“Allà on es diu ‘(...) aquestes paraules han pogut crear la l’aparença raonable que el magistrat no resoldrà les causes relatives al cas BPA de manera totalment objectiva (…)', ha de dir ‘(...)aquestes paraules han pogut crear la l’aparença raonable que el magistrat no resoldrà la causa número 6000173/2016 de manera totalment objectiva.” D’aquesta manera la sala penal del TS deixa clar que només es pot dubtar de Pijuan en una sola causa, la general. I és d’aquesta de la qual queda apartat.
De l’aute inicial es podia entendre que el president del Tribunal de Corts quedava apartat de totes les causes relacionades amb el ‘cas BPA’ on, almenys, hi participessin d’alguna manera o altra o bé l’advocat Josep Anton Silvestre, promotor de múltiples accions de recusació, o bé alguns dels quatre clients als quals defensa en el cas, i que estan implicats en més d’una causa, més d’una derivada. Les paraules de Pijuan dins de les instal·lacions de la seu de la Justícia adreçades al lletrat en presència, com a mínim, d’un dels seus advocats, de l’aute anterior, no es desprenia que haguessin estat formulades expressament per la causa general.
Més aviat semblava, justament, que el magistrat hauria expressat la seva ira o com a mínim malestar de forma general i que advertia que de l’acció de l’advocat en podien patir les conseqüències els seus defensats. Per si hi havia cap dubte -i el dubte clarament hi era i hi continua sent encara que ara ja matisat i rectificat-, la sala, després de detectar un error material, i atès que “l’article 182 del Codi de procediment penal disposa que el tribunal pot, dins el termini de cinc dies a partir de la notificació, rectificar qualsevol equivocació material, aclarir conceptes confusos o suplir eventuals omissions que s’observin en la sentència” procedeix a “rectificar l’aute” que admetia la recusació de Pijuan. La rectificació es va acordar el 24 de desembre encara que no ha estat fins ara que la resolució ha esdevingut pública.
Comentaris