Els dos operaris que van participar en l’agressió del seu patró hauran d’estar dos anys sense entrar en contacte amb la víctima si no es volen arriscar a entrar a la presó. Els dos homes han quedat en llibertat condicional aquesta tarda després de ser sotmesos a un judici ràpid per part de la batlle de guàrdia. Finalment han estat acusats ‘només’ d’un delicte de lesions doloses atès que no s’ha considerat que hi hagués una voluntat real de clavar l’eina amb la qual un va atacar l’agredit i l’altre va pretendre amagar.
Els dos homes van ser detinguts dimecres al matí en les immediacions de l’aparcament comunal Giberga, a l’avinguda Santa Coloma, després que en atansar-se el patró en aquest indret proper a l’edifici on estaven fent una remodelació, un dels peons sortís del vehicle on estava i primer el colpegés amb els punys i després intentés atacar-lo brandant el que les fonts han assegurat avui que era una eina de treball útil per tallar placo.
L’agressor, que haurà d’estar deu mesos a la presó si no compleix l’allunyament de la víctima, ha assegurat que no pretenia ‘punxar’ l’empresari
El segon dels operaris, que també era al cotxe, s’hauria mantingut al marge de l’enfrontament i posteriorment va intentar fer desaparèixer el ganivet amb dents de serra. Aquest segon detingut, arrestat per encobriment, hauria assegurat davant la batlle aquest dijous que hauria mirat d’intercedir entre les dues altres persones sense aconseguir-ho. En el marc de les diligències efectuades per la policia també es va prendre declaració com a testimonis dos encarregats d’obra de la mateixa empresa que els tres intervinents anteriors, que també eren en les immediacions d’on va tenir lloc la batussa.
Sia com vulgui, els dos homes, als quals la policia els va imputar un delicte contra la integritat física, han passat poc després d’aquest migdia a disposició judicial. Les parts han acordat mirar de resoldre el cas per via de l’ordenança penal, que és en l’ordenament jurídic andorrà l’equivalent a la fórmula del judici ràpid que es dóna en altres jurisdiccions. En aquest marc, s’haurien escoltat els detinguts. L’un ha assegurat que havia intentat separar els altres dos, però no ha pogut pas negar que havia intentat fer creure als policies que no hi havia arma pel mig i que, fins i tot, la va llançar.
El principal acusat hauria assegurat, segons les fonts, que en cap moment no havia pretés punxar el seu cap laboral, entre altres coses perquè l’eina amb el qual el va atacar amb l’objectiu d’espantar-lo i alguna cosa més sense intenció de provocar-li un mal greu no era punxant, per exemple. El tall que es va fer en una mà la víctima va ser conseqüència de l’intent per part d’aquest darrer de repel·lir l’agressió. En cap cas durant la vista no s’han tingut en compte la naturalesa de les desavinences laborals, que hi eren. Però que no s’han abordat.
L’encobridor, per a qui el termini d’empresonament seria de sis mesos, ha afirmat que va intentar intercedir entre els altres dos per separar-los
Les fonts consultades han assegurat que no pertocava analitzar si hi havia diferències laborals i de quin abast eren perquè, fossin quina fossin, no justificaven una acció d’aquelles característiques. Finalment, segons les fonts, la batlle ha acabat imposant la pena que sol·licitava el fiscal i que els detinguts han acabat acceptant. D’aquesta manera han estat condemnats a deu mesos de presó, l’un, i sis mesos de reclusió, l’altre, per un delicte de lesions doloses amb l’agreujant d’ús d’una arma que hauria pogut causar un mal major. Un és clar, ha estat condemnat com a encobridor d’aquell delicte.
La batlle, que no hauria tingut en compte antecedents eventuals de cap dels dos detinguts, ha acordat evitar l’entrada a la presó dels dos acusats sempre que es mantinguin durant dos anys allunyats de la víctima i no hi entrin en contacte. Si durant aquest termini, que comença a córrer des d’avui mateix, hi ha algun contacte forçat pels condemnats amb la víctima i fins avui empleador, hauran automàticament d’entrar a la presó per complir els deu i els sis mesos respectivament si escau. En ser avalada per totes les parts, la decisió és ferma i definitiva.