Diverses fonts consultades han assegurat que no té res a veure amb la possible recuperació de l’activitat, un fet que, asseguren fonts del sector, no és pas certa. En tot cas, la reactivació econòmica està sent molt lenta i no ha arribat pas a tot arreu. Per tant, ni de bon tros totes les empreses tenen feina per donar i vendre. Ben al contrari. No n’hi ha cap que hagi retrobat el volum de feina de fa uns anys. I tampoc no pensen retrobar-la. Per tant, l’encariment respecte l’inicialment previst s’atribueix als mals càlculs comunals. O a la voluntat de la corporació de fer passar per més barata una obra que no ho és tant.
Els empresaris recorden que si hi ha hagut tanta poca concurrència és perquè els terminis de realització són molt justos i perquè el càlcul inicial comunal no reflecteix els preus reals
Les fonts consultades han recordat que a banda de les tres empreses que es van presentar al concurs per la reforma del cèntric vial, n’hi ha moltes altres que tindrien la capacitat tècnica, l’experiència, per dur a terme els treballs projectats. Però que hi havia dos elements que ho feien molt complicat. D’una banda, els terminis de compliment, que el sector continua pensant que són tan justos que acabaran essent impossibles a la mínima que hi hagi un petit imprevist.
Però, d’altra banda, les fonts consultades continuen remarcant que el pressupost amb què la corporació treballava, els càlculs que va fer, no s’ajustava als costos reals. Sobretot, perquè el material que se sol·licita per fer l’embelliment és molt concret i específic. I això fa haver d’anar a uns proveïdors molt determinats que han elevat el preu dels materials que s’han d’adquirir. En aquest sentit, i en relació amb el cost tant ajustat que està per sota del real, les fonts consultades han indicat que més clar que el comú veu com va errar és que en el darrer tram que s’ha de tornar a licitar el preu que s’ha fixat és molt superior a l’inicialment establert.
Hores extraordinàries i dies festius, en relació als salaris, no es van calcular de forma deguda. Tal i com no es va taxar degudament el preu, especialment, del mobiliari urbà. Amb tot plegat, els constructors, segons alguns dels consultats, mantenen que el que no pot ser és que es culpi, des de la majoria comunal, al sector d’uns increments -“que no encariment”- que només són imputables a unes males previsions o a uns càlculs absolutament “generosos de cara al contractant”.
Comentaris