Que hi ha isards malalts al vedat d’Enclar és una evidència. Que fa setmanes que dura i fins ara no havia transcendit, també. Que el Govern treu ferro a la situació i al·lega que d’infeccions víriques els animals salvatges sempre en pateixen és clar. I que els caçadors de portes en fora també minimitzen la situació -per por a quedar-se sense poder caçar- però pensen demanar explicacions a Patrimoni Natural és una realitat. Més encara, el nou episodi de pestivirus -pren força que el que pateixen els isards és pestivirus i no sarna- el que torna a obrir és un debat sobre si la gestió cinegètica és prou acurada. Els caçadors en demanaran una revisió. Les muntanyes del Principat s’omplen de fauna i, per exemple a Enclar, els muflons han guanyat terreny als isards. I aquest pot ser un dels problemes.
Els banders són conscients des de fa setmanes que hi ha exemplars d’isard malalts a Enclar -Aixàs, Carroi…- i, de fet, n’han arribat a trobar mortes algunes peces. Així ho han reconegut fonts properes al cos que han reconegut que dins del departament de Patrimoni Natural, com en qualsevol col·lectiu, no sempre hi ha unanimitat amb el que cal fer. ¿Abatre els animals infectats perquè no contagien els altres o no fer-ho, per exemple? Per ara, això no s’ha fet. De fet, malgrat que el Govern dóna per fet que els animals pateixen el pestivirus, i sembla que això és el més probable, caldria determinar-ho millor. Tenir més elements per confirmar aquest fet. Les fonts consultades han explicat que s’està pendent de poder capturar algun exemplar malalt per tal d’obtenir més informació de la dolença que pateix i mirar de saber-ne l’origen.
Els banders diuen que aquest any han recollit un isard afectat pel virus i han detectat tres exemplars que possiblement pateixen el mateix
Oficialment, des del seu compte de Twitter, els banders han informat que “des del 2017 s’han analitzat mostres de melsa procedents de captures en TCC i al vedat d’Enclar, que indiquen que quatre isards eren portadors de pestivirus. A més a més, al 2018 hem recollit un isard afectat per pestivirus i hem detectat tres exemplars que possiblement presenten els mateixos símptomes d’afectació”. També s’explica, després de deixar constància que per a qualsevol informació o aportació de detalls es pot contactar amb el 148, que “el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat disposa d’un pla de vigilància sanitària de fauna salvatge que fa el seguiment del pestivirus perquè és la malaltia que té més impacte en les poblacions d’isards”.
No és la primera vegada que el pestivirus fa de les seves al Principat. De fet, fa uns anys es va haver de suspendre la Setmana de caça de l’isard per la davallada que va patir la cabana. Ara ja s’havia recuperat. Però és cert que al Pallars encara hi ha debilitat. Poder determinar l’origen de la malaltia que està matant els isards -els caçadors volen saber els detalls exactes i els exigiran en una propera reunió amb responsables de Patrimoni Natural- no és gens fàcil. De fet, la infecció en sí és d’allò més complicada. Almenys si es té en compte l’explicació de l’actual director del departament d’Agricultura de Govern, exresponsable a Patrimoni Natural i veterinari de formació Landry Riba.
El director d’Agricultura i veterinari, Landry Riba, creu que amb el virus BDV4 “a nivell de gestió poc es pot fer excepte evitar patiments innecessaris”
Riba explica la seva impressió de l’episodi que il·lustren unes imatges de l’empresari, polític i fotògraf Jordi Troguet en el mur del Facebook d’aquest, a través del qual ha denunciat l’estat en què es troben alguns isards a Enclar. “Les imatges que he pogut veure suggereixen que els animals estan afectats per un virus conegut com BDV4, o pestivirus de l'isard. És una malaltia epidemiològicament molt complexa i que avui dia no té tractament clínic conegut”, escriu el director d’Agricultura. I hi afegeix: “El virus muta molt ràpidament (com el nostre virus de la grip) i això fa que la immunitat dels animals no sigui persistent en el temps. Malauradament ens hem d'acostumar a veure cada any animals que contrauen la malaltia al ser menys immunes en front a les noves mutacions del virus”, afirma.
El responsable ministerial i veterinari continua explicant que “a nivell de gestió poc es pot fer excepte evitar patiments innecessaris quan es pot, però d'altra banda, l'única manera de que els animals s'immunitzin es mitjançant els que puguin sobreviure a la malaltia. Una situació sempre complexa de resoldre. En tot cas, les imatges no semblen ser compatibles amb un cas de sarna que dóna lesions diferents. Cal remarcar també que el pestivirus BDV4 no afecta altres espècies animals ni es transmet a les persones”. Riba defensa la gestió cinegètica. O, almenys, diu que res es pot fer per combatre el pestivirus via regulació gestora. Aquesta afirmació, però, no la comparteixen diverses de les fonts de l’entorn caçador consultades. En tot cas, és cert que les muntanyes del país estan més plenes que mai de fauna. I l’espècie autòctona, l’isard, cada vegada està més envaïda per altres espècies importades: muflons i cabirols són especialment presents. I els cérvols cada vegada més, també.
