El Tribunal Superior (TS) ha rebutjat practicar les proves sol·licitades per la família Viladomat en el marc del plet instat en relació amb la declaració d’interès nacional de la plataforma esquiable de Soldeu. El magistrat ponent de la causa considera que no és necessari demanar uns convenis que els recurrents sol·licitaven que aportessin el comú de Canillo i Ensisa. O que tampoc fa falta saber el parer de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) sobre la necessitat de la passarel·la, que va ser un dels grans arguments de totes les parts promotores de la infraestructura.
Els germans Joan, Cristina i Xavier Viladomat van recórrer el 18 d’abril contra la resolució de primera instància que avalava la declaració d’interès nacional de la plataforma. Més enllà de demanar la suspensió de les obres -que no s’ha acordat- i de sol·licitar que es revoqués la decisió de la Batllia, en el marc de l’estudi del cas, els recurrents van reclamar a la sala administrativa del TS que practiquessin tot un seguit de proves que la Batllia ja havia desestimat. Ara les descarta qui té potestat de fer-ho, el magistrat ponent, Bernard Plagnet. I ho fa al·legant, segons una providència dictada recentment, que les proves sol·licitades “no són rellevants i no cobrarien importància en ordre a la resolució del recurs i per a la formació de la convicció d’aquesta sala”.
Afirma el magistrat, de forma sorprenent si es té el sentit comú i s’analitza l’històric del cas, que el contingut de les proves sol·licitades, que són ben poques, “no tenen connexió estricta amb les qüestions controvertides objecte del present litigi i amb les pretensions adduïdes en el recurs d’apel·lació”. Però tenint en compte que bona part de la justificació del comú canillenc, d’Ensisa o del Govern, i fins i tot l’exposició feta en la sentència de primera instància, gira entorn a la importància de poder disposar de l’equipament per poder acollir finals de la Copa del Món d’esquí, no sembla a priori gens descabellat saber el parer de la FIS. I aquesta és una de les proves sol·licitades pels Viladomat.
Una de les peticions fetes, ja descartada per la Batllia, sembla de tota lògica i sentit comú: demanar a la FIS si la passarel·la calia per a la Copa del Món i s’incloïa en el projecte presentat
En efecte, els recurrents demanaven que s’oficiés un requeriment al president de la FIS per tal que respongués tot un seguit de preguntes. Per exemple, si quan a l’any 2015 es va adjudicar la Copa del Món d’esquí alpí del 2019 a l’estació de Soldeu el projecte de la plataforma esquiable i de l’aparcament soterrat a la pista Avet formaven part de la documentació que va presentar la candidatura. També es formulen altres preguntes com si seria possible realitzar les proves indicades a la pista Avet sense la plataforma o si dita competició es podria dur a terme a la pista Àliga. O, fins i tot, si havent-hi construïda la plataforma caldrà fer alguna prova a l’Àliga.
Els Viladomat també demanaven que es reclamés al comú de Canillo i a Ensisa que aportessin els convenis de cessió anticipada de sòl, contractes de constitució de drets de superfície, permutes de terrenys i altres respecte dels terrenys necessaris per a l’execució del projecte d’interès nacional de la passarel·la i el pàrquing. També es demanen altres documents que el tribunal admet que són de generació posterior a la fase de conclusions del plet substanciat en primera instància però que, tan hi fa, perquè “obra en autes elements suficients per determinar els requisits exclusius i diferenciadors de les competicions d’esquí a nivell mundial, motiu pel qual escau també refusar la incorporació, en segona instància, d’aquesta prova documental”. Vaja, que els magistrats ja en tenen prou amb el que hi ha, amb el que saben o amb el que els han explicat per decidir.
Autopista Gall de Bosc
Mentre els tribunals van fent al seu ritme i han considerat que no era necessari aturar les obres perquè no consideren que causin un mal irreparable, les màquines i els operaris no deixen d’avançar. Com ja va explicar l’Altaveu, ja s’ha adobat una mena de carretera que transforma de forma brutal encara que esporàdica la pista Gall de Bosc. De fet, de pista es converteix en autopista. Perquè en lloc d’esquiadors ara hi podran passar vehicles. De fet, aquest és l’objectiu. Condicionar un camí (que haurà de tornar al seu estat original quan acabi l'operació) que enllaça l’aparcament del telecabina del Tarter amb la pista de l’Avet perquè hi puguin passar les bigues que ara reposen (una part de les setze necessàries, de moment), justament, al pàrquing esmentat. L’operació s’ha de fer durant els mesos de juliol i agost. El que ja s’haurien anat traslladant són les peces a partir de les quals s’està muntant la grua immensa que ha de servir per enlairar aquelles bigues. Les obres continuen avançant i es mostren ja en tota la seva dimensió.