Després que la comissió consultiva de la Justícia s’hagi negat a signar cap informe sobre els canvis, l’executiu hauria deixat entreveure que els funcionaris judicials tindran una llei nova totalment deslligada de la de la Funció Pública i així l'actual polèmica no els afectaria. Mentrestant, els primers en rebre una proposta formal de serveis mínims han estat els bombers, que consideren que, de fet, la direcció pretén obligant a mantenir els efectius de les actuals guàrdies operatives, limitar-los el dret efectiu de vaga.
Els sindicats de l’administració -almenys una part important- consideren que el Govern està començant a usar la tàctica d’intentar-los dividir per, alhora, dividir el funcionariat davant l’acord de promoure una vaga general que tindrà accions entre el 19 de febrer i el 19 de març. Els col·lectius sindicals estan rebent amb sorpresa i certa indignació l’aparició d’informacions que parlen d’informes jurídics l’existència dels quals no poden confirmar perquè no els han vist mai. Alhora, s’estan tractant de forma individualitzada en funció de cada departament qüestions relacionades amb la regulació de les tasques a dur a terme. Així, per exemple, s’hauria tramès als funcionaris de l’administració de Justícia que quedaran totalment al marge de la controvertida llei de la Funció Pública. En canvi, la direcció dels bombers ja ha fet arribar als sindicats específics una proposta de serveis mínims que els representants sindicals no acceptaran perquè “a la pràctica ens impedeix exercir el dret a vaga”.
Els ministeris respecte dels quals la vaga anunciada dels funcionaris tindria una incidència major sobretot tenint en compte la prestació de serveis que fan de forma directa a la ciutadania estan treballant per tal d’establir uns serveix mínims que permetin alterar el mínim possible l’activitat socioeconòmica del país. D’aquí, per exemple, que el ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, anunciés aquest dimecres que no els semblava prudent que els sindicats anunciïn amb només 24 hores de marge les actuacions que es pretenen dur a terme. Cinca va posar com a exemple la dificultat que suposaria que els mestres comuniquin les seves accions emmarcades en la vaga declarada amb sols un dia d’antelació. Per això el Govern reclama que s’anunciïn les accions de mobilització amb més temps. Els sindicats creuen que “realment, el Govern el que no sap és com afrontar la situació”.
El que sí tenen clar els col·lectius sindicals és que l’executiu intentarà fracturar la unitat sindical que hi està havent ara per ara. Un exemple clar, per exemple, en serien els funcionaris de Justícia. Han passat de ser els oblidats a deixar-los entreveure que el Govern redactarà una llei específica per a ells -són un centenar de persones- i d’aquesta manera quedaran completament deslligats de la Llei de Funció Pública que es modifica i el canvi de la qual és la clau de volta de la queixa sindical. Aquest anunci, vehiculat a través del Consell Superior de la Justícia segons les fonts, es dóna en el marc de les reunions mantingudes per la comissió consultiva de l’administració de Justícia, que Funció Pública s’havia oblidat de convocar.
Tant el Consell de la Policia com la comissió consultiva de la Justícia s'han negat a elaborar cap informe sobre els canvis legislatius
Com el Consell de la Policia, la comissió consultiva de la Justícia es va convocar a corre-cuita. Amb formes de comunicació relativament diferents, els dos organismes haurien fet saber que no pensen emetre cap informe en relació als canvis normatius que els afecten. Aquest informe es preceptiu i cal adjuntar-lo al projecte de llei corresponent. Si en el cas de la comissió consultiva general els representants sindicals es van negar a firmar l’informe però Funció Pública el dóna per bo, en el cas del Consell de la Policia o de Justícia no podrà al·legar aquesta mateixa raó perquè el treball informatiu ja no s’ha arribat ni a elaborar.
En part, indiquen les fonts, per això s’hauria fet saber de forma més o menys extraoficial als treballadors de la Justícia que es redactarà una llei nova que els deslligarà del tot de la normativa general de la Funció Pública i, per tant, els deixaria al marge de la polèmica actual. Les fonts consultades s’han mostrat molt prudents i han recordat que també s’està treballant en una llei específica per als docents que lluny de resoldre’ls problema, a priori, encara els en genera més.
Mentrestant, fonts sindicals vinculades al departament de bombers han assegurat que en cap cas es pot acceptar la proposta de serveis mínims comunicada pel director del cos atès que pretén mantenir com a mínim la guàrdia operativa ordinària. L’únic que es permetria que no s’hagués de fer serien determinades tasques administratives ajornables o formacions. Tampoc no es rebrien visites escolars o protocol·làries, se suspendrien els entrenaments o reciclatges dels grups especials i es reconduirien a altres dates, per exemple, la neteja setmana dels parcs. Tot plegat, lamenten les fonts consultades, en la pràctica del dia a dia els serveis mínims suposarien un torn de guàrdia ordinari que topa amb la voluntat d’exercir el dret a vaga.
Comentaris