Martí ha remarcat les gestions fetes per emfatitzar que el Govern sí que defensa la sobirania nacional. El cap de Govern s’ha referit a aquesta qüestió en el marc d’una resposta a una pregunta parlamentària efectuada pel liberal Jordi Gallardo en relació amb la filtració de dades, el març del 2015, de clients de Banco Madrid. El debat sobre la qüestió ha generat un agre enfrontament entre el conseller de Liberals i diversos membres de l’executiu, especialment un bel·ligerant Jordi Cinca. El ministre de Finances ha defensat la cessió de dades escudant-se en les resolucions adoptades al seu moment per la Batllia en el marc d’una comissió rogatòria internacional i en les decisions dels administradors de BPA designats per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), que ha defensat “a capa i a espasa”.
Agre enfrontament al Consell General entre el liberal Gallardo i diversos membres governamentals per la filtració de les dades de Banco Madrid
Cinca ha estat l’encarregat de donar inicialment resposta a la qüestió plantejada per Gallardo, que en més d’una ocasió ha qualificat la manera de fer a l’hora de cedir les dades de Banco Madrid, a tenor del que ha publicat l’Altaveu, de “república bananera”. El ministre d’Interior i Justícia, Xavier Espot, o el propi cap de Govern han defensat el procediment emparant-se en una diligència emesa al seu dia per la Batllia i carregant en certa manera contra aquest mitjà per haver publicat la informació, que ningú no ha pogut negar. De fet, segons que ha pogut saber l’Altaveu, la informació que per ara no facilita obertament la Batllia i que els diversos components del Govern han volgut minimitzar, formen part d’un sumari instruït per un jutjat de Madrid.
Segons la documentació que figura en l’esmentada causa judicial, la cessió de les dades es va acordar prèviament entre empleats de BPA, Banco Madrid o l’empresa informàtica que els donava servei i policies espanyols. I amb posterioritat, suposadament de pressa i corrents, es va fer l’aval judicial. En tot cas, Cinca i Espot, amb més o menys credibilitat, han intentat deixar clar que la Justícia va fer el que calia i ha arribat a preguntar a Gallardo, amb un to clarament enutjat, si és que “està dient-nos que els responsables de la Batllia menteixen” o si “ens està dient que els administradors de BPA van donar informació que no podien donar”.
Cinca de manera molt bel·ligerant i Espot defensen que el lliurament de la informació dels clients de l’entitat bancària es va fer amb l’aval de la Batllia
Gallardo ha recordat que la seva pregunta només perseguia que el Govern pogués aclarir les circumstàncies en què es van lliurar les dades -Cinca ha arribat a qüestionar què coi feien a Andorra unes dades d’una empresa espanyola-, perquè de tot el que ha transcendit fins ara, i que les respostes del Govern difícilment han pogut fer canviar la imatge, podria arribar a semblar que Andorra, en paraules del conseller liberal, és “un país de pandereta, una província d’Espanya”. Si les dades judicials han estat facilitades d’aquella manera -entre altres coses degut a la separació de poders, tal i com ha recordat Espot-, cap dels membres del Govern no s’ha volgut referir a un element cabdal: la nota interna de l’equip de seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra que posava de manifest que van accedir al país dos agents de la policia espanyola i que durant set hores van estar a la legació diplomàtica amb dos responsables informàtic de BPA i un disc dur d’alta capacitat. “Estan envoltats d’escàndols i de rumors”, ha afirmat contundent Gallardo fent referència directe al cap de Govern, a Toni Martí i al mateix Xavier Espot i a “d’altres ministres que no són aquí”.
Davant de tantes acusacions de no salvaguardar la sobirania andorrana, ha estat quan Martí ha afirmat que si s’obre una investigació per aclarir en quines condicions es van lliurar les dades de Banco Madrid, “el Govern farà la seva feina institucional” en funció d’allò que l’aparell judicial li pugui demanar. I en aquest marc el cap de l’executiu ha explicat que en el marc de les causes judicials relatives a les coaccions a dirigents de BPA -el màxim accionista, Higini Cierco; i l’antic conseller delegat, Joan Pau Miquel-, el Govern va enviar l’octubre de l’any passat, i el gener d’aquest, sempre a petició de la Justícia andorrana, sengles notes verbals a l’executiu espanyol demanant-los que sigui aixecada la immunitat diplomàtica de Barroso i Díez.
L’objectiu és que tots dos puguin declarar com a encausats en les investigacions que s’estan fent a Andorra en referència a l’actuació de la ‘policia patriòtica espanyola’. Aquest estiu passat, la mateixa demanda s’hauria fet al nou ambaixador espanyol al Principat, Àngel Ros. De moment, però, les peticions formulades pel Govern no haurien tingut cap mena d’efecte atès que, per ara, que hagi transcendit, no s’ha pogut interrogar a cap dels dos inspectors de la policia espanyola.