El magistrat ponent del cas, Josep Maria Pijuan, deixa clar en la providència dictada recentment que la previsió es fa “tenint en compte el termini que, raonablement, el Tribunal Constitucional pot emprar en resoldre sobre el recurs d’empara formulat per les representacions lletrades dels acusats” i com que el cas és complexe “aconsella” fer una planificació més acurada i amb un marge de temps major del que sol ser ordinari davant la celebració de la vista.
El Tribunal de Corts disposa entre els mesos de setembre i desembre fins a 47 jornades de vista que, en principi, s’hauria de continuar celebrant a la sala d’actes de Prada Casadet entre les 9 del matí i les 3 de la tarda, “essent previsible la continuació de la sessió” més enllà d’aquesta hora citada “en cas que sigui necessari per garantir que la celebració de la prova ja iniciada es faci en unitat d’acte”.
Segons la previsió feta pel tribunal presidit per Pijuan, els 47 dies de judici previst per al darrer quadrimestre d’any es reparteix en set dies de setembre, disset d’octubre, dotze de novembre i onze de desembre. En funció de les setmanes, les vistes es reparteixen de dilluns a dijous, encara que no sempre s’han reservat els quatre primers dies de la setmana.
El que és clar és que no està previst que la vista es dugui a terme ni cap divendres ni menys encara cap cap de setmana, fet que quan es plantejava el judici a l’inici des del Consell Superior de la Justícia no s’havia arribat a descartar. En concret, no s’havia descartat que les vistes tinguessin lloc algun dissabte concret, esporàdic i puntual. Això ja no es preveu així de cap manera.
La interlocutòria de l’Audiència espanyola
El que sí que és molt previsible és que les representacions lletrades d’alguns dels processats presentin en breu davant el Tribunal de Corts un escrit annexant-hi la interlocutòria dictada pel jutjat d’instrucció número 2 de l’Audiència nacional espanyola i per la qual es considera Caixabank com a investigada per un suposat delicte de blanqueig emmarcat amb els dipòsits i les operacions bancàries que duien a terme empresaris xinesos ubicats en polígons industrials de Madrid.
Alguns dels empresaris que apareixen lligats a l’operativa que es feia a Caixabank van ser investigats i fins i tot en el seu moment imputats en el ‘cas Emperador’ que és, justament, l’eix central de la causa general del ‘cas BPA’. De la interlocutòria recentment dictada per l’Audiència espanyola se’n desprèn que els empresaris pretenien evadir impostos tot declarant molta menys mercaderia de la que realment adquirien. D’aquesta manera s’estalviaven IVA.
Però si bé és cert que l’evasió fiscal està tipificada com a delicte a l’Estat espanyol, al Principat no ho ha estat fins fa poc. En conseqüència, no era delicte el 2011, quan BPA va deixar d’operar amb la única persona que entronca de manera important l’entitat bancària andorrana amb el ‘cas Emperador’: l’empresari valencià resident a Barcelona Rafael Pallardó. En conseqüència, els advocats dels processats que facin arribar la interlocutòria al Tribunal de Corts ho faran com a qüestió sobrevinguda i en remarcaran la rellevància, atès que si és evasió fiscal com els jutjats espanyola acrediten, a Andorra no era delicte.
Comentaris