- La corporació busca relleu a Montserrat Alonso, que ja ha comunicat la seva decisió de deixar el càrrec però encara no hi ha data fixada per fer efectiva la sortida
- La jurista, que va aterrar l’abril del 2012, ha mantingut notables enfrontaments amb diversos comandaments i tampoc no té bona sintonia amb la cònsol menor
- L’actual cònsol major ja s’ha fet a la idea que haurà de prescindir d’una persona de la seva plena confiança i que, de fet, ell mateix va ‘arrossegar’ cap al lloc de treball
- El delicat clima de feina que es viu a la institució encampadana està a punt de generar també altres baixes, encara que entre personal d’un rang molt inferior
El complexe clima laboral que es viu al comú d’Encamp està passant factura en forma de baixes. Algunes, entre el personal ordinari, per dir-ho així, ja s’han produït o estan a punt de produir-se. I denoten el malestar que hi ha a la corporació encampadana. Però, sense cap mena de dubte, la baixa més sorollosa serà la de la secretària general, Montserrat Alonso, que
ja ha comunicat formalment la seva decisió d’abandonar el seu lloc, el càrrec de confiança que ocupa des de l’abril del 2012 i que va ser renovat en l’inici del present mandat comunal. Alonso manté enfrontaments oberts amb molts comandaments comunals i no té cap mena de sintonia, tampoc, amb la cònsol menor, Esther París.
Les diverses fonts consultades han assegurat que Alonso ha fet saber la seva decisió d’abandonar el comú, com a mínim, als principals dirigents de la majoria demòcrata.
La data exacta de la seva sortida, però, cap de les fonts consultades no l’ha pogut confirmar. Inicialment aniria al fet de trobar-li un recanvi. Hores d’ara s’estarien fent alguns contactes però no hi ha cap proposta en ferm sobre la taula. I menys encara a dos anys de la finalització del mandat i amb el cònsol major sense la possibilitat de poder optar a la reelecció, més enllà que la seva tasca al capdavant de la corporació està sent qüestionada en molts aspectes i davant de molts fronts.
Montserrat Alonso seria, en part, segons les fonts, responsable de la generació del malestar laboral que es viu dins el comú. El seu caràcter fort i el fet, segons els consultats, que en moltes ocasions decisions importants les hauria pres més ella que no pas els dirigents polítics hauria comportat diversos enfrontaments que han derivat en un desgast professional personal però, alhora, també amb una tibantor en relació amb d’altres comandaments de la casa que, en aquest cas, són funcionaris i, per tant, tenen la plaça fixa i garantida.
Les divergències, segons les fonts, vénen de lluny, fins i tot amb la cònsol menor. I l’ambient de treball s’hauria anat deteriorant cada vegada més fins a fer-se insostenible o, almenys, fins que Alonso ha pres la determinació de plegar.
El primer que ha hagut d’assumir aquesta situació és el cònsol major, Jordi Torres Arauz, principal valedor de la secretària general -en gran mesura ja va ser ell qui la va ‘fitxar’ el mandat passat encara que llavors el pes i experiència de Jordi Mas, cònsol major, va servir per apaivagar alguns dels incidents- i per al qual Alonso seria una veritable mà dreta.
La jurista té una notable experiència i bagatge en l’assumpció i gestió de càrrecs d’alt nivell tant a l’administració pública com a l’empresa privada. Entre altres,
Montserrat Alonso ha estat secretària d’Estat d’Interior, assessora jurídica del comú d’Escaldes-Engordany o responsable del departament que s’encarregava de fer els controls preceptius en matèria de blanqueig en una entitat bancària del país. Per l’esmentat clima laboral pervers que hi ha al comú encampadà, secretària general a banda, també estarien a punt de produir-se altres baixes, en aquest cas entre personal d’un rang molt inferior i circumscrits, per exemple, als departaments de joventut i esports.
