En aquest sentit, apunten que la Llei és un “xec en blanc” al Govern perquè no diu pràcticament res dels complements de carrera i de productivitat, i deixa al lliure criteri de l’executiu la seva definició, composició, forma de pagament, quantia, etcètera”.