Entre altres experts, els responsables de la Fundació Marcel Chevalier continuen estudiant el despreniment a partir dels documents, especialment gràfics, que obren en el seu poder per treballs fets per l’empresa associada a la fundació o a partir d’altres fonts obertes. En aquest sentit, els darrers dies l’esmentada entitat ha publicat noves imatges a partir de les quals estima que els moviments al talús origen de l’esllavissada del 10 d’agost caldria situar-los entre els períodes esmentats del 2014 i el 2016.
Va ser just a partir del 2014 quan els tècnics que participaven en l’obra més van reclamar a la propietat actuacions de manteniment i millora en els elements de seguretat
Va ser en aquells terminis que es van aplicar tot un seguit de canvis en el projecte -passant d’un mur de contenció esgraonat a un altre de vertical- i també va ser quan els tècnics van advertir amb més contundència la propietat que calia fer noves actuacions de substitució i manteniment dels ancoratges, a banda d’haver de consolidar el fons de l’excavació, per sota del nivell freàtic, amb una sabata que impermeabilitzés el terreny. Aparentment, de les recomanacions efectuades ben poques s’haurien dut a terme. Aquest aspecte, però, caldrà que l’avaluïn els tècnics segurament en el marc d’una investigació administrativa o, segons com evolucioni tot plegat, una causa judicial.
Més enllà d’això, però, els tècnics de l’esmentada Fundació Marcel Chevalier consideren que mentre es va fer l’excavació pròpiament dita, la segona, perquè la primera, fins a rebaixar el terreny al nivell de la carretera, es va dur a terme els anys de la dècada de 1990, el vessant es mantenia estable. L'anàlisi de les imatges que té al seu abast la fundació “mostra que el gunitat (formigó projectat) no presentava desplaçaments respecte als bulons de subjecció. El moviment al vessant s'hauria iniciat entre l'octubre 2014 i el juny del 2016”.
A partir d’aquesta darrera data com a molt tard, el deteriorament del talús és més que evident. Sembla clar que ja feia mesos que no s’hi feia una actuació remarcable. La constructora que mantenia la pacífica possessió de l’obra feia els treballs de manteniment mínims. Amb tot, segons la Fundació Marcel Chevalier, al 2017 respecte del juny del 2016 ja s’adverteixen “nous desperfectes, és a dir que hi havia un moviment latent en el vessant tots aquests anys perceptibles a ull nu!! Un cop identificats els desperfectes del 2016 en el ciment projectat (gunita) i el mur ancorat, aquests al 2017 van evolucionar cap al nord del talús, produint nous desperfectes en el mur ancorat i el gunitat”.
Hores d’ara no hi ha cap acord concretat entre administració i promotor privat sobre la intervenció que cal fer a la zona del Punt i la repercussió que pot tenir
Tots aquests elements de ben segur que els tenen en compte els tècnics que han de decidir una solució per estabilitzar de forma definitiva el vessant. En principi, el Govern planteja fer un dic de contenció a prop de la carretera i que abasti tota l’amplada dels terrenys. Aquest mur condemnaria a no ser utilitzada mai més ni la parcel·la del comú ni l’espai privat, el que és titularitat de la societat Ficand, lligada a la família Cachafeiro.
Per ara, el mur de contenció esmentat és només una voluntat o idea. Però encara no hi ha ni de bon tros un projecte elaborat. De fet, segons han admès fonts consultades, ni tan sols hi ha un acord entre sector públic i privat en relació a la intervenció que cal fer i les implicacions que pot tenir, benentès que deixar per sempre més una parcel·la d’aquelles característiques té unes conseqüències patrimonials d’allò més destacades. Ja fa dies que va quedar clar que el magatzem comunal no tornaria a operar mai més.
Els constructors, a favor de les mesures per forçar l’acabament de les obres
L’Associació de contractistes d’obra (Acoda) està totalment a favor d’establir mesures per obligar els promotors d’obres a acabar els projectes i no deixar treballs a mig fer, amb el perill que això comporta. Responsables de l’òrgan patronal iniciaran contactes ara a diferents nivells per posar al servei de les institucions els seus coneixements en la matèria. En el marc d’aquests contactes, segons que han explicat fonts de l’associació, es recordarà la necessitat d’aprovar d’una vegada per sempre una llei de l’edificabilitat. Fa molt temps que l’Acoda reclama aquesta normativa que ha de servir per establir les responsabilitats dels intervinents en una obra. Alhora, una llei d’aquestes característiques, com ha recordat també l’entitat en un comunicat, ha d’anar acompanyat d’un desplegament reglamentari que acabaria de delimitar molt més qüestions com els desmunts o el manteniment dels ancoratges.