La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, s’ha reunit aquesta tarda amb representants sindicals per informar-los que el consell de ministre havia acordat durant la sessió matinal enviar aquest dijous al Consell General el text que reforma l’actual llei que regula la feina del treballador públic. Descarrega, segons fonts sindicals, s’hauria ofert a fer de mediadora davant el grup parlamentari de DA per traslladar allò que els sindicats creguin necessari. Els sindicalistes, segons Ubach, han demanat “que s’aturi la llei, que seguem al tomb d’una taula i en parlem. No pretenem que se’ns doni el cent per cent del que demanem. Però tampoc que se’n imposi res”.
Els representants dels treballadors mantenen que es tracta d’una imposició governamental sense “consens ni diàleg” i que això no garanteix “la perdurabilitat” de la reforma
La resposta, evidentment, ha estat negativa, fet que ha portat Ubach a lamentar “l’absència de cultura democràtica que hi ha en aquest país, on la ciutadania ha d’estar al servei del polític i no el polític al servei del ciutadà”. Descarrega hauria al·legat, segons el portaveu sindical, que el Govern té un full de ruta i uns compromisos electorals. I que seguint aquests compromisos ara toca entrar a tràmit parlamentari el text i que sigui al Consell General el que es negociï el que s’escaigui. Davant d’aquest escenari, les organitzacions sindicals de l’administració començaran la setmana vinent una roda de contactes amb els grups parlamentaris amb un doble objectiu: introduir esmenes al text aprovat per l’executiu i demanar-los que en el proper programa electoral estableixin una proposta clara per a la Funció Pública que passi, d’entrada, per abolir la llei que surti de l’actual Consell General.
El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha explicat que el text que s’entrarà a tràmit complirà tots els requisits formals i que via esmena es demanarà al grup de DA que modifiqui aspectes com el fet que es deixi clar que els representants sindicals puguin fer d’observadors en els diferents comitès que consigna la llei, que s’asseguri el 80% del salari d’origen a aquelles persones que per una raó de salut s’hagin de canviar de lloc de treball, que via reglamentària es faciliti la conciliació laboral i familiar o que als eventuals se’ls reconegui com a antiguitat el temps que hagin estat en aquella situació el dia que consolidin la seva plaça com a fixa.
Els sindicalistes no tenen per ara prevista cap nova convocatòria de vaga i se centren en finalitzar l’elaboració de les iniciatives legislatives populars que volen impulsar
Quant a altres possibles accions, malgrat que no es descarta, no preveuen noves jornades de vaga en breu. Els sindicats i els seus assessors jurídics estan acabant d’enllestir les dues iniciatives legislatives popular (ILP). La que reclama un nou sistema electoral i la que exigeix l’establiment d’una llei de responsabilitat política, que Ubach considera “més necessària que mai vist que s’adjudiquen obres per un 60% més d’allò que inicialment es preveia”. Les organitzacions sindicals compten que en un parell de setmanes podran iniciar la recollida de firmes en suport a les ILP. Quan comencin a recollir signatures també promouran una demanda perquè es convoquin ja eleccions anticipades.
Modificació de les transferències, sí; llei de capitalitat, no cal
La nova llei de la Funció Pública no serà l’únic projecte legislatiu que aquest dijous el Govern enviarà al Consell General. El cap de l’executiu, Toni Martí, en primera persona ha anunciat aquest dimecres l’aprovació de la modificació de la Llei de transferències parcialment anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC). Martí ha destacat el fet que en menys d’un mes el Govern estigui en disposició de tramitar una modificació dels cinc articles declarats nuls per inconstitucionals i ha assegurat que es té el suport de tots els cònsols. La partida més controvertida que regulaven els cinc preceptes anul·lats serà dividida en set parts iguals i així es respectarà la proporcionalitat i objectivitat exigida pel TC. Martí espera tenir el suport del grup parlamentari liberal més enllà del dels cinc escindits. I pràcticament dóna per perdut poder disposar del vot favorable dels consellers del PS i d’SDP. El de Sílvia Bonet també se l’apunta. Espera que el tràmit sigui d’allò més ràpid i que si algú en vol fer un debat que sigui estrictament polític sense afectar la tasca legislativa. Demanat per la reivindicació d’un reconeixement a la capitalitat fet per la cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, després d’allò mantingut pel Consell d’Europa, Martí ha deixat clar que “no entrà dins de les prioritats del Govern” impulsar una llei per reconèixer la capitalitat d’Andorra la Vella. “És la capital, ningú no ho dubta. No fa falta una llei que ho digui”, ha afirmat el cap de l’executiu tot deixant en una mena de rebequeria el clam de Marsol. “És legítim que la cònsol demani un plus per a la capital.”
Comentaris