L’operació més altisonant en què se sap que va estar immers el pare dels dos germans que aquest dimecres ha jutjat el Tribunal de Corts va esclatar el març del 2005. Llavors es va comissar en un vaixell procedent de Panamà un contenidor amb 459 quilos de cocaïna veneçolana que s’intentava amagar, entre altres, entre ‘flocs’ de cereals, els famosos ‘corn flakes’. Van ser condemnats per aquest cas dues dotzenes de persones, entre els quals el pare dels avui jutjats, a qui el van sentenciar a onze anys de presó com a un dels responsables de la trama.
El pare dels avui acusats -que asseguren que els diners surten del frau fiscal- hauria format part d’una trama a qui el 2005 se li van comissar en un contenidor al port de Barcelona 459 quilos de ‘coca’
Suposadament, abans de la sentència ferma, l’home va transferir uns diners seus als seus fills i a un company electricista d’aquests, que hauria actuat de testaferro. Per dos comptes de l’oficina de Sant Julià, primer de Banca Reig i, després, d’Andbank, hi haurien passat, sumats i en xifres rodones, uns 530.000 euros. Els investigadors del Principat haurien arribat a aquests comptes de manera gairebé casual, però tenen clar i així ho manté l’acusació particular, que són producte del ‘negoci’ del progenitor amb la droga i que els diners els els va passar al pare perquè no li fossin descoberts davant una més que eventual condemna pel cas del port de Barcelona.
Justament, com a testimoni en la vista d’aquest dimecres hi ha pres part un dels principals empresaris de contenidors del port barceloní, que ha estat implicat també en sonats casos de confiscació de droga. Els acusats han assegurat que el seu pare mai no els va dir que els diners que els traspassava fossin producte del narcotràfic. Ben al contrari, defensen que van ser diners acumulats a copia d’anys de burlar el fisc espanyol. I que els els va cedir a ells per ocultar-los d’una tercera persona davant un complicat procés de separació conjugal.
Un dels moments de certa tensió s’ha viscut quan l’advocat de la defensa, tot exposant arguments jurídics, també n’ha citat de fàctics, i ha assegurat que els acusats no tenien perquè obtenir diners del món de la droga. Com, defensa, perquè de fet en demana l’absolució, que hauria estat almenys en aquesta ocasió. El president del tribunal, Josep Maria Pijuan, en una reacció que sorprès negativament la defensa, hauria estat taxatiu en assegurar que estaven molt clars els fets i que ja eren coneguts d’anteriorment, en referència a la condemna ja recaiguda a Espanya contra el progenitor dels acusats. I que no calia que la defensa s’hi estengués en excés.
Comentaris