D’entrada perquè, en general, no haurà estat un bon any. I ja no per a les estacions en concret, que hauran anat trampejant amb més o menys sort la situació, sinó per tota l’activitat econòmica que es mou al seu entorn. Les fonts consultades han recordat que els operadors turístics es mouen amb un marge de maniobra superior al de qualsevol empresa o turista individual. És obvi. Les darreres grans contractacions per a aquesta temporada es feien el desembre, quan la neu era més aviat escadussera a les muntanyes del Principat.
La manca de neu, doncs, va ser un molt reclam i el gener va ser un mal mes de forma genèrica. Cert, també, que les nevades que hi va haver el primer mes de l’any van animar el negoci i el febrer, també de forma global, haurà estat bo. Però és massa poc per salvar bé una temporada que, a més, haurà estat curta. En molts racons del país, la qualitat de la neu ja és molt justeta i això no atrau l’interès de l’esquiador.
Malgrat que el mes de febrer, a nivell de facturació, haurà estat més que correcte, el gener va ser molt fluix en totes les empreses vinculades al turisme hivernal
Hi ha dos elements més que fan preveure una primavera-estiu calenta. El primer hivern d’Arcalís en mans de Saetde, amb la posada en marxa del telecabina Tristaina, haurà estat notable, almenys. Però a ningú no se li escapa, afirmen fonts del sector, que el doble barret de l’estació ordinenca no acaba de ser entès: ¿és Vallnord o és Grandvalira? Per tant, les fonts consultades asseguren que aquesta temporada haurà estat la darrera d’Arcalís a Vallnord i que ara caldrà buscar, per dir-ho així, un nou encaix, alhora que Pal-Arinsal haurà de redissenyar la seva estratègia tot i que, és clar també, cada cop més massanencs i ordinencs anaven més per lliure malgrat que comercialment poguessin actuar sota un paraigua comú.
També lligat amb Arcalís cal analitzar el darrer dels tres paradigmes que, almenys, condicionen la post-temporada. L’estació ordinenca ha entrat amb molta força a Nevasa. El màxim accionista de Saetde, Joan Viladomat, s’ha agafat la inclusió d’Arcalís en el conglomerat empresarial de la neu com un repte major i, alhora, s’hi està sentint molt identificat, molt còmode. També se sent molt còmode treballant amb els principals executius de Secnoa, amb Xabier Ajona al capdavant.
L'estació ordinenca ha entrat amb molta força a Grandvalira en un moment en què el desgast per l'amenaça del trencament del domini està encara molt present
Tot plegat ha fet que decisions que anteriorment prenien els directius de Nevasa (Grandvalira) ara ja no les adoptin. O que executius de Secnoa tinguin molt més a la companyia comandada per Alfonso Torreño. I encara que de portes en fora tot siguin flors i violes, internament la relació, l’encaix entre executius procedents d’una banda i els que es mantenen de l’altra no és tan fluïda com hauria de ser o com pugui semblar. Vaja que la situació no és gens fàcil, com no ho han estat les dues temporades anteriors sota l’espasa de Dàmocles del trencament del domini.
I és que el desgast que ha suposat la possibilitat en molts moments gairebé feta realitat que Grandvalira se n’anés en orris ha estat molt elevat. Diversos professionals de Nevasa van decidir fer les maletes davant un escenari ple d’interrogants. D’altres estan pagant ara la factura, veient com han estat tibant d’un carro que a voltes semblava anar pel pedregar i ara que s’hi ha afegit un nou vagó, aquest rep totes les gràcies. Aires nous, saba nova. I encara que no és segur, les fonts consultades no descarten que una vegada acabada la temporada hi hagi renovació de càrrecs a Nevasa.
O, com a mínim, el que és clar és que Secnoa i el seus executius continuaran incrementant la seva quota de poder a Grandvalira, amb les repercussions que això pugui comportar. Vaja, canvis a la vista i un estiu ben mogudet a la locomotora de l’esquí del Principat i, per extensió, doncs, a tot el sector de la neu del país.