Els ‘taronja’ són, doncs, els grans triomfadors de la nit. Recuperen la majoria absoluta que van perdre fa quatre anys, malgrat davallar el percentatge de suport en dos punts i mig -en nombre absolut de vots, malgrat créixer el cens, es queda si fa no fa igual que el 2019-. Segueix sent la principal força política del país, mentre que dos dels seus fins ara socis -Acció i Liberals- salven els mobles únicament via els pactes territorials. Els primers entren a Marc Magallon via Escaldes i els segons hauran de dependre del possible futur governamental de Conxita Marsol i Sandra Codina.
La davallada, però, es compensa, i amb escreix, per dos factors. Per un costat, la capacitat d’entendre el sistema electoral andorrà i la importància de les parròquies, on els pactes amb els diferents socis (Ciutadans Compromesos, Liberals i Acció) han funcionat a la perfecció. Amb només una taca. Només Sant Julià se’ls ha resistit. Allà l’efervescència dels nouvinguts de Concòrdia, aliats amb Desperta Laurèdia, ha evitat el ple. I de passada confirma l’èxit de la formació, tot just amb vuit mesos de vida. Amb aquesta excepció, la resta de territorials són ‘taronja’, amb una victòria contundent a la Massana, en coalició amb Ciutadans Compromesos i triomfs molt més clars de l’esperat a Andorra la Vella o Encamp.
Espot, lògicament, és el triomfador de la nit, juntament amb els líders de Concòrdia, Cerni Escalé, i d’Andorra Endavant, Carine Montaner; l’altre cara de la moneda: Pere López, Josep Maria Cabanes i Judith Pallarés
Per l’altra costat, influeix el fet que el vot dels descontents amb la seva gestió s’ha dividit entre aquesta formació, Andorra Endavant i l’aliança socialdemòcrata. Per als dos primers, els resultats són positius. Per als tercers, una autèntica patacada. A nivell nacional, PS SDP + cau deu punts en comparació al 2019, quan els socialdemòcrates es presentaven en solitari (i Progressistes també, però no va arribar ni al 7%). El seu objectiu era capitalitzar el vot de càstig a DA. El vot del canvi. I han quedat molt lluny d’aquesta fita. Tot just s’han quedat amb el 21,05%.
Al contrari, fins i tot, han estat víctimes del ‘sorpasso’ de Concòrdia, que ha obtingut el 21,43% dels sufragis emesos. El líder socialdemòcrata, Pere López, ha parlat d’una “fragmentació” del vot del canvi i ha admès que les noves forces han entrat amb més espenta de l’esperada. No es pot negar, però, que els números evidencien un daltabaix de l’aliança entre PS i Progressistes-SDP. La decepció és a nivell nacional però també a les parroquials, on únicament han plantat cara a Ordino -segurament impulsats per l’efecte ‘Grifols’-. El lideratge de Pere López queda, ara sí, molt tocat, igual que el mateix partit, i caldrà veure com es gestiona aquesta patacada, més tenint en compte que al desembre venen les comunals.
L’altre cantó de la moneda es veu a Concòrdia i a Andorra Endavant, dos partits de recent creació que entren amb força al Consell General. Els ‘cernis’ ho fan rellevant el PS com a principal força de l’oposició, amb tres consellers generals a la nacional i els dos de Sant Julià. Fins a cinc, que demostra que el seu discurs d’una nova política i un programa centrat en la defensa del territori ha calat. Tot fa pensar que, justament, amb pouat força vots dels socialdemòcrates. El seu líder, Cerni Escalé, ha avançat una oposició constructiva però també valenta.
També celebra l’èxit Carine Montaner. Després de prop de tres anys en solitari al Consell, el seu discurs ha tingut força acceptació. Les restes li atorguen també tres consellers, malgrat punxar en les tres territorials on es presentava. A partir d’ara tindrà companyia a la cambra parlamentària. Arriba al 16%, superant, per exemple, el resultat de Terceravia -on estava integrada fa quatre anys-, evidenciant que ha sabut capitalitzar molt vot dels descontents.
PS a banda, les altres dues decepcions -i aquestes sí esperades- de la nit són Acció i Liberals. S’ha confirmat el que ja apuntava l’enquesta política. L’escissió viscuda arran de l’anunci de Judith Pallarés de voler presentar-se com a candidata a cap de Govern i el posterior procés de primàries ha acabat castigant tots dos partits. A la nacional queden lluny, molt lluny del Consell General. Es pot dir que han acabat fagocitats per Demòcrates. Al mateix temps, DA és la seva taula de salvació. Acció tindrà representació al Consell gràcies al número 2 de la llista ‘taronja’ a Escaldes, Marc Magallon. I a Liberals els tocarà esperar que es configuri Govern i que alguns dels ara consellers electes facin el salt a l’executiu -probablement Conxita Marsol (una altra de les triomfadores de la nit) i/o Sandra Codina-.
Demòcrates, doncs, podrà governar en solitari. Caldrà veure com gestiona el suport dels seus aliats i si els deixa seure al Consell, tot i que no es pot negar que la força negociadora d’aquests és ara molt inferior a la de fa quatre anys. Potser sí que hi havia ganes de canvi, però s’ha dividit entre les forces que el volien esgrimir.