Quan la corporació canillenca va posar en coneixement de les autoritats policials les sospites que tenia contra el llavors cap de servei, la xifra que es va posar sobre la taula rodava els 10.000 euros. Poc després de la detenció i posterior condemna per la via ràpida, el comú ja va afinar una mica més les dades i el ‘forat’ es va situar en 13.000 euros. Aquesta era la xifra de la defraudació en els aproximadament 13 mesos que feia que s’havia implantat el sistema informàtic que, entre altres coses, permetia gestionar el cobrament de les multes imposades pels urbans. El sistema es va posar en marxa l’octubre del 2017 i deixa rastre de qualsevol operació, amb la qual cosa va resultar relativament senzill quantificar la defraudació.
L’acusat es quedava els diners en metàl·lic que abonaven, procedents de multes o de retirada de paranys, turistes. Sempre diners pagats per estrangers. Si s’hagués apropiat de diners abonats per ciutadans locals, com que davant el suposat impagament el comú hauria activat el saig, en un moment o altre s’haurien aixecat sospites. Quan la corporació veia que el suposat impagament procedia d’una persona resident a l’estranger donava per perduts els diners i s’havia acabat la qüestió. Però els diners no s’havien perdut pas per tothom.
Els tècnics comunals estan repassant ara les recaptacions obtingudes en els parquímetres, la recollida de les quals també corresponia al servei de circulació
Una vegada certificada la condemna, el 18 de novembre, que suposava la inhabilitació del funcionari per al càrrec, justament, de funcionari, a part d’imposar-li una pena de semillibertat de tres mesos condicionada a poder disposar d’un contracte de feina (això vol dir que el condemnat, andorrà de 42 anys, està treballant, de mecànic, i ha d’acudir al centre penitenciari les hores que no centren la jornada laboral, això és fonamentalment nits i caps de setmana) i una multa de 4.000 euros, també s’obligava el condemnat a restituir el dany causat. El comú, doncs, es constituïa com a part civil per reclamar en fase d’execució de sentència els diners ‘perduts’.
Una vegada quantificats els diners sostrets durant el temps que ha estat en marxa el sistema informàtic es va repassar si amb el sistema tradicional, el dels rebuts a mà, també hi havia anomalies. I, efectivament, segons les fonts judicials consultades, el comú hauria pogut determinar que l’home, des que va accedir a la màxima responsabilitat del servei, això és, una mica més de dos anys, s’apropiava de diners. Fins a un total, en xifres rodones, de 25.000 euros.
La batlle que ha d’establir la responsabilitat civil a partir de la reclamació que formalitzi la corporació canillenca ha donat una mica més de marge a la institució comunal atès que, segons les fonts, s’està repassant ara si hi va haver anomalies amb els parquímetres, vist que la recaptació també la recollien els agents de circulació i la gestió última corresponia al cap de servei. En tot cas, provar una defraudació en aquesta matèria seria més complicat ara per ara, malgrat que segons algunes fonts, el comú de Canillo ja està decidit a implantar la col·locació d’uns dispositius als parquímetres que permetran controlar informàticament tots els moviments que s’hi facin.