De fet, la pretensió formal i jurídica del recurs d’empara és que el TC declari que la destitució de Pere López com a president del grup mixt per part del síndic general és contrària a la Constitució i s’ha efectuat amb vulneració dels drets i llibertats fonamentals del parlamentari compresos en l’article 25 de la Constitució. Alhora, també es demana que l’Alt tribunal declari nul·la la convocatòria de la junta de presidents del 8 de gener per no haver-hi estat convocats o el president o el president suplent del grup mixt. Sobre el paper, i a efectes pràctics vist que amb posterioritat el grup parlamentari es va acabar reformulant, la decisió del TC podria semblar que no hagi de tenir molta transcendència. Però l’Alt tribunal haurà de valorar si el síndic es va ficar on no tocava, envaint competències o funcions d’altres integrants o òrgans del Consell.
Pere López reprèn en l’escrit al Constitucional els arguments que Sindicatura va refusar i que, entre altres, consideren que el president de la cambra va exercir “pressions il·legítimes”
El recurs que ara ha admès analitzar el TC reprenia els arguments que els socialdemòcrates ja van exposar en un escrit presentat davant de la pròpia Sindicatura, i que aquesta va rebutjar. Els socialdemòcrates entenen que el màxim responsable de la cambra parlamentària va intervenir per “pressionar il·legítimament” els membres del grup que s’havia de reordenar i “destituint”, com manté López que el síndic va fer, tant el llavors president -ell mateix- com el president suplent -Víctor Naudi-, i que amb aquesta intervenció va acabar vulnerant drets fonamentals dels parlamentaris.
Es considera que el síndic hauria violentat el dret fonamental del representant dels ciutadans a exercir el seu càrrec i, alhora, hauria infringit el dret dels ciutadans a participar en els afers públics a partir d’aquelles persones que tria en els processos electorals. Aquest dret està reconegut en la Constitució i d’aquí que els socialdemòcrates hagin promogut el recurs d’empara, que es tramita a tenor del que preveu tant la Carta Magna del Principat com la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Segons fonts parlamentàries, la decisió del TC d’admetre el recurs d’empara -que l’únic que suposa és que els magistrats veuen matèria constitucional rellevant en el cas plantejat per ser analitzada- hauria incomodat el síndic, que ja va encaixar d’allò més malament que es qüestionés el paper desenvolupat en la darrera crisi del grup mixt fins al punt de portar-lo a la Justícia. De fet, alguns analistes van assegurar dimecres, durant el discurs en motiu del dia de la Constitució, que quan Vicenç Mateu va lamentar la manca de cortesia parlamentària, en part, era un retret al PS.