Aquest enfrontament ja va fer saltar guspires dilluns quan Garcia va comunicar als cònsols la seva intenció de fer el salt a l’arena política. La funcionària va explicar-los la seva posició i els motius que l’havien dut a prendre la decisió de liderar un projecte polític comunal. I, en bona part, hi hauria divergències molt grans en la manera de fer, de gestionar i del tracte que la cap de Cultura hauria rebut, al seu entendre, per part dels actuals dirigents comunals. La trobada que va agafar els cònsols a contrapeu va acabar força malament.
En tot cas, Anna Garcia és ara sí o sí la candidata demòcrata. Uns demòcrates que passaven un autèntic desert a la seva parròquia fetitxe tot i que fa quatre anys ho va deixar de ser. Només l’actual conseller comunal Jordi Vilanova estava a disposició del partit. L’aparició de la gestora comunal va animar els taronges, malgrat que Garcia ha imposat les seves pròpies directrius i exigències. Els components de la llista se’ls vol triar ella, en principi no compta amb cap dels consellers actuals demòcrates i, fins ara, no hi ha hagut cap contacte amb els dirigents d’Acció a la parròquia.
Garcia, que ha rebut l’aval unànime del comitè, ha promès treball per afrontar un “repte molt gran” i ha celebrat integrar-se en un projecte “amb qui comparteixo els valors” per millorar la parròquia i el benestar dels seus ciutadans
El comitè demòcrata ha validat per unanimitat la candidatura de Garcia, que ha promès treball per afrontar un “repte molt gran”, i ha celebrat integrar-se en un projecte “amb qui comparteixo els valors” per millorar la parròquia i el benestar dels seus ciutadans. Entre els que han validat Anna Garcia com a número 1 per als comicis hi hagut diversos càrrecs, com el propi cap de Govern, Xavier Espot; la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín; els secretaris d’Estat Marc Rossell i Mariona Cadena; la cap del gabinet d’Espot, Sílvia Calvó; o el conseller general Salomó Benchluch. També hi havia els tres consellers actuals (Miquel Aleix, Núria Barquín i l’esmentat Jordi Vilanova).
Formalment s’enceta ara un breu període de temps per confeccionar la llista, malgrat que Garcia ja té varis noms en cartera. Formalment es busca un perfil masculí i relativament jove com a número 2, com a candidat a cònsol menor. En principi, té tal marge de maniobra la candidata -és una condició sine qua non, fins i tot hauria demanat poder renegar si escau de les torres del Clot d’Emprivat- que les eventuals incorporacions són ara per ara imprevisibles. I majoritàriament perfils independents encara que força integrats en el perfil social, econòmic i cultural, com ho és la pròpia Garcia.
La candidata demòcrata, s’ha dit, se les haurà amb Rosa Gili i Joaquim Dolsa. Hi hauria d’haver un important gir de guió perquè la dupla es trenqui. Ni en el cas, ara més previsible que fa poques setmanes, que hi torni a haver una plataforma transversal on conflueixin la pròpia cònsol amb el seu antic partit, el Partit Socialdemòcrata (PS), amb Progressistes-SDP i amb una Concòrdia que sempre ha mantingut que ni que fos implícitament podria donar suport a la cònsol.
Amb una reclamació judicial penjant com una espasa de Dàmocles, la qüestió de les suposades quotes impagades és el que ha fracturat -més encara- la relació entre Gili i el PS. Però ara, per necessitats electorals estratègiques, s’estaria cercant una solució per tal de poder concórrer tots plegats. No obstant això, hores d’ara no hi ha res tancat per molt que es miri d’encarar la situació amb contactes i reunions a moltes bandes.