El tribunal que ha de jutjar la causa general i la resta de derivades del ‘cas BPA’ també ha de resoldre un escrit de nul·litat presentat la setmana passada per la representació legal de la majoria dels processats en què se li demana que vista la recusació del president de la sala (Josep Maria Pijuan) i atenent al fet que s’ha de tornar a configurar el tribunal, cal que la causa retorni a l’inici de l’arribada al Tribunal de Corts o, com a mínim, en el moment de l’exposició de les qüestions prèvies, per tal que el nou magistrat que s’incorpora, el francès Jacques Richiardi, en prengui coneixement i es pronunciï al respecte. Aquest fet, però, pot comportar la paràlisi total del tribunal.
Com ja va avançar l’Altaveu fa molts mesos, entre les defenses hi havia el convenciment, ara explicitat en un escrit de nul·litat, que cal iniciar el judici des de zero. Richiardi s’hauria d’incorporar al tribunal, això sempre que no decideixi jubilar-se abans del 16 de setembre, dia marcat per al reinici de la vista. El problema ve quan els altres dos magistrats, Enric Anglada i Concepció Barón, ja van formar part de la sala i, per tant, ja van tenir coneixement de les demandes inicials fetes per les parts i, fins i tot, van decidir sobre les mateixes. No poden, doncs, conèixer i decidir dos cops sobre la mateixa qüestió.
La major part dels processats en la causa general han presentat un escrit de nul·litat reclamant que el judici es reprengui des de l’inici, fet que pot paralitzar la sala per manca de magistrats
Per tant, de fet, suposaria haver de confeccionar un tribunal totalment nou i no hi ha prou magistrats per fer-ho, atès que les altres dues magistrades de la jurisdicció, Anna Estragués i Canòlic Mingorance, ja han participat del cas i no poden enjudiciar-lo. Si es donés lloc a la petició que la vista comenci des de zero hi hauria un embús total atès que no hi ha recursos humans per formar la sala i, per tant, el judici s’hauria de deixar ajornat sine die.
A més, però, caldrà veure finalment quins elements acusatoris hi ha. El Tribunal de Corts ja ha comunicat que procedirà a retirar tot allò que fa referència a unes escoltes telefòniques fetes per la Justícia espanyola a un antic comandament de BPA que, però, no està processat en la causa general de l’afer que es jutja al Principat. El Tribunal Constitucional va deixar rotundament clar que aquelles escoltes no eren pertinents per al cas a Andorra atès que mai cap autoritat judicial andorrana havia fet cap control sobre aquelles escoltes.
Més encara. Més enllà del que decideixi suprimir ara el Tribunal de Corts, diverses parts demanaran que seguint el mateix raonament aplicat pel Tribunal Constitucional es deixin sense efecte altres elements que la Justícia andorrana va incorporar al sumari de la causa general del ‘cas BPA’ procedents d’Espanya i que mai van passar ni el control d’oportunitat ni de proporcionalitat de les autoritats del país. Elements que Espanya va recopilar i que Andorra va incorporar a la causa directament, sense més.
Entre el que eventualment s’hauria d’eliminar més les diverses decisions judicials adoptades per diverses instàncies espanyoles, especialment l’Audiència nacional i el Tribunal Suprem, que en la immensa majoria de casos trenquen la teoria de la instructora del ‘cas BPA’ i de la fiscalia que els diners que rebia l’entitat bancària procedien d’activitats delictives -cada cop és més clar que més enllà d’evasió fiscal no hi havia res-, el Tribunal de Corts es pot trobar en un carreró sense sortida… i sense res a jutjar. Això sempre que es pugui reprendre la vista amb normalitat.