La denominada Basilea IV arriba amb tota la seva força. L’executiu entrarà ben aviat a tràmit parlamentari el projecte de llei que realment ha de canviar, producte dels deures imposats per l’Acord monetari, el marc normatiu vigent des del 1996. Els nous textos que espera el ministre de Finances i portaveu governamental, Jordi Cinca, que vegin la llum abans no s’acabi la legislatura encara que el Consell General hagi de treballar durant el mes de juliol, suposen la transposició ‘tunejada’ però no gaire -la UE no s’està per orgues- de les directives europees.
Les entitats financeres, els bancs especialment, ja fa dies que són conscients de la situació i els darrers temps ja han fet passos per anar-se encarrilant a allò que es preveia que seria obligatori per llei i que, efectivament, més aviat o més tard, ho serà. De fet, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) ja ha anat posant deures als bancs. D’aquí les ‘cuques’ de Crèdit Andorrà, per exemple, o els canvis de càrrecs orgànics o directius a MoraBanc. Més garanties, més professionalitat, més transparència. Tot això demanda el marc normatiu que el Govern ha treballat amb l’INAF (o l’AFA, com s’ha de dir a partir d’ara) però també amb les associacions que aglutinen els bancs, per una banda, i les financeres, per una altra.
El ministre de Finances afirma que el nou marc normatiu suposa “un salt qualitatiu” per al sector, que ja ha estat avançant feina i d’aquí els mals d’alguns
Per a les entitats del sector, l’aprovació del projecte de llei -i també el relatiu als conglomerats bancaris- no ha suposat ni cap sorpresa ni cap neguit especial. Ja fa temps que saben que s’han de posar, més si cal, les piles. Fonts del sector bancari han resumit el projecte de llei de solvència, liquiditat i supervisió de la següent manera: “Adaptació a la normativa europea derivada de l’Acord monetari. Temes tècnics. Allò realment important, o el més important, és que a nivell de solvència ens mesurarem igual que la resta de bancs europeus.” Ja no hi podrà haver martingales, dissimulacions. No es podrà jugar a fet i a amagar.
Durant la seva llarga exposició, i conscient que la normativa és feixuga, complexa, tècnica i sense disposar-ne encara de les concrecions molt difícil d’acabar de comprendre si no s’és del ram, Cinca ha explicat ha destacat entre els canvis més significatius una distinció dels diferents elements de capital en funció de la seva capacitat d’absorbir pèrdues; uns requisits més exigents a l’hora de considerar els instruments de capital elements de fons propis (actius que fins ara podien ser fons propis deixaran de ser-ho); un règim de coixins de capital; l’autoavaluació del risc per a cada entitat amb diàleg amb l’AFA així com la necessitat de dotar-se de capital addicional per cobrir riscos no capturats en l’import total a l’exposició als riscos identificats en els processos de revisió i avaluació supervisora.
La nova legislació, que anirà entrant en vigor gradualment fins al 2023, exigirà més transparència i donarà més eines de vigilància al supervisor
També caldrà tenir en compte la transparència al mercat sobre el compliments dels requisits de solvència i liquiditat per part de les entitats i, finalment, les obligacions de publicació d’informació per part de l’AFA en relació a la regulació i la supervisió financera. També caldrà que els organismes de direcció de les entitats es dotin de personal més qualificat i independent. La incorporació dels requisits s’anirà introduint progressivament a través de les diferents disposicions transitòries que en alguns casos arriben fins a l’any 2023. A part de la llei, el Govern també treballa en la reglamentació que ha d’acabar de desplegar el marc normatiu.
El titular de Finances ha assegurat que tots els canvis permeten dotar a les entitats financeres “un salt qualitatiu i així ho entenen elles” i ha explicat, també, que els riscos que assumeixin les empreses quedaran molt més controlats per mirar de minimitzar eventuals sorpreses. També el supervisor tindrà més eines per poder vigilar. Cinca, que ha afirmat que els bancs andorrans “ja fa temps que van iniciar un procés de professionalització”, ha remarcat també que “la transparència és un valor no qüestionable”. I ha admès que els ratis de solvència molt probablement baixaran en el cas dels bancs andorrans.
Cinca parla obertament de concentracions bancàries encara que no immediates i anuncia canvis en la llei de l’AREB per adaptar-la, ara sí, del tot a la directiva europea
El ministre no ha descartat, com no ho havia fet tampoc en ocasions anteriors, que hi hagi un procés de fusions. Però pràcticament ha garantit que no serà immediat. Ni ara. Cinca ha explicat que una vegada les entitats s’hagin adaptat als requisits i exigències fruit de la nova normativa, els bancs estaran “en millor disposició per avaluar fusions”. I ha explicat que “no és el mateix fer-ho perquè et veus forçat” que fer-ho per altres circumstàncies. En tot cas, “a ningú no se li escapa que el sector financer és evident que està vivint processos de concentració” dels quals de ben segur, també per una qüestió de mida, Andorra no en podrà quedar al marge. Si es dóna, ha dit el ministre, espera que es faci “de manera correcta, poc traumàtica i molt transparent”.
Cinca ha explicat també que durant aquest mes i el que ve, a tot estirar, el Govern preveu presentar altres projectes de llei i el codi bancari. Un dels projectes de llei més significatius i sobre el qual caldrà estar atents al contingut és el que modificarà l’actual llei de l’AREB, tal com es coneix popularment. La legislació que es va aprovar de pressa i corrents arran de la crisi de BPA i que va permetre enviar Banca Privada d’Andorra a un procés de resolució amb uns costos molt elevats per als seus principals dirigents, que han denunciat la situació davant els organismes internacionals tot adduint que la transposició de la directiva europea de forma parcial i tergiversada. Doncs bé, ara resulta que el Govern vol modificar aquella llei per adaptar-la, ara sí, fil per randa a tot allò que imposava la normativa de la UE.
Comentaris