El ministeri, per no trobar-se en la mateixa situació que es troba ara davant l’anul·lació del concurs del 2016, i que està lluitant amb ungles i dents per evitar que de manera efectiva aquell procés s’hagi d’anul·lar del tot, ha comunicat ara als altres concursants, que el procés de selecció per al qual es van presentar ha estat recorregut. I ha informat amb menys o més detall de qui és el recurrent. Pretén posar d’aquesta manera pressió contra el recurrent o, almenys, que la resta d’aspirants a les places puguin emprendre mesures, segons les fonts.
Per no trobar-se un altre cop amb l’embolic que té ara, el ministeri ha comunicat a tots els participants al darrer procés que hi ha un recurs i n’ha donat tot de detalls
Però el recurrent entén, segons fonts jurídiques, que almenys en aquesta fase processal no tocava fer cap mena de publicitat de l’acció duta a terme. Menys d’una forma tan general però detallada a l’hora. El recurrent i els seus assessors jurídics creuen que, com a mínim, s’està vulnerant el seu dret a la intimitat i d’aquí que la setmana passada interposessin una demanda urgent i preferent -que estableix l’article 41.1 de la Constitució- davant la Batllia de guàrdia. Ara el batlle David Moynat, que és a qui ha recaigut la causa, té un termini màxim de 30 dies per decidir.
Si no dóna lloc a les pretensions del demandant, aquest podrà presentar un recurs davant el Tribunal Superior que s’haurà de substanciar en un termini màxim també de 30 dies més. Les fonts consultades han lamentat l’enrenou que s’està generant i l’embolic en què s’està caient. I han mostrat la seva preocupació perquè ja en la primera demanda, i per una qüestió de forma, el recurrent es va aconseguir carregar el concurs. Certament, la Batllia, amb aquelles decisions ‘ni-xixa-ni-limoná’ que de tant en tant practica per posar-se al costat de l’administració, va donar per bo el concurs. Però el Superior el va anul·lar sense pal·liatius al·legant que els membres del comitè tècnic de selecció no estaven degudament acreditats.
►ANÀLISI.- Una maniobra jurídica de dubtosa legalitat per salvar els mobles
♦♦♦El ministre pot dir missa. Però no és mossèn. Almenys que se sàpiga. El Tribunal Constitucional (TC) no anul·la el concurs del 2016 perquè el Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància. Però no admetent a tràmit el recurs d’empara del Govern i, per tant, descartant vulneracions constitucionals en el procés, el TC sí que avala l’anul·lació del concurs. I Eric Jover pot dir missa i cantar-la en llatí, si vol. El que també fa el Constitucional és suspendre que es faci efectiva l’anul·lació del concurs. Per ara. Però no ho fa pas en virtut del recurs del Govern, no. Ho fa en virtut d’un recurs d’empara que els participants (vencedors d’una plaça) en el concurs formalment anul·lat s’han tret de la màniga i el Constitucional ha decidit reinterpretar-se a sí mateix per admetre’l a tràmit. Una manera com una altra d’obrir una via que no hi era per salvar els mobles a l’administració davant un fiasco de campionat.
No es tracta de fer la guitza a ningú. Però les coses cal dir-les pel seu nom. El recurs d’empara dels mestres estava fora de tota mena de termini i en cap moment no han estat part del procés. Ni ho han estat ni ho són. Del procés jurídic, quedi clar. (Hi ha jurisprudència que deixa clara aquesta circumstància). I ara, en virtut d’un recurs fabricat a mida i admès per salvar els mobles, el Govern té clar que presentarà al·legacions per dir-hi la seva. Caldrà, primer, que el TC l’emplaci, encara que no hi ha dubte a aquestes alçades que ho farà. I allí on el Constitucional el que hauria de dir és que està tirant un cable al Govern per salvar els mobles, hi diu que s’està conculcant un principi crucial com el dret a la defensa (dels mestres). I és cert que el dret a la defensa és fonamental. Ep, però també el del recurrent, que ha demostrat que el Govern va errar-la de bat a bat i ara sembla talment, el recurrent, quedi clar, el dolent de la pel·lícula.
I diran -ho mantindrà el tribunal, potser-, que els altres participants al concurs, els vencedors de les places, no van saber en cap moment que el procés de selecció estava en dubte. I formalment i jurídicament no és cert. No ho és. En la via administrativa, quan la Batllia admet a tràmit una demanda l’admissió es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). Per si algú més hi està interessat, n’està afectat, i s’hi vol adherir. I aquest va ser el cas. I llavors, i aquell era el moment, ningú no va badar boca (que no era senzill, però és allò del desconeixement de la llei no eximeix d'haver-la de complir... doncs el mateix!) Per tant, legalment la situació es va publicitar al seu dia. I ara els tribunals que han dit al Govern que ho va fer malament han de sortir al seu rescat. Una maniobra jurídica de dubtosa legalitat per fer… què? Un altre concurs obert només als que van guanyar la plaça? I conculcar el dret de concurrència i que un altre possible aspirant recorri un altre cop el concurs i si la Justícia és Justícia torni a dir que l’administració l’erra? I al recurrent eliminat també se li farà un lloc a mida? I per què no a tots els que es van presentar i van quedar eliminats? El comitè tècnic de selecció estava mal acreditat per a tots i per a tothom.
Per tant, al Govern només li queda la sortida d’anul·lar el concurs i fer-lo de nou. Obert a tothom. I indemnitzar pels danys i perjudicis a aquells que al seu dia van aconseguir una plaça. Sí, és una putada. Un maldecap. Però el que no pot ser és que l’administració sumi fiasco rere fiasco i li surti tan barat de preu. I llavors, una vegada convocat de nou el concurs i indemnitzats els afectats, els responsables tècnics i polítics que tinguin relació directa amb aquell concurs del 2016 han de presentar la seva dimissió irrevocable. És l’únic camí. L'única solució.-TONI SOLANELLES MOLLAR©