Molas va ocupar formalment la presidència de l’Alt tribunal, com li pertocava formalment per torn, fins al setembre d’enguany, quan va ser rellevat pel francès Dominique Rousseau. Ja feia un cert temps que l’activitat del magistrat s’havia reduït moltíssim i el jurista mateix ja havia advertit fa mesos al síndic general que creia que no podria complir el seu mandat. Els magistrats del Tribunal Constitucional són elegits per un període de vuit anys no renovables de manera consecutiva. Finalment, Vicenç Mateu ha comunicat avui mateix als grups parlamentaris que Molas, que estava gairebé just a l’equador del seu període, ha fet efectiva la renúncia.
Tal i com ha confirmat el Tribunal Constitucional (TC) després que l'Altaveu anunciés la marxa, Molas hauria presentat la renúncia voluntària durant la reunió mantinguda pels magistrats i components de l'Alt tribunal aquest matí. S'ha deixat constància de la decisió del jurista català i la resta d'integrants del TC han volgut destacar "de manera unànime la contribució sempre lleial i imparcial" del magistrat ara dimissionari, "així com la rellevància que ha tingut la mestria de donar a la deliberació col·lectiva". Una vegada acabada la sessió el president del tribunal, Dominique Rousseau, ha comunicat formalment la incidència a Mateu.
Per aquest motiu, s’obre formalment un període d’un mes per intentar buscar-li un recanvi. Com que a Isidre Molas -catedràtric de Dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, ara ja jubilat, ha participat en els treballs de la Comissió Tripartida com a conseller de la Mitra que el 1992 elaborà el text de la Constitució d'Andorra de 1993 i ha assessorat al Consell General en l'elaboració del seu Reglament parlamentari- va ser elegit pel Consell, és al Consell a qui li pertoca fer la nova designació. L’arc parlamentari tria dos dels quatre magistrats. Els altres components de l’Alt tribunal són triats, un cada un, per cadascun de les dues potes del Copríncep, la francesa i la mitrada.
Normalment, el Consell busca un equilibri entre magistrats de formació espanyola i magistrats de carrera francesa. Ara com a representant sorgit de l’elecció parlamentària hi quedarà Rousseau. Per tant, tot indica que s’hauria d’optar per un jurista espanyol, encara que no es pot descartar d’incorporar un andorrà. Ja havia format part del Tribunal Constitucional Pere Vilanova, que fa un temps va tornar a sonar per al càrrec davant d’un dels relleus que s’havia de formalitzar. També va postular al seu dia l’advocat Miquel Àngel Canturri i un altre lletrat que s’ha deixat estimar més recentment és Manuel M. Pujadas.