L’administració -i en aquest cas essencialment el comú- va autoritzar com a mínim tres modificacions en el projecte inicial, no pas banals, i també va avalar almenys tres canvis de direcció facultativa. Quan es fan aquestes variacions l’administració hi ha d’intervenir, i els treballs no poden seguir fins que no hi ha el permís administratiu. Alhora, la darrera direcció facultativa que hi va haver en l’obra, i que per manca de cobrament i de diferències amb la promotora -vinculada a la família Cachafeiro- sobre com calia afrontar els treballs va plegar el maig del 2016 va comunicar llavors la seva decisió tant al comú de Sant Julià com al Govern tot advertint de la situació en què es trobava la parcel·la, amb uns ancoratges que no garantien el sosteniment de les empentes de la muntanya i una sabata al sòl que no s’havia fet i que tenia com a missió estabilitzar els fonaments i reduir la presència de filtracions d’aigua.
Un dels canvis més importants, a mitjan 2014, és el de transformar el mur esglaonat inicial en un mur de contenció vertical, que permetia una major excavació però necessitava més reforços
També la Batllia hauria tingut coneixement a molt estirar durant el primer semestre del 2017 de l’estat de la qüestió. S’hauria avisat a partir de documents escrits que si l’aturada de l’obra persistia -es va aturar a finals del 2015 per ordre de la propietat però s’hi van continuar fent treballs per assegurar la fonamentació fins al maig del 2016 i es va dur a terme el manteniment mínim al qual la llei obliga fins a principis del 2018- hi havia risc per garantir l’estabilitat de la mateixa. I que només la construcció de l’estructura de l’edifici projectat podria fer de contrafort real de la muntanya. Encara més, s’hauria convidat l’administració de Justícia a obligar a la propietat a contractar una direcció facultativa que contribuís a la represa i segurització de l’obra o que, en el cas contrari, es posés l’afer en mans del ministeri d’Ordenament Territorial. L’Altaveu no ha pogut aclarir si la Batllia va fer cap pas en un o altre sentit.
El que sí que és clar és que hi va haver importants canvis en el projecte. Com a mínim, per exemple el 16 de maig del 2014, es va modificar la concepció inicial i es va passar d’una estructura de 30.000 metres quadrats a una altra que tindria el doble de metres (60.000). Aquell 2014 les obres van estar aturades una temporada mentre es feien un seguit de recàlculs. Un dels moments més transcendents en tot plegat i que l’administració també va haver d’autoritzar va ser l’estiu d’aquell any. Es va canviar el mur de contenció inicialment projectat, que havia de tenir una forma esglaonada, per un altre de vertical.
Tot plegat feia, d’una banda, que l’excavació pogués ser (o hagués de ser) molt important (passant de 95.000 metres cúbics a 127.000, és a dir, un 35% més) però, alhora, que s’haguessin de modificar els tipus d’ancoratges de sosteniment i armats i seccions dels murs. Si es feia bé, el sosteniment del terreny havia de ser superior. Però com ja hi havia hagut abans amb altres direccions facultatives, la propietat va començar a posar-hi pegues -suposadament per estalviar-se costos, encara que al·lagava sempre defectes en el projecte-. Les discrepàncies van portar a aturar l’obra el desembre del 2015.
La Batllia disposaria d’un document emès durant la primera meitat del 2017 en què es posen de relleu un seguit d’anomalies i perills i es convida a què faci actuar la propietat o el ministeri
I malgrat que la constructora va comprar material d’urgència -amb un cost d’uns 80.000 euros- per poder reforçar els ancoratges en el sentit que els tècnics recomanaven per poder aguantar els embats de la muntanya o en cas contrari hi havia un perill molt alt d’inestabilitat, el fet que finalment la direcció facultativa abandonés comunicant-ho formalment ho va deixar tot en l’aire. Es va anar fent un manteniment tal i com ja ha anat avançant l’Altaveu. Un manteniment, però, consistent bàsicament en mirar de retirar l’aigua que s’acumulava al clot i en comprovar el moviment que anava fent -perquè el feia- el mur. Fins al febrer del 2018.
Des de llavors, i ja amb la constructora fora de la parcel·la i la possessió d’aquesta retornada a la propietat, no s’hauria fet cap més actuació a l’indret malgrat els recordatoris que, tot sovint verbals, es va anar fent de la situació. Fins fa un mes, que el comú, després d’haver vist com de malament estava el terreny posterior al magatzem i deixalleria lauredianes hauria començat a advertir per escrit de la qüestió. Perquè algú, i més encara tocant la parcel·la a la carretera general CG-1, posés fil a l’agulla i actués en conseqüència. Massa tard. La muntanya va decidir actuar abans. Sort, encara, qu eho va fer de matinada.
Comentaris (2)