Els pròxims dies s’endevinen crucials per tancar un projecte conjunt (o no) i, sobretot, acabar de saber quins el defensarien en primera fila. A priori, la voluntat és que la llista la integrin principalment gent d’Agrupament Encampadà, del Partit Socialdemòcrata i de Concòrdia, intentant també que s’inclogui algun representant de Progressistes-SDP. En aquest cas, però, caldria trobar qui, ja que Aaron Comella no acabaria de fer el pes a AE i, en canvi, un nom que sí permetria lligar el pacte seria el d’Alain Mateu que, però, no té clar acceptar la proposta.
Pel que fa al PS, un dels principals problemes per configurar la llista seria també trobar persones. David Rios i Enric Riba, els actuals consellers, ja han dit que no volen repetir. En tot cas, si calgués, se’ls intentaria convèncer per ocupar algun lloc simbòlic, tancant la candidatura. Ara mateix, tot fa pensar que Marta Pujol, que ja va liderar la territorial en les passades generals, seria un dels noms visibles i també hi seria Eduard Ricard.
Una altra opció seria la de Miquel Alís, fills de qui fou cònsol major de la parròquia. Fa unes setmanes, arran del vot a favor de Rios i Riba a l’acord per la nova concessió a Saetde del domini esquiable de la parròquia, havia expressat el seu disgust i, fins i tot, va apartar-se. Ara, però, s’hauria reconduït la situació i seria una altra carta, més a dalt o més a baix, que es podria posar sobre la taula.
Pel que fa a Agrupament Encampadà, el problema és també que l’actual consellera Esther Vidal, ja hauria dit que prefereix no tornar a liderar la llista. A partir d’aquí, dos noms apunten a ocupar una posició capdavantera. Per un costat, qui també fou conseller, Joan Masjoan, que fa quatre anys va ser el 2 de la llista. Per l’altre, Susagna Venable, companya de ball de Pujol a les generals.
I, pel que fa a Concòrdia, el fet que la formació tingui ara l’actiu de ser el partit de moda contrasta amb les persones que puguin tenir a Encamp disposades a entrar a llistes. Entre els que es barallen hi ha els noms de Sergi Esteves i Jordi Cantons, que ja van formar part de la llista de les nacionals. I fa uns dies s’havia proposat l’opció a Toni Torres, treballador amb àmplia trajectòria al món educatiu. Acceptaria anar a la candidatura, però no pas entre les primeres posicions.
IMPACTE ‘SANS’
Per altra banda, no es pot negar que l’anunci sorpresa d’Units per al Progrés que Joan Sans -conseller comunal pel PS entre 2011 i 2019-, ha causat impacte entre les formacions que intenten configurar l’aliança. Especialment, entre els socialdemòcrates. Ho evidencia una de les piulades que ha fet un dels vocals de l’executiva, Joao de Melo, comentant la notícia, amb un to que fa clara referència a l’actual càrrec de Sans al ministeri de Cultura: “Avui és un bon dia per recordar que ‘chaquetero’ en català es pot dir com a giracamisa o caragirat! Ara no sé, com se li diu al que està només per una cadira? Algú ho sap? Noms i cognoms els que vulgueu, però tinc el dubte de si en català se li diu d’alguna forma particular”.