La reivindicació l’ha personalitzada el periodista i estudiós del món de la cultura popular Albert Roig en nom de l’esmentada coordinadora de fallaires. Ho ha fet en el marc del IV Simposi Internacional dels Focs festius de la Mediterrània, que reuneix al Principat durant tot el cap de setmana representants de les festes amb foc festiu que se celebren arreu de les contrades de parla catalana, amb gent de Catalunya, l’Aragó, Andorra, França o Itàlia, entre altres llocs. El certamen s’ha inaugurat aquesta tarda al Centre de Congressos d’Andorra la Vella amb presència, entre altres, de la ministra de Cultura, Sílvia Riva; la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; i la directora general de Cultura Popular de la Generalitat, Maria Àngels Blasco.
Andorra acull durant tot el cap de setmana el IV Simposi Internacional dels Focs festius de la Mediterrània, amb representants de tots els llocs de parla catalana que fan festa amb les flames
Roig, després dels discursos introductoris de les autoritats, s’ha encarregat de fer la ponència inaugural, que ha versat sobre la feina feta a Andorra des de que les falles del Pirineu, totes elles, van ser reconegudes per la Unesco. De fet, a Andorra la Vella hi va haver un dels principals epicentres de promoció del reconeixement que finalment arribaria l’1 de desembre del 2015. Un dels fallaires més implicats en el projecte i en allò que ha vingut després és un Albert Roig que ha repassat què s’ha estat fent des d’aquell desembre fins ara per mantenir viva la flama i fins i tot enfortir-la. Roig ha reconegut que després de rebre el reconeixement mundial hi havia el dubte de què més fer.
La Taula Nacional de Fallaires de les Valls d’Andorra és l’entitat, encara sense forma jurídica pròpiament dita, que aixopluga les cinc entitats fallaires que avui hi ha al Principat: l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella, ja activa des del 1987 i amb diferència la més nombrosa i, després, els fallaires lauredians, els d’Escaldes-Engordany, d’Encamp i d’Ordino. Albert Roig ha insinuat que en altres pobles del Principat s’estan recuperant antecedents fallaires que podrien culminar amb l’activació de nous grups que no ha volgut avançar perquè, ha dit, no es tracta d’imposar res sinó de deixar que les coses flueixin per elles mateixes.
Roig ha dut a terme un repàs i una glossa a totes les activitats que s’han anat fent per enfortir la tradició, per recuperar-la en la seva originalitat més fidedigna i preservar-la, i també per divulgar-la i difondre-la. I ha estat en aquest marc quan ha acabat anunciant que des d’aquesta mateixa tardor s’ha començat a treballar amb el departament de Patrimoni Cultural del ministeri de Cultura per convertir les falles i les cremades -que no cremes ni cremàs, ha deixat clar- en un projecte real de país. Abans, però, i en nom de la Taula Nacional de Fallaires de les Valls d’Andorra Roig ha fet un altre clam: que s’inclogui el patrimoni immaterial i festiu com a matèria d’estudi a les escoles.
Albert Roig ha estat ben explícit quan ha afirmat que “no pot ser que en un país tan petit com Andorra que té una festa que és patrimoni de la humanitat els infants i els joves no sàpiguen” què són les falles i la festa que les fa rodar. Igual com no pot ser, ha exclamat també, que no pot ser que “els nens de Sant Julià no sàpiguen què és el Ball de Santa Anna o els d’Escaldes no coneguin la Marratxa” quan totes dues danses són declarades bé d’interès cultural del Principat.
Per això ha proposat que els plans d’estudi escolars incloguin unitats didàctiques “amb material específic” sobre el patrimoni immaterial i festiu del país i que, en aquest marc, i escombrant cap a casa com estan fent sempre que els conviden a fer-ho, es destaquin les falles atès que tenen el reconeixement de la Unesco. Alhora, també ha reclamat que les entitats gestores turístiques incloguin en les seves agendes, en els seus programes de difusió i promoció, que al juny, a Andorra es fan rodar falles. “Cirque du Soleil? No, falles”, ha exclamat Roig ben expressivament.
Comentaris