La denúncia es va presentar divendres al comú i hi porta annexat una constatació d’una saig que suposadament acredita que els treballs que s’estan fent, Llei del sòl en mà, no es poden encaixar en la tipologia d’obres menors si no que caldria haver sol·licitat un permís d’obra major. La denúncia assegura que l’actuació constructiva encobreix la construcció d’una nova nau, circumstància que el denunciat nega. La denúncia, però, és tant contundent que avisa que pot arribar a comportar responsabilitats penals per als tècnics comunals perquè havent rebut les queixes pertinents no haurien actuat. Certament, rere tot plegat hi ha una pugna veïnal. Si Farré és el propietari d’un terreny en un cantó de la carretera, Pujol és titular d’altres béns a l’altre costat.
La denúncia es va interposar divendres, qualifica el fet d’infracció molt greu i reclama a la corporació que aturi l’obra i en faci demolir la part que ocupa espai que ha de ser públic
Anem a pams. La denúncia firmada per un fill de Renat Pujol en nom del seu pare (per poders), més enllà de la formalitat del permís d’obra major o d’obra menor, que és el que ostenta el denunciat, el que posa de relleu és que havent sol·licitat una autorització en lloc d’una altra, Farré el que pretén és “evitar el compliment de les normes urbanístiques i evitar la cessió de terreny que hauria de fer el propietari en cas d’haver sol·licitat el permís d’obra major que és efectivament necessari”.
La zona on ja hi havia aixecada fins ara una nau industrial està afectada per una servitud urbanística corresponent a l’ampliació de la carretera general. Considera el denunciant que s’està envaint sòl que, en realitat, ha de ser públic. I, per tant, s’impedirà l’ampliació de la carretera. La denúncia enumera els articles de la Llei del sòl relatius a la tipologia dels permisos perquè es pugui constatar què suposa una obra menor -que, per exemple, no pot comportar un canvi de volumetria- i què en suposa una de major.
Pujol reclama una actuació immediata del comú consistent en fer aturar les obres. En qualsevol cas, el que s’està fent és, fonamentalment, en base a materials metàl·lics sense que pràcticament no hi hagi, almenys a ull nu, la utilització d’obra civil pròpiament dita. Més enllà de reclamar que es parin els treballs, el denunciant també exigeix que s’obri un expedient sancionador al denunciat amb la constatació de la infracció que es qualifica de molt greu i que, efectivament, se li imposi la sanció. A més a més, també es demana que es faci demolir la part de l’obra que, en opinió del denunciant, s’ha bastit sobre l’espai que caldria cedir al bé públic per poder fer l’ampliació de la carretera. A més, Pujol recorda que s’ha posat en contacte amb els serveis tècnics del comú de Sant Julià sense que s’hagi dut a terme cap actuació, fet que “podria ser constitutiu d’un il·lícit penal”.
La versió del denunciat, és clar, és lleugerament diferent. Joan Albert Farré, que desconeixia almenys fins ara la denúncia de cap veí, explica que l’actuació que s’està fent a la nau industrial propietat de la seva família però fins fa poc explotada per un tercer seria fonamentalment reparar el sostre que s’hauria ensorrat durant l’hivern pel sobrepès de la neu. Farré admet el dubte de la necessitat d’una llicència d’obra menor, com la sol·licitada, o d’obra major, i explica que aquest dubte s’ha plantejat al comú responent la corporació que no cal canviar el permís. Per al denunciat, no hi hauria inconvenient en fer-ho perquè, a parer seu, només suposa un increment de la taxa d’unes poques desenes d’euros.
El denunciat admet el dubte entre autorització d’obra major o menor però assegura que mai no s’ha oposat a cedir sòl i explica que a la nau s’hi està canviant la teulada perquè es va enfonsar
També és conscient Farré que hi ha una part del terreny que està afectat per l’ampliació de la carretera però nega que s’hi hagi fet res amb la nau, que també rebat que s’estigui fent nova o ni tan sols ampliant. En aquest sentit, el propietari de la finca assegura que les parets es mantenen en els límits on estaven i, en conseqüència, no ha envaït res que no estigués ja ocupat. Sobre la cessió de sòl, el propietari, empresari i també conseller comunal afirma haver tractat la qüestió tant amb el comú com amb el Govern i explica que és un tema a acabar de resoldre. “No hem dit mai que no a la cessió.”
Per a Farré, la denúncia només pot ser un exercici “de pressió” per accelerar la cessió del terreny perquè, entén, al propietari denunciant li convé que s’ampliï la carretera tan aviat com sigui possible perquè voldria dur a terme, molt probablement, un projecte just pràcticament de la nau ara objecte de la discòrdia i que faria imprescindible que el vial sigui més ampli. “Però no és coaccionant la gent que es fan les coses”, recorda el denunciat. En fi, tingui raó l’un o l’altre, una pugna urbanística més sobre la taula. I una patata més per al comú de Sant Julià. Que haurà de prendre cartes en l’afer i, a més, en un afer on hi ha involucrat un conseller. De la teòrica oposició, això també. De la minoria, per ser més objectius.