Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) han posat en marxa els protocols que la legislació americana permet per tal de poder tenir accés a la informació generada pels organismes públics dels Estats Units i aconseguir d’aquesta manera l’expedient administratiu que suposadament hauria elaborat el FinCEN en el marc de la proposta de sanció que va emetre el 10 de març de l’any passat. La decisió s’ha adoptat després que el jutge federal de Columbia que analitzava la demanda plantejada pels germans Higini i Ramon Cierco hagi arribat a la conclusió que la retirada del ‘Notice’ per part de l’agència depenent del departament del Tresor nord-americà és ajustada a les pretensions dels legítims propietaris del banc. I que “han obtingut precisament l’alleujament que buscaven” amb la retroacció de la nota.
La resolució adoptada pel jutge James E. Boasberg les darreres hores considera que la decisió del FinCEN de deixar sense efecte el ‘Notice’ pel qual s’aplicava la secció 311 de la Patriot Act a BPA suposa l’assoliment del principal objectiu que plantejava el plet instat pels accionistes majoritaris del banc intervingut al Principat. Boasberg, però, no va més enllà d’això i no entra a valorar l’actuació ni del FinCEN ni del departament del Tresor, amb la qual cosa no es pronuncia sobre si la imposició inicial del 311 es va fer vulnerant el que estableix la legislació americana, com mantenen els germans Cierco. La decisió del jutge de Columbia és recurrible -hi ha seixanta dies per fer-ho i els assessors legals dels propietaris de BPA no prendran la decisió final fins que no hagin pogut analitzar el text íntegre de la resolució de Boasberg- i no tanca la porta a acudir a altres vies.
Per aquest motiu, un dels canals que s’ha activat és el que als Estats Units es coneix com el FOIA, per les sigles en anglès de ‘Freedom of Information Act'. És un procediment que sota l’aixopluc del departament de Justícia americà inicialment gestiona cadascun dels organismes governamentals per ell mateix. Es regeix, justament, per la Llei de la Llibertat d’Informació que ha rebut un impuls molt significatiu durant el mandat del president Barack Obama. Aquesta normativa ofereix als ciutadans americans però també als que no ho són la possibilitat d’accedir a la informació del govern federal. El propi executiu americà descriu l’esmentada llei com el mecanisme que serveix als ciutadans per mantenir-los realment informats sobre el seu govern. D’entrada, el procediment és senzill, però s’ha d’argumentar molt bé quina informació es vol i s’ha d’identificar plenament. La denegació de la documentació també és recurrible per les vies administratives escaients.
Però aquest pas encara queda lluny. Abans que tot això no passi, cal analitzar la resolució del jutge de Columbia. El coordinador legal de la família Cierco als Estats Units, Eric Lewis, ha afirmat que "si bé el FinCEN va retirar els avisos recollint la posició de la família Cierco, lamentem que el tribunal no hagi exigit plena responsabilitat per part del FinCEN sobre la base que aquest va actuar de manera il·legal quan va prendre les fatídiques accions del març del 2015, que van ser dissenyades per posar en perill el sistema financer andorrà i que van acabar amb BPA “. "FinCEN sabia que 'estava utilitzant el martell' contra BPA per espantar Andorra, com va confirmar un funcionari de l'ambaixada dels Estats Units. I en aquest sentit, la mesura va ser eficaç”, ha recordat Lewis.
L’advocat americà ha recordat aquest dijous que “l'ús d'aquestes mesures draconianes contra un petit banc que no plantejava cap risc, sense cap tipus d’advertència prèvia i sense seguir el procés degut és, efectivament, contrari a la llei. Després, el FinCEN ha tractat d’‘amagar' les seves il·legalitats sota la catifa, retirant els avisos, ja que sabia que Andorra ja s'havia doblegat a les seves amenaces. Hem guanyat, però també volíem que el FinCEN rendís comptes per la seva conducta”. De moment això no ha estat així, però els accionistes majoritaris de BPA no es rendiran en l’intent d’aconseguir-ho. “Lluitarem fins que es faci justícia”, ha afirmat Higini Cierco mentre s’avalua la idoneïtat de recórrer la decisió del jutge Boasberg i es manté actiu el front judicial al Principat. I més encara després que el Tribunal Constitucional andorrà sentenciés que, en el darrer cas l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), ha d’aportar un informe vital en el procés per decidir si es resolia BPA o s’optava per altres mesures i que fins ara s’estava amagant.
Encara sobre la resolució de la cort federal de Columbia, Ramon Cierco manifesta que “ara se'ns ha confirmat el que hem estat dient des del principi: BPA no era un banc que es pogués considerar de ‘preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capital’ i, en conseqüència, no s’hauria d’haver tancat mai”. Quant a les accions judicials dutes a terme fins ara per la família als Estats Units, Ramon Cierco explica que “volíem cridar l'atenció entorn a la injustícia comesa contra nosaltres i que segueix un patró de conducta que ha succeït abans i que pot tornar a passar.” "Aquest cas discuteix la transparència o no transparència de les administracions públiques, el fet que hagin d’assumir responsabilitats i es lluitar per, d’una manera o altra, mirar d’assegurar que companyies empresarials valuoses no puguin ser expropiades a causa de les accions arbitràries dels governs", segons Higini Cierco, que hi ha afegit: “El govern dels Estats Units ha fet de BPA una víctima per espantar els andorrans. I ho ha fet sota uns paràmetres de secretisme, vulneració de drets fonamentals i, al final, destruint llocs de treball i contribuint a sumir el país i els seus ciutadans en una inseguretat jurídica permanent i un futur ple d’interrogants”.