Enclar ha aconseguit 187 vots més que Demòcrates. En concret, la plataforma liderada per Concòrdia i PS ha obtingut 1.989 vots pels 1.802 de la llista encapçalada per Astrié. Clams com “Enclar ja està aquí” o “tenim la capital” han servit per celebrar la victòria de la candidatura que lideren González i Losada. Encara que feia estona que donaven gairebé per feta la victòria, l’alegria no s’ha desfermat en l’hotel en què la candidatura seguia l’escrutini fins que no s’ha oficialitzat el 100% del recompte.
A partir dels 400 vots la tendència que ha agafat l’escrutini ja ha deixat veure que Enclar podia protagonitzar la sorpresa. I a mida que entre els demòcrates creixia la decepció, entre els concordis i socialdemòcrates la il·lusió per aconseguir la victòria anava augmentant. I malgrat que la distància no ha arribat mai als 200 vots, els marges s’han mantingut. Un home clau en la candidatura d’Enclar, Jordi Cabanes, havia pronosticat els darrers dies de campanya que la primera llista que arribés als 2.000 vots a Andorra la Vella s’enduria el gat a l’aigua.
No ha fet falta arribar als dos milers de sufragis perquè la participació encara ha sigut més baixa que fa quatre anys. No s’ha arribat al 47%. Però amb 1.989 dels 3.791 vots a candidatures (hi hagut 244 vots blancs i 89 nuls), la plataforma liderada per un dels tres consellers de la minoria actual s’ha imposat amb suficiència. Les cares llargues eren evidents entre els demòcrates. Hi ha la sensació que s’ha pagat en excés, que els ha penalitzat molt les decisions del Govern especialment en matèria d’habitatge.
Si en les generals el pas pel comú no van restar força a Conxita Marsol, en aquesta ocasió les polítiques impulsades des del Govern per l’antiga cònsol han fet anar pel mal borràs la candidatura dels seus hereus. I ha posat en safata la victòria d’un Enclar que, com reconeixia el seu candidat, ara té el “repte” de saber implementar a la pràctica les prerrogatives anunciades durant la campanya. Per ara, Demòcrates ha ofert ma estesa per poder facilitar la transformació d’Andorra la Vella.
Concòrdia i PS es felicitaven d’haver aconseguit el comú de la capital. Un dels artífexs de l’entesa, l’exconseller general Joaquim Miró, ara conseller comunal electe -un càrrec que ja va ostentar a principi de la dècada del 1990-, ha sigut un dels homes més cobejats quan ha accedit a la sala de l’hotel on Enclar seguia l’escrutini. Ho admetia sense rubor Miró: és l’avi de la candidatura. Però també ha estat un contrapès en moltes coses. “Aquest tio juga a una altra lliga, però hi toca molt i ens ha obert moltes portes”, reconeixia un altre membre de la candidatura.
A Enclar, la felicitat i l’alegria rajaven pel broc gros. El pum-pum fet viral per Jordi Cabanes ha estat la banda sonora de la nit. El micròfon en mans d’un dels fills del futur cònsol majori ha estat un pum-pum constant. I els càntics i les abraçades. Per la sala han aparegut alguns històrics del PS. Des de Francesc Rechi a Jan Cartes, que havia sonat com a candidat a cònsol, passant, per exemple, per l’excònsol menor Josep Vila, que s’havia acostat a Progressistes-SDP però que amb l’abraçada que ha donat a González en l’avantsala de la sala on seguien el recompte ha quedat clar que s’ha implicat en la campanya.
REACCIONS
En fi, l’alegria va per barris i és clar que tot el triomf i alegria de la plataforma de concordis i socialdemòcrates eren laments demòcrates. L’actual cònsol, David Astrié, ha sigut el primer en trucar a Sergi González per felicitar-lo per la victòria i posar-se a la seva disposició. Per “estendre’ls la mà”, com deia el candidat derrotat. Astrié mostrava un “sentiment de tristor i decepció com no pot ser d’una altra manera”. L’encara cònsol admetia la derrota sense pal·liatius malgrat tenir “una candidatura bona i amb gent preparada”.
David Astrié ha ssegurat que “no els hi podem traspassar un millor comú del que ho farem”, amb unes finances “sanejades” i una parròquia “transformada, dinàmica, pròspera” i amb molts projectes embastats i dels quals només cal pitjar “un botó” perquè es posin en marxa. Per tant, des de la minoria, Astrié, davant el seu coneixement de la parròquia i el comú d’aquests darrers vuit anys es mostrava “operatiu des del minut 1” i ha deixar clar a Enclar que “estarem aquí”.
Demanat per si les decisions governamentals, els problemes estatals, havien penalitzat la candidatura que encapçalava, Astrié ha afirmat que “podria ser un dels factors, no dic que no”. Però també ha assegurat que “és una mica d’hora per valorar quines són les causes de la derrota”. Ha reconegut que “hi ha altres punts que també poden influir” però, en tot cas, cal deixar passar uns dies i passar un “procés de pair tot això”.
Sergi González era l’altra cara de la moneda. Malgrat que en certs moments ha animat el ‘cotarro’ en la seu electoral d’Enclar. També s’ha contingut quan ha calgut. El futur cònsol major d’Andorra la Vella advertia, de forma general, que els resultats d’aquest 17-D “és un toc d’atenció” al color taronja. I que exigeix que totes les forces plegades “ens hem de posar a treballar”. Com pretén fer des del comú de la capital. “Molta gent deia d’Enclar que què caram fèiem aquí. Però des del proper moment vam dir que duiem un programa que l’havia fet la ciutadania, que l’havíem escoltat molt”.
El candidat d’Enclar ha assegurat que “180 vots de diferència amb una participació molt baixa ens ha donat la raó” i “ara ens toca treballar, ens toca ser molt clars i implementar un projecte en benefici per a la ciutadania d’Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda”. González ha reconegut que passar de la teoria a la pràctica “és un repte” i ha explicat que des de fora les coses es veuen d’una manera però ara des de dintre serà una altra cosa. “Per això li he dit al David Astrié quan m’ha trucat per felicitar-me que vull conèixer la realitat que durant aquests quatre anys no he trobat o molt poc. I que hem de treballar conjuntament”. Finalment, González ha assegurat que encara no té clar el cartipàs comunal i que, en tot cas “el dissenyarem entre tots com ho hem anat fent tot aquest temps”.