Els sindicats de la Funció Pública es malfien dels “compromisos” del Govern per tal de millorar la llei via esmenes de DA

Les organitzacions sindicals recorden que “ja sabem què significa la paraula compromís per als demòcrates” i lamenten que els canvis que considerin no els hagi fet l’executiu al projecte de llei

Comentaris

-
-
Els sindicats de l’administració es refien poc, per no dir gens, dels “compromisos” del Govern en relació amb les modificacions que s’haurien d’introduir al projecte de llei de la Funció Pública via esmenes del grup demòcrata. Fonts sindicals han remarcat que el document que suposadament vincula l’executiu i el grup parlamentari que li dóna suport només parla d’aspectes “a treballar” i que en cap cas suposen una obligació absoluta. El “compromís” inclouria tretze aspectes “per millorar” el text que s’ha entrat aquest dijous a tràmit parlamentari.

Les organitzacions sindicals de la Funció Pública ja s’han posat en contacte amb les formacions polítiques per calendaritzar trobades amb els grups en vista a promoure esmenes a la llei. El Govern s’ha compromès a modificar el text a partir dels oferiments, de les propostes, que va fer durant algunes reunions amb els sindicats. Però no ha acceptat fer-ho directament en el projecte de llei, si no que va assegurar que ho faria traslladant les necessitats, els compromisos, al grup de DA perquè impulsin esmenes a l’articulat. Però els sindicalistes se’n malfien. “Ja sabem què significa la paraula compromís per a DA”, han indicat les fonts.

Els sindicats no consideren, a més, que s’hagi negociat res amb el Govern. I atribueixen a l’executiu un posicionament imperatiu que hauria portat “a imposar” una llei que “ni ha estat dialogada ni ha estat consensuada”. D’aquí que, a parer del col·lectius sindicals, i segons fonts properes a aquests, “no es pugui parlar de compromisos adquirits com si es tractés d’un acord amb els representants dels treballadors. En tot cas, el Govern s’ha autoimposat uns compromisos que ha volgut traslladar com un oferiment, com una proposta” que en el moment que es va voler negociar ja no hauria avançat.

El document que recull els tretze ítems que suposadament s’han de modificar en el text entrat aquest dijous a tràmit parlamentari parla d’aspectes “per treballar” no pas d’esmenes a fer 

En el document de compromisos hi hauria tretze punts. En primer lloc, "preveure la participació dels representants sindicals en qualitat d’observadors als diferents comitès que preveu el projecte de Llei: el comitè tècnic de selecció i el comitè tècnic d’organització i gestió”. També es preveu “modificar l’adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut garantint una retribució del 80% del lloc d’origen i disposició addicional per garantir la situació de reforma al 100% a les persones que actualment es troben en aquesta situació”.

Una altra qüestió és la flexibilització de la jornada laboral actual “preveient al reglament de la jornada i l’horari de treball mesures de conciliació de la vida personal i laboral”. També es consideraria “l’antiguitat de la persona eventual si aquesta obté la plaça del lloc que ocupava com a eventual aplicant el nou règim de quinquennis”  es preveu que “el funcionari o treballador públic pugui pactar amb l’administració la prolongació de la relació de treball fins els setanta anys d’edat”.

La resta de propostes serien preveure “la comunicació de la planificació de l’activitat preventiva als representants sindicals”, “modificar el criteri de provisió de places”, “establir que el procediment abreujat sigui voluntari per als expedients per faltes lleus”, “fer una excepció al règim d’incompatibilitat per a les persones amb una retribució inferior al 120% del salari mínim interprofessional que equival aproximadament a 1.200 euros” o “incloure una disposició final relativa al règim de quinquennis per precisar que aquest no serà d’aplicació fins que no hagin entrat en vigor els reglaments del complement de carrera i de l’avaluació de l’acompliment amb els corresponents complements de carrera i de productivitat”.

Finalment, la voluntat governamental seria “garantir de forma explícita en el text del projecte de llei de la funció pública que els funcionaris i els treballadors públics tenen els mateixos drets”, “adoptar mesures correctores pel que fa al punt de sortida en l’avaluació de d’acompliment i modificació del complement de productivitat per als nivells I a IV de l’Administració i C2 d’Ensenyament, i per a les que es troben al 120%, amb un impacte econòmic aproximat de 50 milions euros en 25 anys” i “reduir el termini previst per al desplegament reglamentari de la nova Llei de la funció pública passant d’un any a sis mesos”.

Un moment de la trobada entre la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, i representants sindicals.

Relacionat

Els sindicats clamen ja per l’abolició de la llei de la Funció Pública que entra demà al Consell General
Esther Vilarrubla i Eric Jover durant la compareixença.

Relacionat

El ministeri d’Educació avalua que els mestres i professors puguin jubilar-se abans dels 65 anys
Manifestació pel carrer Vilanova d\'Andorra la Vella dels funcionaris el 15 de març passat.

Relacionat

El sindicat que aglutina els funcionaris de l’administració general denuncia el creixement de llocs eventuals
-

Relacionat

Les nòmines de març dels funcionaris ja recullen els ‘descomptes salarials’ a aquells que van fer vaga
La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, durant una compareixença pública.

Relacionat

Els sindicats de l’administració demanen la destitució de la ministra de la Funció Pública

Comentaris

Trending