El Freeride World Tour afirma sobre l'allau mortal que “fins i tot els millors professionals de vegades estan subjectes a accidents”

Hale-Woods (a la foto principal que il·lustra aquesta informació) i el FWT tenen una consideració extraordinària per Andorra en general i Arcalís en particular. Per això l’allau mortal de dijous passat ha consternat tota l’organització. Aquest dimarts, quan finalment es va poder fer la prova suspesa per les condicions meteorològiques i per la mort del guia, tots els participants al final de la competició, amb un clavell a la mà, van fer un sentit homenatge tant a tots els guies que havien assegurat la prova en un tribut també a Borja com es va fer el lliurament d’un dorsal amb el nom del finat inscrit a la seva vídua i fills.

El CEO del FWT ha explicat que Ayed “va ser contractat com a guia de muntanya per treballar en la preparació de la muntanya juntament amb un altre guia”. Quan se li demana per la feina per la qual se’l va contractar, Hale-Woods respon que “la feina d’un guia de muntanya en un esdeveniment com el FWT inclou assegurar la neu i assegurar totes les persones presents a la muntanya el dia de competició”. 

Hale-Woods nega qualsevol mena de pressió, diu que la seguretat és el primer i manté que els dos alpinistes implicats en l’allau mortal van prendre les decisions que van creure escaients

Preguntat per si algú de l’organització va pressionar el guia resident o el seu acompanyant a enfilar-se a la muntanya el malaurat dia de l’allau, quan les condicions semblaven manifestament complicades, el dirigent esportiu suís ha afirmat que “els guies de muntanya contractats pel FWT són les persones que prenen les decisions sobre la seguretat, també sobre si s’ha d’anar a la muntanya, ja que ells en són professionals. No es fa cap mena de pressió perquè la seguretat és la prioritat número 1 per al FWT”.

I si se’l fa respondre sobre l’allau i sobre eventuals responsabilitats, el primer que fa Hale-Woods és reconèixer que “l’accident és una tragèdia que toca profundament a totes les persones que participen al FWT”. I a partir d’aquí recorda que “a la muntanya, el ‘risc zero, no existeix i, malauradament, fins i tot els millors professionals de vegades estan subjectes a accidents”. Sobre el cas concret de Borja Ayed i el seu acompanyant, el CEO del FWT explica que “els dos guies de muntanya van intercanviar impressions sobre el fet d’ascendir aquell dia a la muntanya, i van prendre decisions conjuntament, com ho fan cada vegada que surten a la muntanya”.

Sí és clar que més enllà del FWT, responsables molt qualificats de l’estació ordinenca van recomanar de forma manifesta i evident als dos guies que no tiressin amunt. Que les condicions de la neu i del temps no feien aconsellable voler pujar cap a on es dirigien. Així ho van recollir membres de la policia experts en muntanya el dia de la malaurada allau al Baser Negre, segons fonts properes a la investigació.