En efecte, el batlle que va haver de substanciar la demanda urgent i preferent per presumpta vulneració de drets fonamentals va considerar que ni en el cas que hi hagués hagut alguna petita disfunció, aquesta hauria afectat una ínfima part dels votants. Va deixar clar que el fet que la normativa digui que s’ha de dipositar el vot davant el batlle vulgui dir que el batlle hagi d’estar permanentment de forma presencial a la sala i va avalar el protocol exposat pels responsables del control del vot judicial dependent del Consell Superior.
Campos no està d’acord amb moltes de les apreciacions del batlle Xavier Colom, autor de la sentència de primera instància, i entre altres coses, d’entrada, lamenta que se li deneguessin proves que havia sol·licitat, circumstància que atemptaria, considera, al seu dret de defensa. El demandant qüestiona ara davant el Tribunal Superior que el fet que hi hagi més o menys afectació pugui fer que es consideri o no anòmal el procés.
En el seu recurs, l’advocat que ha impulsat la demanda de nul·litat en considerar que no s’ha garantit la inviolabilitat del seu vot exposa que no considera que la fórmula del vot judicial es pugui considerar un dipòsit judicial. Recorda Campos que “segons l’argumentació de la sentència el vot judicial emès no esdevindria definitiu fins que no s’hagués escolat l’interval temporal durant el qual es podia exercir aquesta modalitat de vot i com a tal res impediria a l’elector enretirar aquest dipòsit a fi de modificar el sentit del vot, optar per emetre el vot durant la jornada electoral o abstenir-se d’exercir el dret de sufragi actiu”.
CREAR CONFUSIÓ
Segons el recurrent, tot plegat, la reflexió del batlle, “l’anterior argumentació només busca crear confusió”. De fet, davant diferents apreciacions de Colom, l’advocat demandant coincideix en afirmar que es vol confondre. I recorda que si el legislador hagués pretés o volgut que el vot judicial fos un vot per dipòsit, el legislador ho hauria establert i “hagués previst aquest mecanisme de modificació dels vots en el cas que el dipòsit del vot en la Seu de la Justícia no fos més que un dipòsit judicial”.
El recurrent qüestiona que el vot judicial hagi de ser un dipòsit judicial i lamenta que es vulgui descarregar de responsabilitats els batlles
Campos també lamenta que Colom, en la seva resolució, hagi volgut descarregar de responsabilitat els batlles que, insisteix el demandant, són els qui han de rebre i custodiar al seu entendre les paperetes. I exposa que està molt bé tota la fonamentació basada en l’aval de les organitzacions internacionals que fan de forma genèrica en relació amb els procediments democràtics i electorals del Principat però que el que cal és comprovar “si el protocol del dipòsit judicial durant les darreres eleccions generals va ésser o no efectivament respectat”.
El recurrent, que recorda novament l’episodi de les caixes de cartró, considera en contra del parer del batlle que “és del tot lògic que jo articulés la demanda únicament i exclusivament sobre la base dels dubtes que em van generar les fotografies que van aparèixer a la premsa i les declaracions que va efectuar una candidata a les darreres eleccions”. I manté que “en aquest cas opera una clara inversió de la prova. És el Consell Superior de la Justícia que ha de demostrar que s’ha respectat escrupolosament el protocol de guarda i custòdia del meu vot i de la resta dels vots sota pena de concloure que si no s’ha aportat prova vol dir que no s’ha garantit la inviolabilitat del meu vot durant els dies que va trobar-se dipositat a la Seu de la Justícia”.
LES PETICIONS
Per tot plegat, Emili Campos sol·licita que s’aporti documental diversa com la que annexa en el seu recurs, d’una dotzena de pàgines. I a partir d’aquí fa tot un seguit de demandes encara més concretes que haurien de permetre al Consell Superior avalar la inviolabilitat del procés des de l'òptica del seu vot particular. Així, demana qui va ser el batlle o els batlles encarregats de la guarda i custòdia del seu vot i del posterior transport del sufragi.
Demana la videogravació que demostri que el vot va estar custodiat en tot moment, dia i nit, entre el 29 de març que el va dipositar i el 2 d’abril quan va ser la jornada electoral. També reclama si el vot judicial seu va ser custodiat en una habitació i/ en una caixa forta i, afegeix, si fos així que “s’aporti còpia de la gravació de l’habitació i/o de la caixa forta”.