Les muntanyes del Principat estan més plenes que mai de bestiar, però l’espècie autòctona perd força davant els muflons, els cabirols o els cérvols
L’alta densitat de bestiar en un espai com el d’Enclar podria ser una de les causes de la malaltia dels isards, cabruns que no òvids com els muflons, i que a diferència d’aquests són uns animals molt nets. Com més muflons, i n’hi ha, menys menjar per als isards i més bruta l’herba. Ha prodigat tant aquesta classe d’animal -ja es van fer batudes al seu moment- que les fonts del sector de la caça consultades asseguren que els banders tenen autorització permanent per abatre femelles i d’aquesta manera contribuir a la reducció de la cabana. I és que els caçadors, entre triar tirar contra un mascle o contra una femella, per una qüestió de trofeus, es queden amb el primer. La proliferació de muflons, però també de cabirols, es jutja excessiva i contrària al manteniment en bones condicions de l’isard.
Entre els caçadors, és clar, tampoc no hi ha unanimitat sobre l’encert o no de l’actual gestió cinegètica. Però totes les fonts consultades coincideixen a afirmar que vista l’aparició de casos de pestivirus -que sempre n’hi ha, recorden- cal parar compte i tenir molta cura perquè la cabana no experimenti una davallada mortal. I mai millor dit. I cal tornar a posar sobre la taula la política cinegètica, valorar-la, revisar-la i readequar-la si es creu que és necessari. Si la caça ha de ser més intensiva o no ho ha de ser, s’ha de veure. Però sí que hi ha coincidència entre els caçadors, per exemple, que els banders han de mantenir una actitud, en general, més activa quant al control de la fauna.
Alguns dels consultats consideren que els agents faunístics són excessivament passius i que en la majoria de casos actuen sols davant de denúncies, d’alertes. Posen l’exemple del porc fer, del senglar. En el que va de temporada, diuen les fonts, els guardes ja han hagut d’abatre, de matinada, uns 25 exemplars per evitar que facin mal en propietats privades. I en fan. Entenen els caçadors que si els banders fessin un control més exhaustiu, tinguessin detectades les colònies de caça i orientessin els amants de la cinegètica, podrien ser ells els que fessin la feina acudint en lloc segur a abatre els animals. No pas pel plaer de matar. Si no amb afany regulador.
L’entorn caçador considera que un dels motius de l’estat de la cabana pot ser la sobrepoblació i que cal estudiar la necessitat d’un pla més intensiu
Les fonts consultades han assegurat que cal estudiar bé, molt bé, les qüestions relacionades amb la densitat, amb la sobrepoblació, i que no pot ser que en un vedat com el d’Enclar pensat per tenir-hi ubicats bàsicament isards ara siguin aquests els convidats de pedra davant la invasió d’altres espècies. Per això demanen una actuació clara, un marc més ben definit. Més clar. I aquesta demanda és general. Una reglamentació clara i transparent, sense marge a interpretacions. I recorden les fonts consultades, per exemple, la polèmica ocorreguda no fa pas massa setmanes quan es van començar a obrir expedients a caçadors per infraccions al reglament de caça.
Els muflons i els cérvols es poden trossejar al bosc mateix. A la muntanya. Amb un suposat avís als banders indicant on s’havia abatut una peça i tenint cura de deixar el cos de l’animal en un lloc respectuós i apartat de qualsevol accés públic, allò habitual és que es pugui tallar el cap i emportar-se’l com a ‘record’. Però fa unes setmanes hi va haver polèmica per unes friccions entre banders i caçadors que va portar la Federació de caça a haver d’intervenir davant del ministeri. Es va demanar una clarificació del reglament. Lluny d’això la situació, diuen les fonts, encara s’ha complicat més.
I és que la cinegètica no és fàcil. Menys encara quan hi ha un col·lectiu proporcionalment important i fort com és el cas al Principat que la viu amb passió i que se la sent tant seva com seva consideren els banders l’autoritat -que la llei els confereix- per posar ordre a la muntanya. I llavors és quan vénen tots els mals. Però ara, els qui tenen el mal, són els isards. El pestivirus amenaça. I això és mala cosa. D’aquí la necessitat de debatre la situació i no amagar cap carta. De no fer-ho com s’havia fet fins aquest divendres. Això també és clar.