- Pintat ofereix que la formació que lidera entri a les reunions de seguiment de les negociacions amb la UE sota el paraigua d’un estatut d’observador actiu
- El cap de Govern rep la proposta de la principal formació de l’oposició com una consecució fonamental: “Solament per això ja estic content”
- El màxim responsable de l’executiu no nega davant les càmeres d’ATV que pugui deixar la cadira a un company del gabinet abans del final de legislatura
- La qüestió de la suposada inconstitucionalitat de la reforma competencial queda diluïda i, a més a més, taronges i blaus semblen estar en sintonia també en aquest tema
- Víctor Naudi i, sobretot, Pere López posen l’accent en les mancances evidenciades en el discurs fet dimecres pel principal mandatari governamental
- El líder parlamentari del PS assegura que no és que ell tingui el monopoli dels afers socials, és que “vostès (DA) hi renuncien” i els usen, a parer seu, per fer “promoció política”
La proposta de Josep Pintat en nom de Liberals d’Andorra d’integrar-se de manera “informal” en les reunions de seguiment de les negociacions amb la Unió Europea (UE) sota el paraigua d’un “estatut d’observador actiu” ha monopolitzat, en certa manera, la segona jornada del debat d’orientació política. La jornada del debat pròpiament dit i que ha estat molt descafeïnat respecte d’altres anys.
L’oferiment de Pintat, celebrat a bombo i plateret per Toni Martí i el grup parlamentari demòcrata i rebut amb força més fredor pel socialdemòcrata Pere López suposa, en certa manera, un pas més en el festeig que viuen taronges i liberals d’uns mesos ençà. Totes dues formacions han pogut, d’aquesta manera, passar de puntetes sobre una de les qüestions que havia escalfat més la prèvia del debat: l’informe sobre les lleis de transferències i competències que s’estan tramitant i que, segons el catedràtic de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio són inconstitucionals.
Un altre element a tenir molt en compte, que caldrà seguir, serà l’interrogant que ha deixat el cap de Govern, Toni Martí, just després de la sessió parlamentària. Davant dels micròfons i les càmeres d’Andorra Televisió se li ha demanat si, com els reglaments li permeten, cedirà el bastó de comandament del país a un altre company abans no acabi formalment la legislatura. Martí no ha tancat pas la porta a aquesta opció. I mig rient l’únic que ha fet és insistir en allò que ja havia fet enmig de l’hemicicle: ressaltar la importància que per ell té que Liberals d’Andorra se sumi no ben bé al pacte d’Estat sobre l’acord d’associació amb la UE però sí que s’hi acosti molt. “La fórmula és el de menys”, ha vingut a dir el màxim responsable de l’executiu després d’un debat de tot just tres hores i que ha estat molt diluït.
Com de costum, Víctor Naudi i Pere López han estat els més contundents -López, sobretot, ha pogut fer una bona repassada als incompliments demòcrates i a la seva suposada manca de tacte social; “no és que tinguem el monopoli social, és que vostès directament hi renuncien”, ha dit al Govern i a DA- i, en conjunt, tota l’oposició, també Sílvia Bonet i els liberals, han lamentat que el discurs de Martí és limités a “un míting electoral”, en paraules de Bonet; o a un “discurs de comiat amb un relat de la feina feta amb agraïments als seus ministres”, segons un Josep Pintat que si mai no ha estat gaire encès aquest dijous s’ha apagat molt ràpidament. Com de costum, també, el president del grup demòcrata, Ladislau Baró, ha donat un suport incondicional a Martí, a qui ha felicitat i de que ha destacat, d’ell i de tot l’executiu, “la governança reformadora” duta a terme.
Si López, el líder parlamentari del PS, ha lamentat la incapacitat demòcrata per reactivar l’economia, l’oblit sobre les prestacions socials, sobre les pensions; si ha criticat la política en matèria cultural, especialment quant al patrimoni, o els suposats atacs al medi ambient -citant la plataforma de Soldeu i el recent vessament de ciment-. Si
Víctor Naudi ha estat molt contundent -Martí li ha retret de forma efusiva- en afirmar que “la seguretat jurídica és absent en la seva acció de Govern” i que el pas del líder demòcrata per l’executiu haurà estat marcat per la “buidor”. Si Sílvia Bonet ha manifestat que “no he sabut veure què porta a dir que ara sí que comença la reforma”… doncs
Pintat, Josep, s’ha apuntat el ‘tanto' de la jornada quan ja cap al final de la seva primera intervenció, la de resposta al discurs de Martí, ha fet l’oferiment relatiu a les negociacions sobre la UE.
