Fa gairebé un any que l’Altaveu va revelar que el 24 de març, policies de la Unitat de delictes econòmics i fiscals (Udef) del cos nacional espanyol havien vingut al Principat a copiar un disc dur que contenia dades molt sensibles de desenes de clients, com a mínim, de Banco Madrid. L’operació, realitzada a la seu diplomàtica espanyola del carrer Prat de la Creu, s’havia estat coent temps abans amb responsables de la intervinguda BPA sense la intervenció ni la validació aparent de cap autoritat judicial andorrana. De fet, en l’intercanvi de correus electrònics entre llavors dirigents del banc andorrà i responsables policials espanyols els primers anaven exposant els seus dubtes sobre el fet que tot allò fos correcte.
El 24 de març del 2015 dos agents de policia espanyols i informàtics de BPA van estar fent a l’ambaixada de Prat de la Creu una còpia d’un disc dur amb informació de clients
Fos com fos, aquell 24 de març mentre policies espanyols i informàtics de BPA descarregaven les dades que la fiscalia espanyola exigia, que el ministeri públic de l’Estat veí volia, es va enviar i complimentar una CRI en temps rècord, a mode exprés. Tant que hi ha dubtes més que raonables que tot el procediment es va fer a posteriori. És a dir, que la còpia de les dades es va fer sense cap control ni la supervisió de cap autoritat andorrana. Pel broc gros i sense miraments. De fet, una vegada va transcendir la situació, diversos dirigents polítics, especialment liberals, com els actuals ministres Jordi Gallardo i Judith Pallarés, van alçar-se per denunciar el que consideraven un atac a la sobirania andorrana.
Quan van conèixer la situació, els accionistes majoritaris de BPA fins a la seva nacionalització, els germans Higini i Ramon Cierco, van demanar tenir accés al contingut de la CRI per saber exactament com s’havia tramitat la petició i si el procés sabia fet legalment o, com es tem, hi havien hagut greus, gravíssimes anomalies que haurien deixat en fals centenars, milers de clients del banc que fins llavors, és a dir, fins poc abans de la ‘xuclada’ havia estat de la seva propietat. Els germans Cierco van presentar-se a la Batllia demanant que se’ls facilités l’expedient relatiu a la sol·licitud feta per la fiscalia espanyola.
Responsables de l’entitat bancària llavors intervinguda ja havien anat posant el crit al cel perquè creien que aquella informació no es podia donar perquè no ho havia supervisat la Justícia
Certament, com que els exmàxims accionistes de BPA i, per tant, també de la seva filial Banco Madrid, també eren llavors part en algunes causes judicials obertes a Espanya, de forma col·lateral havien tingut accés a aquella CRI però des del vessant espanyol. Segons les fonts consultades, els Cierco van formalitzar la petició davant la Justícia andorrana per obtenir també la versió dels tribunals del Principat i poder comparar què s’havia dut a terme realment, amb quina finalitat i, sobretot, amb quina cobertura legal. I a partir de quin moment les autoritats judicials d’Andorra van supervisar, o no, tot el procés.
Tant la Batllia com després el Tribunal Superior van desestimar la petició al·legant, fonamentalment, que les CRI són un mecanisme de cooperació judicial que sols competeix els organismes jurisdiccionals i, després, venint a dir que com que ja tenien la documentació procedent d’una causa espanyola ja podien fer el fet. Els representants legals dels antics màxims accionistes de BPA van insistir en què pretenien saber què i com havia respost Andorra i, alhora, recordaven que podrien quedar en indefensió i en una manifesta desigualtat d’armes si com a antics responsables del banc -i llavors encara com a clients de Banco Madrid, per exemple- no se’ls deixava tenir accés a la informació sol·licitada.
Els germans Cierco han demanat poder tenir accés al contingut de la comissió rogatòria internacional que suposadament cobria legalment la còpia de les dades
També el ministeri fiscal andorrà va declinar la demanda de la família Cierco al·legant que, com deien els tribunals d’instància, les CRI formen part de la cooperació entre organismes judicials, que la Batllia ja havia raonat perfectament la negativa i que, en tot cas, ja sabien què hi havia perquè havien tingut accés a la documentació per via d’una causa espanyola. Aquests arguments, més el fet que la fiscalia considera que tot està ben justificat, els ha reiterat ara el ministeri públic una vegada els antics propietaris del banc van presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
I, certament, ara el TC ha acordat exigir al Superior que justifiqui perquè caram no deixa accedir els germans Cierco a la informació demanada. Entén l’alt tribunal, a diferència per exemple del fiscal, que de cap manera s’ha motivat la negativa. En una sentència dictada recentment, el TC conclou que en aquesta causa, “de la lectura de l’aute de la sala penal es desprèn que la motivació de la denegació de l’accés a les informacions sobre la CRI que els afectava és general, excessivament breu i es limita a recordar que la llei disposa que l’accés a aquestes informacions està reservat a òrgans judicials afectats i dins el marc de les competències jurisdiccionals que els hi són pròpies”.
La Batllia i el TS s’han oposat a facilitar la informació demanada pels antics banquers i el Constitucional sentencia ara que la denegació no està ni molt menys justificada
La resolució també esmenta el fet que els peticionaris van poder tenir accés a una còpia que, en aquest cas, el TC remarca que és “parcial” d’aquella CRI per haver estat part d’un procediment judicial a Espanya però, tanmateix, “en el marc d’un procediment judicial a Andorra, aquesta circumstància no podia dispensar la sala penal de motivar de manera precisa la seva denegació de comunicar-los les informacions relatives a la CRI” esmentada. Per tot plegat, “la decisió impugnada de la sala penal ha vulnerat el dret a una decisió fonamentada en Dret, el principi d’igualtat d’armes i el dret a la defensa dels recurrents”. I per aquest motiu el Constitucional dóna la raó als recurrents i exigeix al Superior que es justifiqui degudament o, en cas contrari, faciliti la informació sol·licitada.