Diversos geòlegs, tant d’institucions públiques com d’empreses privades, estan treballant sobre el terreny per intentar aclarir les causes del despreniment -i dirimir més tard possibles responsabilitats- i estudiar, també, de manera més general, el comportament de la muntanya. Tots els intervinents actuals tenen clar que les excavacions que s’han fet a la zona tenen una relació directa amb els fets de dissabte.
La Fundació Marcel Chavalier ja ha acreditat que al 2009 el talús estava estable tot i haver-se fet una actuació durant la dècada de 1990 i que, en canvi, al 2016, s’observaven fractures noves que ja posaven en risc l’estabilitat de la muntanya. Pel mig, l’excavació que es va fer entre el 2011 i el 2015 i el resultat de la qual estava completament abandonada des de principi del 2018.
Les vibracions que hi va haver a la zona els dies previs al despreniment són molt inferiors a les qua va causar el corriment de terres pròpiament dit
La possibilitat que algun moviment de terres natural, un sisme, hagi tingut una incidència prou significativa com per poder fer modificar el comportament del talús, de la muntanya, i que aquesta baixés és pràcticament nul·la. Així ho han comunicat al gabinet de crisi que avalua la situació els experts del Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) que estan treballant en aquesta qüestió des de la generació de l’esllavissada.
Segons fonts de l’esmentat organisme depenent de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), ni per magnitud, ni per distància amb l’epicentre ni pel temps transcorregut, el despreniment de dissabte no pot tenir res a veure amb el terratrèmol que hi va haver el 3 d’abril amb epicentre a Ribera d’Urgellet i que es va deixar notar al Principat. Malgrat que la intensitat d’aquell sisme -4,5 en l’escala de Richter- i el fet que fos relativament superficial va fer que el terratrèmol es notés molt més que altres vegades, es tracta segons les fonts consultades d’un moviment relativament normal i assumible a la zona.
Més encara, durant els dies previs a l’esllavissada no hi va haver cap vibració de rellevància a la zona. Segons les fonts del CENMA consultades, van ser molt més importants les vibracions causades pel propi despreniment. I en cap cas no quedarien registrades en un sismògraf. És a dir, ni tan sols arribarien a l’1 en l’escala de Richter, més aviat quedarien molt a prop del 0. Ben poques repeticions d’esllavissades hagudes a ‘La Portalada’ més enllà de la primera han ‘marcat’ en el registre de vibracions.