El mestre que té contra les cordes el Govern refusa que se'l consideri el dolent de la pel·lícula

Els assessors del docent que ha aconseguit que s’anul·li el primer concurs que havia de servir per consolidar com a fixes places eventuals recorden que els recursos mai no han anat contra altres candidats

-
“Una persona que ha promogut un recurs fent servir els drets que li assisteixen i que ha aconseguit el reconeixement dels tribunals no pot acabar sortint malparat del procés.” Aquesta és, més o menys, la interpretació que fan fonts jurídiques coneixedores del cas del docent que va recórrer contra el primer concurs que es va fer el 2016, per consolidar com a fixes places eventuals d’Educació. El mestre recurrent, segons les esmentades fonts, “no pot acabar apareixent com el dolent”.

Les fonts consultades, coneixedores de la situació del docent -ell ara per ara s’estima més mantenir una posició de discreció i silenci observant l’evolució dels procediments judicials-, recorden que en cap cas es va fer cap acció contra els altres candidats en el concurs que “s’ha declarat nul de ple dret”. “No era un simple paperet, el que faltava.” El recurrent, indiquen les fonts, “va anar contra el Govern” i la mala confecció, la indeguda acreditació, del tribunal avaluador. “Es van posar sobre la taula motius objectius. Es va denunciar un defecte objectiu, no es discutia cap valoració de cap de les persones que es van presentar al concurs. Es discutia el procediment.”

I els tribunals, que ja ho havien insinuat en primera instància sense atrevir-se a condemnar el Govern, finalment, en segona instància, van acabar decretant que el concurs era nul, que calia tornar a l’inici. És a dir, composar novament el tribunal seleccionador i dur a terme, de nou, les proves escaients. A partir d’aquí, “no té cap influència les notes que hagi obtingut aquest aspirant ni les que va assolir els altres candidats. Les valoracions no es van discutir en cap moment”, han explicat les fonts coneixedores del procés.

El recurrent fa set anys que viu al país, i malgrat ser d’origen romanès, en l’actualitat ja disposa de la nacionalitat andorrana. Va treballar en una acadèmia privada d’idiomes i després va cobrir durant uns sis mesos una substitució al centre de Formació Professional, a Aixovall. Es presentava al concurs per obtenir una plaça com a mestre d’anglès, el 2016. No és afiliat al Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) com si que ho són la immensa majoria dels que van obtenir la plaça i ara la veuen trontollar. Però això, indiquen les fonts consultades, tampoc no ha de ser cap barem. Ni cap aval per criminalitzar el recurrent.

Els consultats també recorden que no és cert que els vint afectats per raó d’haver obtingut una plaça en un concurs que formalment s’ha anul·lat no sabessin de la situació. “Van tenir coneixement de la sentència ferma. I van deixar la seva defensa en mans del ministeri, del Govern, perquè així es va acordar també amb el SEP. I no és fins que tenen clar que el Tribunal Constitucional inadmetrà el seu recurs que ells acaben promovent el seu recurs d’empara que, és clar, entre altres coses és totalment extemporani”. Però el TC l’ha admès a tràmit i els assessors jurídics del mestre recurrent a l’inici ja hi han fet les seves al·legacions.



Dos processos diferents davant del concurs d’aquest 2018

El mestre en qüestió també té recorregut un concurs promogut poc abans d’aquest darrer estiu. Si les fonts consultades i el seu entorn, l’entorn del docent, s’estimen més aviat parlar poc del cas del 2016, en relació amb el del 2018, en estar encara obert, encara són molt més prudents. Però sí que deixen clar alguns elements per precisar informacions que han anat apareixent. A l’Altaveu mateix. I que no són del tot encertades. Així, doncs, i com correctament ha informat aquest mitjà, hi ha dos processos en marxa. Una altra cosa és el rerefons de cadascun. D’entrada, el docent va promoure un procediment urgent i preferent contra el ministeri d’Educació per haver filtrat dades referents al recurs presentat contra el concurs d’aquest any. Entén el demandant que se li han vulnerat drets fonamentals com el de la intimitat. Després hi ha un segon procés, en aquest cas administratiu. La demanda ha estat recentment admesa a tràmit per la secció administrativa de la Batllia. En aquest cas, el demandant el que reclama és poder tenir accés a tot el seu expedient i no només a una part, que és el que li ha ofert la coordinadora del departament de la Funció Pública.