El Superior ha tancat, almenys per ara, la guerra entre funeràries pel repartiment de les guàrdies a l’hospital que s’arrossegava des de l’any 2002. El tribunal ha desestimat l’acció judicial presentada per Pompes Fúnebres Andorranes mitjançant la qual volia que s’anul·lés el calendari aplicat des de fa anys pel SAAS i que, a l’entendre d’aquesta empresa, afavoria Pompes Fúnebres de les Valls, la seva competidora. En joc hi havia una petició per danys i perjudicis que superava els 1,3 milions d’euros.
Tot arrenca del juliol de l’any 2002, quan des del SAAS es va decidir establir un calendari mensual de repartiment de guàrdies funeràries. Aquest deixava Pompes Fúnebres Andorranes només amb la darrera setmana de cada mes, mentre que Pompes Fúnebres de les Valls i tot un seguit d’altres companyies que existien llavors es responsabilitzaven de les tres primeres. El problema segons la societat demandant és que, al final, la realitat era que per moltes empreses a les quals s’assignessin les primeres tres setmanes, sols hi havia un número de telèfon associat: el de Pompes Fúnebres de les Valls que, per tant, acabava agafant les guàrdies de tres quartes pas del mes en curs.
Així ho va anar advertint Pompes Fúnebres Andorranes a cadascuna de les direccions del SAAS que del 2002 ençà hi ha hagut a l’organisme. Cap d’elles, però, va fer res. Des de l’empresa, però, no es decidia a impugnar l’acord de repartiment. Fins a finals del 2016, quan es va fer un recurs administratiu davant de la parapública que, però, va ser refusat tot al·legant que el repartiment de guàrdies no era pas un acte administratiu impugnable. Poc després, a més, la policia va rebre una circular del SAAS advertint que a partir de llavors (27 d’octubre del 2016) la funerària de les Valls assumia les guàrdies les tres primeres setmanes del mes i Pompes Andorranes, únicament, la quarta.
Aquests darrers fets van decidir l’empresa que es considerava perjudicada a portar el tema finalment a la justícia. Reclamava que s’anul·lés la decisió del 2002, que se li atorguessin les guàrdies entre els dies 16 i 31 de cada mes i, a més, una indemnització d’1.319.000 euros pels perjudicis soferts. En primera instància, la Batllia, amb una sentència del 3 d’abril passat, va refusar la demanda. Bàsicament, perquè entenia, igual que el SAAS, que no hi havia hagut un acte administratiu que fos susceptible de ser analitzat per la justícia.
Pompes Fúnebres Andorranes no es va conformar i va apel·lar davant el Superior, que ara ha tornat a tancar la porta a les seves pretensions, tot i que per diferents motius que a la Batllia. De fet, en la resolució els magistrats esmenen la plana a la primera instància i reconeixen que la decisió del SAAS sí que és un acte administratiu i, per tant, susceptible de ser recorregut. Ara bé, entenen també que l’empresa ha trigat massa a presentar el recurs i, per tant, desestimen les seves pretensions.
El Superior admet que té jurisdicció sobre l'afer, però considera que la reclamació és "extemporània"
Sobre el primer punt, la sentència deixa clar que “l’objecte del contracte (...) es van inscriure en l’àmbit de les seves competències [del SAAS] en matèria d’autoorganització dels propis serveis i instal·lacions” i que “l’actuació impugnada es troba regulada per normes de dret públic i que, en conseqüència, les decisions adoptades en aquest àmbit tenen la naturalesa pròpia d’un acte administratiu”. Així doncs, “el control (...) correspon als òrgans de la jurisdicció administrativa”.
En canvi, el Superior recorda que la decisió impugnada data del 10 de juliol de 2002 i “no va ser objecte d’impugnació en via administrativa fins al 21 d’octubre de 2016, és a dir, més de catorze anys després”. Per tant, s’entén com a “obvi” que “no s’ha respectat –i amb molta diferència- el termini per a la impugnació d’actes administratius” previst a la llei i “la demanda és clarament extemporània”. El tribunal no accepta la justificació, donada per Pompes Fúnebres Andorranes, que la decisió del 2002 segueix produint efectes, tot manifestant que “va ser consentida en el seu moment per la pròpia part, ja que no va interposar (...) els recursos procedents”. Per això, desestima la demanda formulada contra el SAAS pel seu “caràcter extemporani”.
Comentaris