En el seu recurs, el Sipaag fa referència als tres grans blocs que ja havia denunciat prèviament: hi ha contractacions que no s’han publicat al BOPA com la normativa demanda; hi ha càrrecs de confiança que tenen atorgats dots de comandament que a parer del sindicat no els corresponen; i hi ha assessors que són més que això i tenen signatures delegades quan tampoc no les haurien de tenir. El col·lectiu considera “del tot provada i demostrada la falta d’actuació del Govern, tant en la contractació del personal de relació especial com en l’atribució de delegacions, competències i funcions, que evidencia una pràctica del tot contrària a dret”.
El Sipaag exposa, per exemple, els casos de l’assessora del departament de Justícia i Interior Liliana Ranaldi o del cap del gabinet jurídic, Emilio Torrejón, la contractació dels quals no estaria publicada al BOPA com al seu dia no es va publicar, recorden, les de l’actual batlle Azahara Cascales o la de la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Ester Molné, quan totes dues van fer assessoraments per al ministeri liderat per Xavier Espot. Per tant, en no haver estat publicades les seves contractacions, els actes que duguin a terme haurien de ser nuls de ple dret com ho haurien de ser també d’altres.
"Queda del tot provada i demostrada la falta d’actuació del Govern, tant en la contractació del personal de relació especial com en l’atribució de delegacions, competències i funcions, que evidencia una pràctica del tot contrària a dret”
Tot recordant que la llei defineix molt estrictament que determinades places només poden ser ocupades per funcionaris, lamenta que el Govern ha “desvirtuat de manera absoluta” tant la figura dels càrrecs de confiança com la dels llocs de comandament, solapant els uns amb els altres i els altres amb els uns. Per al Sipaag, el Govern “atribueix funcions de comandament” a tort i a dret en funció de les conveniències i usant de forma molt àmplia el concepte d’assistència. “No es pot acceptar l’explicació conforme el terme assistència és un terme ample.”
En el seu escrit, l’organització liderada per Lluís Anguita, cita els casos dels coordinadors d’Estadística, Enric Ripoll; de Recursos Sanitaris, Odile Sarroca; de la Reforma Administrativa, Montserrat Font; de Joventut i Voluntariat, Agustí Pifarré; o de la reforma de la Llei de la Funció Pública, Elisabeth Almarcha. I també, el fet que s’hagi delegat la capacitat de firmar a càrrecs de confiança com la coordinadora d’Afers Socials, Mercè Pascual, o l’assessora tècnica d’Ocupació i Treball Eulàlia Sánchez.
A parer del Sipaag, la resolució governamental desestimant les seves pretensions i al·legant que tot estava ben fet “manca a la veritat” i, en conseqüència, “és del tot imprescindible aturar aquesta actuació contrària a la llei i als fins que legitimen l’activitat administrativa”. En fi, que deixin de col·locar persones de confiança en llocs estratègics que haurien d’ocupar funcionaris per tal de buidar de contingut real l’administració.