Els mestres estan en plena negociació de la futura llei que ha de regular el seu cos especial. Malgrat la roda de reunions amb tots els claustres del país feta en primera persona pel propi ministre d’Educació, Eric Jover, un nombre molt important de docents no estan d’acord amb el resultat del text que es preveu aprovar. El Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) manté un nivell de força molt alt. I un seguiment també molt notable. De fet, va ser el sector de la docència el que va alimentar en gran mesura les accions al carrer dels dies 15 i 16 de març. I ara no es descarta que aquesta situació es torni a donar si el ministeri no es compromet a regular de forma més acurada dos aspectes que els docents consideren bàsics: jubilació i vacances.
Els mestres i professors no volen que es deixi res obert. Res interpretable o de fàcil canviar. Posats a fer una llei, volen que es faci bé d’entrada. Bé, és clar, en funció d’allò que consideren que els pertoca. Per tant, i malgrat que el ministeri hauria avançat que s’havia fet un estudi per intentar possibilitar que els docents puguin avançar la jubilació respecte de la resta de funcionaris a imatge i semblança dels cossos especials uniformats, aquest aspecte no es concreta en l’avantprojecte de llei. Tampoc no es posa negre sobre blanc quins serien, amb pèls i senyals, els períodes de vacances, de descans o com se li vulgui dir. Tot plegat podria empènyer els docents a tornar a sortir al carrer. De moment, sols és una possibilitat. Però el ministeri, el Govern, ja saben com les gasten els mestres.
Les organitzacions sindicals de la Funció Pública podrien impulsar una demanda per discriminació si al funcionariat judicial i als batlles i magistrats no se’ls apliquen els quinquennis
El que encara no han tastat del tot a Prat de a Creu és que altres col·lectius sindicals en massa es rebotin. Podria ser el cas si es manté que els funcionaris de l’administració de Justícia continuessin cobrant triennis. Dos coincidències han encès totes les alarmes. La publicació del text refós de la Llei qualificada de la Justícia i el fet que els sindicats de l’administració hagin rebut la confirmació que s’han suprimit, en el text del projecte de llei de la Funció Pública, les disposicions addicionals que traslladaven a la llei dels funcionaris de l’administració de Justícia alguns dels aspectes diguem-ne troncals. Per exemple, el fet de deixar sense efecte els triennis i reconèixer l’antiguitat en format quinquenni.
En efecte, per ara, la Llei de la funció pública de l’administració de Justícia es manté com estava. I també els batlles i magistrats, via Llei de la Justícia, tenen triennis reconeguts. És clar que tres vegades més elevats que els de la resta de funcionaris. O els dels funcionaris, vaja. Que els jutges no tenen aquest estatut reconegut malgrat treballar a l’administració pública. Les fonts sindicals consultades han manifestat la seva indignació. Des del sector de la Justícia, es dóna per segur que quan es modifiqui la ‘seva’ llei es farà un copiar i enganxar del projecte de llei de la Funció Pública que s’està tramitant i punt final. Ara, una altra cosa és que la situació es canviï per als batlles i magistrats. Llavors i haurà daltabaix general.
De fet, el malestar està assegurat si no canvien molt les coses. Portaveus d’altres col·lectius sindicals han assegurat que tant si es mantenen els triennis per als uns com per als altres, es promourà una demanda per discriminació. Només si s’aplica el mateix per a tots necessàriament aquesta acció haurà de decaure. Tot plegat, la situació està comportant una forta indignació, encara que els representants dels treballadors no es volen precipitar atès que tenen el temor que el que pretén Govern és buscar una divisió entre funcionaris. I enrarir l’ambient tant com es pugui.
La mútua funcionarial de malaltia es renova amb continuisme
Durant tota la jornada d’aquest dijous hi ha hagut votacions a Govern. Els funcionaris havien de triar els seus representants a la comissió gestora de la mútua que cobreix fins al cent per cent del salari dels treballadors públics en els casos de baixa. Necessàriament, i encara que no ha transcendit el nivell de participació, la junta serà de continuïtat. Fa no fa es presentava les mateixes persones que ja han integrat la gestora els darrers anys. Els membres es trien en funció de l’escalafó salarial. Així, pels funcionaris del grup A, els de més nivell salarial, la titular serà Teresa Ferreira (amb Salustià Chato i Frederic Gutiérrez com a suplents); pel B: Iolanda Font, que molt probablement continuarà ostentant la presidència, amb Carme Pallarés i Sara Pijuan de suplents. I pel C: Puri Santiago (amb Carme López i Anna-Marie Aché de suplents). En aquesta comissió també s’hi integra el secretari d’Estat de la Funció Pública, Toni Rodríguez, i tres membres que han de ser designats pels sindicats, que encara no han acabat de triar perquè mantenen algunes diferències quant a la composició. Serà tot molt continuista i el repte de la nova comissió serà fer un nou reglament i establir un nou sistema de funcionament ja que la CASS ja no vol pagar a Govern la prestació que pertoca al funcionari que estigui de baixa sinó directament a l’assalariat.
Comentaris