Els sis consellers que ho han estat -i alguns encara ho són- la darrera legislatura de socialdemòcrates i liberals van signar fa dotze dies la demanda, considerant, de forma general, que s’ha buidat de contingut la funció d’empleat públic i que s’obre la porta a la politització del funcionariat. El TC haurà d’estudiar, per tant, les denúncies fetes per socialdemòcrates i liberals, però sense que l’admissió a tràmit comporti efectius suspensius. És a dir, mentre no decideixi el contrari el TC, la llei votada recentment per DA és plenament vigent.
Formalment, que el TC hagi admès a tràmit la demanda vol dir que considera que l’acció legal promoguda pels sis consellers -Jordi Gallardo, Pere López, Ferran Costa, Rosa Gili, Judith Pallarés i Gerard Alís- compleix amb els requisits dels articles 45 i 46.3 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. És a dir, que ha estat presentada per un nombre superior a una cinquena part dels membres del Consell General, i dins dels terminis i condicions fixades per la Constitució i per l’article 36 del text que regula les funcions de l’alt tribunal.
Entenen les dues formacions que el nou marc regulador dels treballadors públics pot arribar a vulnerar tres principis bàsics: el de reserva de llei, el de seguretat jurídica i la llibertat sindical. Tot plegat comportaria “malmetre drets” dels funcionaris i, alhora i encara més greu, “arriscar-se que l’administració no sigui ni independent ni neutra”. El dia que es va presentar el recurs, tant López com Gallardo van coincidir en què l’acció jurídica era “la conseqüència lògica de la mala gestió” que Demòcrates per Andorra (DA) ha fet de la Funció Pública.