El líder parlamentari liberal ha explicat que la formació no es pot afegir al pacte d’Estat perquè, com a acord jurídic, al seu entendre, no té fermesa, no té validesa, perquè havia de partir del respecte sepulcral a l’acord duaner del 1990. Però que sí que proposa participar de les reunions a través d’un “marc informal” en forma d’“estatut d’observador actiu del pacte” i sumada, aquesta figura, a un codi de conducta. Ha deixat clar Pintat que el seu grup mantindria la total independència. Però Martí ha rebut la proposta com un bé de Déu. “Solament per això ja estic content, ja val la pena el debat d’orientació”, ha deixat dit el màxim responsable de l’executiu.
També Ladislau Baró ha rebut amb els braços oberts l’apunt liberal sobre una negociació que està “ben encarada”. Pere López, com a defensor que és de l’acord d’associació, no podia ser bel·ligerant amb els liberals. Però sí que ha mostrat el seu rezel. El parlamentari del PS ha afirmat que no acabava d’entendre la fórmula proposada i que no volia pensar que era un oferiment per quedar bé, per apuntar-se al carro, més o menys.
Abans, després... i, ¿inconstitucionalitats?
Com ha afirmat Toni Martí, la proposta liberal ha suposat “un abans i un després en aquest debat”. I aquesta vegada el cap de Govern de ben segur tenia raó per molt que segurament l’oferiment arribi tard i tampoc serveixi de tant. Però ha contribuït a diluir, per exemple, la qüestió de la constitucionalitat de la reforma competencial. Aquí, liberals i demòcrates han tornat a fer pinça sense mullar-se gaire. Especialment qui no s’ha mullat han estat, clar està, els liberals. A casa seva tenen molt enrenou. Per tant,
Josep Pintat s’ha limitat a dir que “ningú d’aquesta cambra no voldrà votar lleis inconstitucionals”. I poca cosa més.
Sobre aquesta qüestió havia sigut més clar Pere López, per exemple, quan s’ha preguntat com pot ser que vulgui a votar Liberals d’Andorra a favor d’uns textos en què pràcticament no ha participat. I encara més dur ha estat Víctor Naudi, que considera que la reforma suposo “un retrocés; una burla a les institucions comunals i una bufetada a la Constitució”.
Toni Martí ha mirat de treure’s les puces de sobre tirant amb bala. Per exemple, assegurant que Pere López volia incloure més criteris entre els que ara es consideren que topen amb la Carta Magna o que “mai no es va dir ni es va insinuar res”, durant la negociació i abans i tot, sobre allò que ara suscita tants dubtes. El cap de Govern ha assegurat que hi ha un parell d’informes que avalen la constitucionalitat de les lleis. És clar, no ha explicat que són informes que expressament es van encomanar perquè justifiquessin que els textos estan en línia amb el marc constitucional.
I per a tota la resta ha estat Pere López, el socialdemòcrata, el conseller més actiu. I el que ha obligat, ara a Ladislau Baró, ara sobretot a Toni Martí, a respondre.
El representant del PS no ha estalviat crítiques a la intervenció feta dimecres pel cap de Govern. Li ha retret que “no aporten solucions” als autèntics problemes d’una gran part de la població, com ara la dificultat per trobar pisos de lloguer a un preu accessible o, especialment, les pensions, tant d’invalidesa com de jubilació, molt reduïdes. Sobre aquest darrer punt, ha volgut donar dades: “La pensió mitjana a Andorra és de 600 euros i més del 85% de les prestacions són inferiors a mil euros”, ha recordat, a la vegada que ha retret al ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, que ara fa uns mesos digues que el Principat estava a l’avantguarda de les polítiques socials. De fet, López ha acusat Espot de fer, més que política real, promoció política per al seu propi interès. ¿Potser per preparar la successió?
Sia com vulgui, entre Europa i lleis anticonstitucionals, i assegurant que hi haurà màquina de radioteràpia encara que sigui suprimint rotondes i al marge de l’Institut Baselga, Martí no ha obert la porta a marxar abans d’hora per deixar la cadira calenta a un company. Però tampoc no l’ha tancat. “El projecte demòcrata no s’esgota en aquesta legislatura… espero”, ha assegurat Baró. Sorneguerament. Com sempre. Perquè això també s’ha de reconèixer: sense estar plenament en forma, o almenys no ho ha semblat, probablement el millor orador de la cambra és el president taronja. El president demòcrata, que ho té més fàcil amb el festeig liberal. Amor. Quant d’amor.
Imatge: ANA
