Després de l’aute de la Batllia pel qual la Justícia reconeix que la corporació, el 2015 i amb Jordi Minguillón al capdavant, no va executar degudament les sentències que concloïen que el comú no havia reduït correctament les notes fixades als funcionaris i que havien de comportar unes primes salarials consolidables, amb la qual cosa aquestes, que s’havien de començar a percebre el 2010, es van deixar de pagar, els treballadors comunals no volen que la situació es demori eternament.
En una compareixença conjunta aquest dijous per valorar l’aute, la presidenta del Sitca, Emi Matarrodona, es va mostrar “satisfeta” per la resolució judicial. I també va posar de relleu el fet que la majoria de les entre 150 i 180 persones que haurien de passar a cobrar més estan en la franja més baixa de salaris comunals. Justament, aquest fet ha estat remarcat per fonts sindicals, que han assegurat que estan a l’expectativa de la decisió que adopti la majoria comunal en relació a una eventual apel·lació.
La cònsol major, Conxita Marsol, va assegurar que malgrat trobar “correcte” el darrer aute i considerar-lo “força ben fonamentat” no descarta recorrer-hi en contra i, per tant, elevar-lo al Tribunal Superior perquè així hi pugui haver un pronunciament ferm i definitiu i gestionant com gestiona, va remarcar, diners públics, mai ningú no li pugui dir que va abonar uns diners que no hauria d’haver abonat. Tot i això, Marsol va donar a entendre el seu convenciment que la segona instància avalarà el criteri de la Batllia.
De fet, ara Marsol ha deixat entreveure que ella ja considerava que la suposada execució de la sentència feta pel seu antecessor no era correcta. Més encara, va fer bandera d’aquesta circumstància durant la campanya electoral i, en part, va guanyar vots assegurant que abonaria els diners del GAdA si resultava escollida. Una vegada al comú, però, va canviar el seu discurs i va exigir un pronunciament judicial per passar a executar les sentències.
Els funcionaris entendrien un eventual recurs si és per deixar les coses clares i amb el compromís que l’endemà de la resolució definitiva s’executin les sentències que condemnaven el comú
Davant d’aquest compromís, el col·lectiu sindical, segons les fonts consultades, continuarà donant un vot de confiança a la cònsol. Potser mig. En certa manera, entenen les fonts consultades els arguments emprats per Marsol per apel·lar l’aute, però també deixen clar que refusaran amb tota la contundència possible si la via del recurs s’acaba demostrant només com una maniobra dilatòria. Per això, s’estan analitzant tots els possibles escenaris per exigir al comú -el dia 21 d’aquest mes tenen convocada una assemblea- el compliment de les sentències i, alhora, facilitar aquest compliment.
Ara mateix, el comú ni tan sols té calculat quin deute hauria acumulat durant aquests anys que ha deixat d’abonar el complement. De fet, des del sindicat ja va sortir la proposta que un cop aclarida la situació de l’execució de les sentències, el comú incorpori d’immediat el que pertoqui a cada treballador en les seves respectives nòmines. I després, que es negociï de forma transparent i clara l’abonament dels importants deguts durant aquests vuit anys darrers, i que alguns càlculs aproximats situen clarament per sobre del milió d’euros.
Les fonts consultades han assegurat que el sindicat estaria en disposició de participar de comú acord amb els responsables de la corporació tant en el disseny de la solució sobre les avaluacions les notes de les quals es van rebaixar indegudament -no es poden fer avaluacions noves perquè el reglament obliga que qualsevol canvi l’hagin de dur a terme els avaluadors inicials i això és manifestament impossible després de tants anys- com en la recerca de la fórmula econòmica que permeti abonar els complements deguts.
Les fonts afirmen que pot ser comprensible que no es pagui tot de cop, però que no s’entendria que després de tan de temps el comú es volgués fer el ronso i allargar una situació que està comportant un notable perjudici al personal retribuït amb els salaris més baixos i que, alhora, des del punt de vista monetari, fa gairebé una dècada que no té cap possibilitat d’evolucionar.
Comentaris