Concòrdia vol potenciar la participació social en les decisions governamentals

La formació té la intenció de revertir la desafecció política i de fer consultes ciutadanes que siguin vinculants per tal d’implementar debats que puguin sorgir de la població

Sergi Esteves a la plaça del Consell General.
Sergi Esteves a la plaça del Consell General.

La desafecció política per part de la ciutadania, sobretot dels joves, és una realitat a Andorra. Concòrdia afirma ser-ne conscient i planteja propostes que segueixen el camí de revertir aquesta tendència. Principalment, es vol potenciar la participació social en diferents decisions legislatives i governamentals. Principalment, mitjançant consultes ciutadanes que siguin vinculants a les accions que s’emprenguin de forma posterior i poder implementar debats i qüestions que surtin de la població.

Des de Concòrdia s’assegura que es té una “preocupació” per la desafecció política que viu la societat. “Creiem que tant les institucions com les decisions polítiques s’han d’apropar a la ciutadania”, ha assenyalat Sergi Esteves, sisè a la llista nacional. La forma de fer-ho seria mitjançant mecanismes de democràcia directa, “com poden ser les reunions de poble per debatre els temes que importen a la ciutadania, i també el debat públic”. Així mateix, també s’haurien de tenir en compte “iniciatives de legislació popular o espais de participació ciutadana que permeten fer arribar la veu de la gent a les institucions”.

Aquesta legislatura s’ha posat en marxa la Llei de participació ciutadana, i la intenció de la formació seria potenciar-la al màxim, explotar-la i fer-la servir. “Més enllà de tenir-la, la qüestió està en com implementem aquesta llei i aquests espais de participació”, ha explicat Esteves, “moltes vegades es pot fer una reunió de poble per escoltar l’opinió de la ciutadania, però creiem que es pot fer d’una manera molt més àmplia, més inclusiva i que garanteixi realment una participació continuada de la vida pública per part de la gent”.

Concretament, que aquesta participació ciutadana sigui vinculant a les decisions que es prenguin posteriorment. “Es tracta d’una voluntat política per part dels partits que estiguin a les institucions d’implementar aquestes decisions i aquests debats que puguin sortir per part de la gent”, ha assenyalat Esteves. Per tant, si la consulta que es fa a la ciutadania acaba tenint una repercussió en les accions polítiques, “es pot veure d’una forma més propera”.

Per Esteves, la desafecció política és un clar reflex de la distància que prenen les accions polítiques i els desitjos o neguits de la gent. “La nostra sobirania es limita a votar cada quatre anys, però creiem que la participació política pot anar molt més enllà d’això”, ha apuntat, “pot ser un instrument molt més continuat, i moltes vegades la gent no veu reflectides aquelles promeses que es fan en campanya i que després t’has d’esperar quatre anys més per poder incidir”.

 

Comentaris

Trending